Lamenten que la decisió del TSJC allarga el patiment d’un sol·licitant d’eutanàsia

Un dia després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya estimant els recursos de la fiscalia i el pare del Francesc contra la petició d’eutanàsia, Dret a morir Dignament lamenta la decisió del tribunal. En un comunicat, creuen que amb la decisió “s’allarga el patiment del Francesc”. Tot passa després que el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 5 de Barcelona declarés inadmissible el recurs presentat pel progenitor contra la resolució de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya (CGAC), que havia informat favorablement la petició d’eutanàsia de Francesc.

Des de l’Associació Dret a Morir Dignament Catalunya (DMD-Cat), valoren que “ la decisió del TSJC, si bé es limita a un aspecte processal, implica que el cas torni al mateix Jutjat perquè se segueixi tot el procediment judicial, incloent la presentació de proves i testimonis. Un procés que, inevitablement, suposa una nova dilació per al Francesc, i en conseqüència, allargar el seu patiment”.

Des de DMD-Cat recorden que l’eutanàsia és un “dret personalíssim reconegut per la Llei Orgànica de Regulació de l’Eutanàsia (LORE)”. La presidenta de DMD-Cat, Cristina Vallès, afirma que “ningú pot demanar l’eutanàsia per tu i ningú hauria de poder impedir-la quan s’han respectat totes les garanties que imposa la llei”. A més a més afegeix, que “el Francesc fa temps que es troba en una situació de malaltia o limitacions greus i irreversibles que li provoquen un sofriment insuportable”.

L’associació recorda el cas de la Noèlia,que va estar en una situació similar al Francesc, fa poques setmanes. Detallen que el Jutjat Contenciós Administratiu núm. 12 de Barcelona, finalment “va dictar una sentència exemplar en què va establir que el pare de la Noèlia no estava legitimat per recórrer i que la resolució de la CGAC era conforme a la Llei”. Davant el cas de la Noèlia, Dret a Morir Dignament considera que “ la Sentència del TSJC no hauria d’obrir la porta a una pràctica que podria convertir-se en un precedent perillós: que terceres persones, alienes al patiment directe, puguin condicionar o bloquejar l’exercici d’un dret reconegut legalment i avalat per comissions mèdiques especialitzades”.

Des de DMD-Cat insisteixen en què darrera dels casos com el de Francesc o la Noèlia, “s’amaguen col·lectius que busquen frenar, portant a la justícia, un dret que vam guanyar políticament al 2021 i amb un ampli consens social”.

Expliquen que des de l’aprovació de la LORE, a Catalunya s’han dut a terme 142 eutanàsies durant l’any 2024, totes amb normalitat i amb el suport de les famílies. Només dues han estat objecte de recurs. Justament aquestes dues, diuen, “són les que alguns grups volen convertir en exemple, no pas per millorar la llei, sinó per desprestigiar-la i intentar frenar un dret que la ciutadania ha conquerit democràticament”.

L’associació catalana recorda que la llei es va aprovar perquè persones com Ramon Sampedro, Maria José Carrasco o la Carina puguessin evitar un patiment innecessari i morir amb dignitat, quan la seva situació mèdica ja no els permet viure amb qualitat.