“Mazón ha de dimitir per la seua inacció i les mentides posteriors”

Encara continue recordant una nit terrible. I va ser així malgrat que jo vaig ser una de les persones afortunades, perquè no hi vaig perdre cap familiar o mascota, sinó que únicament vaig patir pèrdues materials i sentimentals. El meu carrer, a Catarroja, és molt tranquil. I ens va donar temps d’avisar-nos a tots i pujar a una primera planta. No vam sentir cridar ningú. I no vam veure passar ningú. I això és una gran sort, perquè hi ha unes víctimes, fins a 227 de mortals, que són el més terrible que va passar aquella nit. Però també hi ha moltíssimes víctimes que es van acomiadar de la vida eixa nit pensant que no ho contarien. Van passar situacions molt i molt complicades. Estem parlant de gent que van estar quatre hores enganxades en una reixa, que van haver de trencar un fals sostre per poder respirar o d’estar-se dalt d’un cotxe amb la gent tirant-los llençols per poder rescatar-los, o gent que sentia com altres demanaven auxili i no va poder ajudar. I eixes víctimes no estan en cap estadística. I eixa nit la recorde com una nit terrible tot i no haver viscut tot això. No sabíem el que estava passant. Va ser el president Mazón quan en una compareixença a la una va dir que a les sis ja hauria passat el temporal, però ara sabem que va ser a partir de les sis quan va començar tot. Però quan això va començar a passar, en realitat no sabíem què passava. No era una inundació on havia eixit un barranc i l’aigua anava pujant. No. La força de l’aigua va rebentar portes, va arrossegar cotxes, i se va emportar tot el que va poder. Va ser una devastació total. I no sabíem quan pararia. Recorde la por d’això, de no saber què estava passant i de veure que l’aigua pujava i no sabies quan pararia, fins que a les quatre de la matinada va començar a baixar. Terrible. I jo pense que, si ja va ser terrible per a mi, per a tota la resta de la gent, què? És que estem parlant d’una tragèdia humana que s’hauria pogut evitar amb un avís.

Estem en un dol col·lectiu. El dia 29 el món es va fer molt menut. Es va fer tan menut com pugui ser un carrer, un veïnat, la família o mirar de localitzar els familiars i, a partir d’ací, la societat valenciana va començar un dol col·lectiu. I en eixe dol col·lectiu, cada persona, damnificat o empresa, està en una fase diferent. Però sí que és de veres que cada tornada a la quotidianitat s’agraeix moltíssim, perquè tenim moltíssimes ganes de tornar a la normalitat, tenim ganes de festa, de sentir-nos bé, però tenim ganes de recuperar tota eixa normalitat sota dos condicionants: sense oblidar les 227 víctimes mortals i sense oblidar tot el que ací ha passat, i alhora demanant una reconstrucció que sigui justa i estigui consensuada amb la ciutadania.

Mai tindrem prou paraules i prou sentiment d’agraïment cap al voluntariat, cap a eixes persones que, no fent cas del que deia la Generalitat Valenciana, van creuar un pont a peu, i van vindre de tots els pobles i de totes les comarques valencianes, i de tot Europa, a ajudar-nos. I, repeteixo, no estarem mai prou agraïts i agraïdes, perquè a banda d’ajudar-nos, el suport moral de saber que hi havia gent que estava amb nosaltres mentre la Generalitat rebutjava ajuda, per a nosaltres va ser molt, però molt, important. Ningú fica en dubte el paper fonamental que va tindre el voluntariat. Ells, i els mitjans de comunicació, ens van ficar al mapa i van contar la tragèdia i la situació que estàvem passant. I a partir d’ací va haver-hi una reacció, perquè els primers dies teníem una gran sensació d’abandonament. Imagina una zona que està totalment devastada, sense llum, aigua o menjar, i sense poder anar a comprar o moure’s. I el dia que va començar a vindre tot aquest voluntariat, a ajudar-nos però també a escoltar-nos, va ser una cosa molt gran. Molt. I per descomptat que els estarem sempre molt agraïts. Evidentment, també ho estem als serveis socials. Els serveis públics són indispensables. I s’ha vist que, en situacions com estes, una emergència, són imprescindibles. I per això també denunciem que una de les primeres accions del govern valencià fora el desmantellament de la Unitat Valenciana d’Emergències i que ara s’ha demostrat que és vital en qualsevol tipus d’emergència.

La nostra associació busca un objectiu, que són dos en realitat, però que van de bracet: justícia i reparació. El primer és una justícia que s’ha d’aconseguir als tribunals, però també una justícia social i política. Perquè volem reparació en els tres àmbits. Perquè la justícia és reparadora.

Ara no hi estem. Estem definint l’estratègia i estudiant també l’equip jurídic que ens representarà. No tardarem molt.

Sí, perquè parlem de famílies de víctimes mortals, víctimes amb afectació psicoemocional, i víctimes amb pèrdues materials. I en qualsevol dels casos estem parlant de reconstruccions vitals. Qui hi ha perdut la casa, ha de reconstruir la seua vida. Qui hi ha perdut un ésser estimat, també ha de reconstruir. Estem parlant d’una reconstrucció vital que se suma a una reconstrucció de l’entorn en una petjada que queda ja per sempre, que és el que va passar el dia 29. I, per descomptat, el que també intentem és crear xarxa amb la resta d’associacions amb qui compartim objectius i que potser poden agrupar-se perquè, tot i tenir característiques i tarannàs diferents, al final el que busquem és el mateix.

El primer que fem és agrair a la jutgessa la seua investigació. Perquè les declaracions de la Generalitat Valenciana i el seu president cada dia mostren una versió diferent i una mentida darrere l’altra. Que no es podia donar la llista telefònica, però ara resulta que sí. Que no en sabien res, però hi ha correus de l’Aemet. Que no se sabia la situació com era, però s’estan veient totes les telefonades que hi havia al 112. La tasca d’investigació que s’està fent, i que s’ha vist al sumari, mostra la situació que van passar totes les persones que estaven als 75 pobles que es van veure afectats pels efectes devastadors de la dana. Respecte a això, sí que hem demanat al govern estatal, a través de la delegació del govern a la Comunitat Valenciana, que destine més recursos i personal a la jutgessa del jutjat número 3 de Catarroja, en la línia del que ha fet el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, que ja ha demanat un jutge per als casos ordinaris i personal per a eixos casos ordinaris. Però pensem que és insuficient. Necessita més personal i mitjans, perquè està fent una instrucció que és de 227 víctimes mortals, amb un volum d’informació pel mig que és molt gran.

Amb molta indignació. Després del que va passar, sabíem que el govern de la Generalitat i el president Mazón no van estar a l’altura política i van fer una gestió totalment indigna i inoperant, però les explicacions posteriors encara ho ratifiquen més. I ens fa enfadar. Ha faltat empatia cap a les víctimes, demanar perdó i donar les explicacions pertinents. És indigne. Perquè és que no té empatia ni cap a les víctimes i famílies, ni cap a la població que vam estar afectada. Com a mínim una disculpa, no? Doncs no. Per això des de l’associació, com que sabem que això serà un procés llarg i pesat, estem preparats per a eixe procés llarg i pesat que serà tota la trajectòria judicial i la petició de responsabilitats.

Quan encara teníem el fang a casa, no teníem llum o no podíem eixir dels pobles, 200 associacions van convocar una manifestació a la qual van acudir 130.000 persones per demanar la dimissió de Mazón. I després d’eixa n’hi ha hagut cinc més de multitudinàries, i en l’última ja vam estar les associacions de víctimes obrint-la. Les víctimes hem estat des del primer moment en les manifestacions, tenint en compte la limitació de mobilitat que hi havia. És a dir, la societat valenciana, i les víctimes, li hem demanat d’una manera molt directa la dimissió. I darrere de les seues explicacions o el canvi de versions, el que no pot fer és ignorar el que li estan demanant les víctimes i el poble valencià: que dimiteixi. I no li ho està demanant perquè sí. Ha de dimitir per la seua inacció el dia 29 d’octubre i per les mentides posteriors.

Esperem que dimitisca. No parem de demanar-li-ho. Però també és de veres que va haver-hi una votació a les Corts valencianes per demanar-li la dimissió. Nosaltres estàvem a la porta per recordar als 99 parlamentaris i parlamentàries les 227 víctimes mortals i el que va passar el dia 29. I, així i tot, la dimissió no va eixir per la posició del PP i Vox. Però, en aquest pla polític, nosaltres no hi entrem. Com a ciutadania, com a associació de víctimes, el que li demanem és la dimissió.

De la mateixa manera que ens fa vergonya el canvi constant de versió del president Mazón, les mentides, els àudios retallats, el fet d’amagar les telefonades i d’intentar jugar políticament amb nosaltres, també ens fan mal. Vull dir, a cada administració li exigim el que li corresponga, i nosaltres, com a víctimes i com a associació, a cadascuna de les quals li demanarem les responsabilitats per allò que li pertoca. En el tema d’emergències tenim claríssim que la responsabilitat és de la Generalitat Valenciana. Però, posteriorment, també podem anar a veure unes altres responsabilitats que arribaran. I també un compromís en la reconstrucció. I, com a víctimes, a cada administració li anem a reclamar i demanar el que li pertoca. El xoc polític i la lluita política que porten entre administracions ens fa vergonya.

Sabem que això serà llarg. I que arriba un moment en què tot s’oblida. Però per això hi ha l’associació, per fer memòria i per estar ací reclamant i treballant perquè això no s’oblidi. Perquè no s’oblidi la memòria de les 227 víctimes, el que va passar el dia 29 d’octubre als 75 pobles que es van veure afectats per la dana i per reclamar les solucions que calguin perquè això no torni a passar i per consensuar amb la ciutadania, amb tot el treball que faci falta des d’un vessant tècnic, actuacions per mitigar el canvi climàtic i possibles riuades i barrancades que possiblement vinguin.

Per damunt de tot, soc una veïna de Catarroja que es preocupa pel seu veïnat i el que vull és que es faci justícia. I jo, que soc afectada, vull treballar per una reconstrucció justa. I la resta em sembla tendenciós.