Toni Trilla
Cap del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l´Hospital Clínic de Barcelona
“Hem de millorar molt més en salut pública i assistencial”
Assegura que ara estem més preparats si arribés una nova pandèmia, però hi ha àmbits sanitaris encara bastant deficients
“Veurem noves malalties, noves crisis i noves emergències de salut pública, però una epidèmia com la covid-19 ara no toca”
Amb més PCR, ens hauríem potser adonat abans que l’epidèmia ja estava força estesa El pitjor moment va ser el març del 2020. Pensava que no podríem atendre més pacients
Els científics, si actuem com a tal, no hem de fer política, i menys en una crisi com aquella
La informació inicial era confusa. No estàvem preparats per fer front a una crisi de tal magnitud La ciència ha estat la gran triomfadora en la crisi: les vacunes ens han permès sortir del pou
Van aparèixer experts amb articles que s’ha demostrat que eren incorrectes o fins i tot fraudulents
El doctor Toni Trilla, de l’Hospital Clínic, és un dels epidemiòlegs més coneguts i respectats del nostre país i, evidentment, va viure la covid a primera línia. També va ser una de les cares més mediàtiques de tota aquesta crisi i un dels experts que millor es comunicava.
Què és el primer que li ve al cap quan li mencionen la paraula “covid”?
Una emergència de salut pública internacional que va trasbalsar el món i que realment va fer trontollar tot el nostre sistema sanitari.
Vostè, com a especialista en salut pública, creu que vam menystenir l’epidèmia, quan hi havia els primers casos a la ciutat xinesa de Wuhan?
S’ha de reconèixer que la informació inicial era confusa i escassa. Fins que no es van començar a produir els brots al nord Itàlia, tot semblava encara llunyà. Tampoc estàvem preparats per fer front a una situació de la magnitud, rapidesa, extensió i gravetat com la que vàrem patir ja inicialment a Catalunya i Espanya.
Creu que hauríem d’haver actuat d’una altra manera per fer front a la crisi?
A l’inici de la pandèmia, l’any 2020, l’única cosa que es podia fer era emprar les mesures de prevenció no farmacològiques, inclosos els aïllaments i els tancaments. El que sí que es podia haver fet era disposar de les PCR diagnòstiques abans i emprar-les en molts més casos, sense estar tan lligats als protocols vigents. Ens hauríem adonat que l’epidèmia ja estava força estesa potser abans que quan la vàrem detectar.
Quan es va adonar de la magnitud del que ens venia al damunt?
Quan els companys del nord d’Itàlia explicaven el que estaven veient i quan, d’acord amb els metges del meu hospital, vàrem decidir fer PCR diagnòstiques a tots els pacients amb pneumònia que teníem ingressats o ateníem. Quasi tothom tenia covid-19.
Amb l’arribada de la pandèmia es va demostrar que no estàvem del tot preparats. I, ara, després de l’experiència de la covid, ho estem?
Segur. Hem viscut una experiència prou important per no aprendre’n algunes lliçons. Però no hem avançat en algunes coses com ens agradaria: la salut pública (vigilància epidemiològica) i la part assistencial (sempre amb problemes de recursos humans i propera a la saturació) segueixen en un estat molt millorable.
Veurem una altra crisi de salut pública semblant en els pròxims anys?
Crec que no, almenys en els propers anys. Veurem noves malalties, noves crisis de salut pública i noves emergències de salut pública d’interès internacional, però crec que una nova pandèmia com la de la covid-19 ara no toca...
Per vostè, quin va ser el pitjor moment durant la crisi de la pandèmia?
A finals de març del 2020. Un divendres, el comitè de crisi del Clínic (que ens reuníem diàriament, set dies a la setmana, a les vuit del matí), en fer l’anàlisi de la situació a les UCIES, les UCI i hospitalització, vàrem arribar a la conclusió que, si seguien arribant malalts greus de covid-19 al mateix ritme, resultaria molt difícil poder atendre’ls amb garanties. Aquell divendres, en arribar a casa a la nit, vaig pensar sincerament que l’endemà podríem col·lapsar. Afortunadament va haver-hi sort i, amb moltes dificultats i molta feina de tothom, es va poder superar aquesta situació.
En algun moment de la crisi, sobretot en els primers mesos, es va enfonsar?
Per la meva experiència professional, sempre s’ha de tractar de ser equilibrats i veure les coses amb realisme. A banda, cal fer-ho amb calma i transmetent calma. Ho vaig veure tot molt negre un parell de vegades, a casa. Com diu el doctor Bernard Rieux, protagonista de la novel·la La pesta, d’Albert Camus, la millor manera de lluitar contra una epidèmia és l’honestedat, i l’honestedat, en el nostre cas, és fer la feina ben feta cada dia, que és el que tractàvem de fer. Va haver-hi alguns dies que a la nit arribaves a casa molt cansat i preocupat. Al matí, a primera hora, hi tornàvem, perquè hi havíem de tornar, i treballàvem per fer-ho tan bé com fos possible pel benefici dels pacients.
Va haver-hi massa política o massa politització en la gestió del contagi del virus?
Qualsevol crisi de salut pública té un component polític en la seva gestió. Aquesta el va tenir, òbviament, i d’una manera molt important i preeminent. Crec que els científics, si actuem com a tals, no hem de fer política, i menys en una crisi d’aquesta magnitud. Ens hem de limitar a analitzar tota la situació i les millors evidències per poder aconsellar els que prenen les decisions.
Vostè es va convertir en una de les cares més mediàtiques i que més sovint apareixia als mitjans de comunicació. Com ho va viure?
Forma part de la meva feina: salut pública significa sempre comunicació. El meu paper el vaig intentar centrar a tractar d’explicar el que estava passant, el que sabíem i el que no sabíem en cada moment, i a transmetre el que s’estava fent en els hospitals i en tot el sistema sanitari, així com informar dels avenços (i els fracassos) de l’extraordinària i ràpida recerca biomèdica realitzada al voltant de la covid-19. Va ser un honor poder ser la veu de molts companys sanitaris que estaven atenent directament tots els pacients. I un agraïment profund a tots els ciutadans que ens van llegir, escoltar i veure, i seguir.
Els mitjans de comunicació van ajudar en aquella crisi o van fer massa sensacionalisme amb tot plegat?
Com tot a la vida, alguns ho van fer molt seriosament, altres van derivar cap a un grau excessiu, al meu entendre, no sé si de sensacionalisme o de saturació de notícies i de manca de contrast científic suficient en algunes d’elles. També va passar el mateix amb l’aparició de suposats experts amb articles científics que s’ha demostrat que eren incorrectes o fins i tot fraudulents i, especialment, amb l’allau de falses informacions i rumors, l’anomenada infodèmia.
Quin ensenyament ha tret de tota la pandèmia que vam patir?
Que la ciència ha estat realment la gran triomfadora: les vacunes ens han permès sortir del pou, i que la societat en el seu conjunt s’ha comportat d’una forma admirable, vacunant-se quan tocava i seguint les instruccions que se li donaven en cada moment. També, en el meu entorn professional, he après que hi ha persones aparentment líders en el dia a dia que no van saber fer-ho en el decurs de la pandèmia de la covid i en canvi n’hi ha d’altres, que no tens identificades com a líders, que van fer una passa endavant i van ajudar molt a resoldre situacions complicades. Com em va dir un company, quan la mar és tota plana i no fa vent, tothom pot semblar un bon capità de vaixell. És quan hi ha tempesta quan es veuen els bons capitans de veritat.
Relacions polítiques
Un dels principals experts en l’epidèmia
Durant la pandèmia, com el mateix Trilla reconeix en aquesta entrevista, van aparèixer molts suposats experts sobre la malaltia o en crisis epidemiològiques. Alguns semblaven autèntics gurus que es passejaven pels mitjans de comunicació donant consells o recomanacions a la ciutadania en general. Trilla té una llarga i dilatada carrera i, abans de la covid, ja era una de les autoritats sanitàries més reconegudes i que sovint apareixia als mitjans de comunicació en episodis relacionats amb la salut pública. La seva planera forma de comunicar-se el fa molt accessible per a la gent i, sobretot, molt entenedor (amb el sempre complicat llenguatge sanitari). Durant la pandèmia aquesta faceta es va multiplicar per cent i sempre va mantenir la seva vessant acadèmica, sense entrar en batalles mediàtiques o polítiques, com sí que van fer altres.
Pel que fa a la política, sempre s’ha mostrat prudent i ha defensat la neutralitat dels científics. Durant la pandèmia, va formar part d’un comitè científic (juntament amb cinc experts més en salut públic, epidemiologia o virologia) per tal d’assessorar el govern espanyol en la lluita contra la malaltia. Però Trilla no es va casar amb ningú i va arribar a explicar públicament que La Moncloa no els havia consultat res quan es va aixecar el confinament.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.