Reduir un 25% el trànsit evitaria prop de 200 morts prematures a l’any

Esce­nari amb vehi­cles menys con­ta­mi­nants

En el pri­mer esce­nari, con­ser­va­dor, no es reduïa el nom­bre de vehi­cles pri­vats a la ciu­tat, però sí que es reti­ra­ven de la cir­cu­lació els més con­ta­mi­nants. En aquest cas, segons les esti­ma­ci­ons rea­lit­za­des amb l’ajuda dels models, es pro­dui­ria una reducció del 5,9% en els nivells de NO2. Aquest des­cens per­me­tria pre­ve­nir 67 morts pre­ma­tu­res rela­ci­o­na­des amb el diòxid de nitro­gen cada any. Els bene­fi­cis asso­ci­ats a aquest esce­nari es dis­tri­bui­rien de manera equi­ta­tiva per tota la ciu­tat.

Un 25% menys de vehi­cles, 199 morts pre­ma­tu­res menys

En el segon esce­nari se simu­lava una reducció del 25% en el volum del trànsit pri­vat, resul­tant en un des­cens del 17,6% en les con­cen­tra­ci­ons de NO2 i en la pre­venció de 199 morts per any. En aquest cas, les reduc­ci­ons en la mor­ta­li­tat es con­cen­tra­rien espe­ci­al­ment al cen­tre de la ciu­tat, que és la zona amb els nivells de con­ta­mi­nació més ele­vats, i també en àrees del nord-oest.

Elec­tri­fi­cació del port, ter­cer esce­nari

El ter­cer esce­nari con­tem­plava les emis­si­ons del port. S’estima que el trànsit marítim con­tri­bu­eix a prop del 7% de la mor­ta­li­tat rela­ci­o­nada amb el NO2 a la ciu­tat. Actu­al­ment, el Port dis­posa d’un pla d’elec­tri­fi­cació dels molls per reduir les emis­si­ons dels vai­xells durant la seva estada, que està pre­vist que fina­litzi el 2030. Per això, es va simu­lar l’impacte com­bi­nat d’una reducció del 25% del trànsit pri­vat i de l’elec­tri­fi­cació del port, donant com a resul­tat un des­cens del 19,4% en els nivells de NO2 i en 228 morts pre­ma­tu­res menys cada any. Aquest esce­nari seria espe­ci­al­ment bene­ficiós per a la reducció de la mor­ta­li­tat en àrees del sud de la ciu­tat, més pro­pe­res a la línia de la costa.

El punt de par­tida de totes les anàlisis van ser les dades de mor­ta­li­tat a la ciu­tat sub­mi­nis­tra­des per l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i els nivells de NO2 per a tots els esce­na­ris esti­mats pels models en funció de les vari­a­bles introduïdes. La relació entre els nivells de NO2 i el nom­bre de morts pre­ve­ni­bles es va obte­nir d’estu­dis ante­ri­ors.

Cap esce­nari com­pleix amb la nor­ma­tiva euro­pea

En cap dels esce­na­ris plan­te­jats s’acon­se­gui­ria com­plir amb els nous límits màxims de NO2 que pro­posa la Unió Euro­pea a la seva nova direc­tiva de qua­li­tat de l’aire i que entra­ran en vigor el 2030. “Això ens indica que hem de fer més i de manera més efec­tiva per millo­rar la qua­li­tat de l’aire de la nos­tra ciu­tat”, ha afir­mat la inves­ti­ga­dora d’ISGlo­bal i pri­mera autora de l’estudi, Ana Ramos.

El direc­tor del pro­grama de Clima, con­ta­mi­nació atmosfèrica, natura i salut urbana d’ISGlo­bal, Mark Nieywen­huij­sen, ha afe­git que l’estudi té com a objecte Bar­ce­lona però ser­veix d’exem­ple per a altres ciu­tats per enten­dre l’impacte que podrien tenir les polítiques diri­gi­des a dis­mi­nuir la con­ta­mi­nació atmosfèrica.

A més, el líder de l’equip de mode­lit­zació d’emis­si­ons atmosfèriques al BSC, Marc Gue­vara, apunta que l’estudi només se cen­tra en els impac­tes que aques­tes mesu­res tenen sobre els nivells d’NO2, però és d’espe­rar que també tin­guin un efecte posi­tiu sobre el clima en ter­mes de reducció d’emis­si­ons de gasos d’efecte hiver­na­cle.