Un medicament per reduir les seqüeles psicològiques d’un trauma

Aproximació pionera a l’impacte psicològic de fets traumàtics. Investigadors de l’Institut de Neurociències de la UAB han descobert un fàrmac capaç de reduir les seqüeles psicològiques que les persones arrosseguen després de patir un trauma i evitar que es desencadeni un trastorn d’estrès posttraumàtic. El medicament, anomenat Osanetant, s’ha provat en un estudi amb ratolins femella i ha evidenciat que hi ha diferències importants entre sexes en el processament de la por, informa l’ACN. Els resultats han mostrat que els exemplars als quals se’ls ha administrat el medicament presenten una resposta de freezing (l’índex per mesurar la por) menor. La recerca obre la porta a utilitzar el fàrmac als serveis d’urgències per frenar la consolidació dels records traumàtics. El treball s’ha publicat a la publicació Brain Medicine.

Després d’una vivència traumàtica, pot ser que estímuls aparentment neutres es carreguin emocionalment d’una connotació negativa, cosa que podria desencadenar en un trastorn d’estrès posttraumàtic. Per mirar d’evitar-ho, l’equip d’investigació de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INc-UAB) ha explorat com es podria interrompre la consolidació del record del trauma si s’intervé poc després de l’exposició a l’estrès. “No estem impedint l’aprenentatge de la por, sinó reduint la intensitat amb què queda enregistrada biològicament”, ha explicat Neha Acharya, investigadora predoctoral a l’INc-UAB i primera autora de l’article, juntament amb Jaume Fabregat. Amb tot, els responsables d’aquest treball han apuntat que cal administrar el fàrmac just després de l’experiència negativa, ja que la finestra temporal és especialment rellevant.

La recerca ha posat el focus en el sexe com a variable biològica, un factor crucial però sovint oblidat en neurociència. El trastorn d’estrès posttraumàtic, de fet, és el doble de freqüent en dones que en homes, i, tot i això, la majoria de models en rosegadors continuen centrant-se en mascles. L’equip volia trencar amb aquesta tendència. Tot i que l’estudi té limitacions, ja que només es van utilitzar ratolins femella i no es van tenir en compte els cicles hormonals ni es van analitzar marcadors moleculars, els resultats conductuals són sòlids, i la finestra d’actuació farmacològica és curta però molt prometedora, han destacat els investigadors.