Unió Europea
La CE proposa designar Tunísia, el Marroc o Colòmbia “països d’origen segurs”
La llista d’estats a on els sol·licitants d’asil podrien ser retornats ràpidament inclou Bangladesh, Egipte, l’Índia i Kosova
També planteja considerar “segurs” els països candidats a la UE
La Comissió Europea (CE) ha plantejat aquest dimecres una primera llista de “països d’origen segurs” per accelerar la tramitació de les sol·licituds d’asil a la Unió Europea (UE) i denegar més ràpidament les que no tinguin fonament. A la pràctica, si s’aprova la iniciativa, els estats membres podrien retornar més ràpidament els sol·licitants d’asil dels països inclosos a la llista, a través d’un procediment accelerat o fronterer, sobre la base de què és poc probable que les seves peticions prosperin.
Els països que Brussel·les proposa considerar com a “segurs” inclou Bangladesh, Colòmbia, Egipte, l’Índia, Kosova, el Marroc i Tunis. La Comissió matisa que la llista es pot ampliar o revisar en el futur. Així, podria suspendre’n aquells països que deixin de complir els criteris per a ser designats com a segurs.
A més, la CE estudia incloure a la llista tots els països candidats a ingressar a la UE: Albània, Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia, Turquia i Ucraïna. La CE argumenta que els aquest segon grup es poden considerar segurs perquè, com a part de la seva trajectòria per entrar al club comunitari, estan treballant per assolir l’estabilitat de les institucions que garanteixen la democràcia, l’estat de dret, els drets humans i el respecte i la protecció de les minories. Un país candidat només quedaria exclòs de la llista en determinades circumstàncies, com la violència indiscriminada en situacions de conflicte, las sancions adoptades pel Consell contra aquell país o una taxa de reconeixement de sol·licitants d’asil a escala de la UE superior al 20 %.
L’executiu europeu subratlla que la seva proposta es basa en una anàlisi de l’Agència d’Asil de la UE i d’altres fonts, inclosa informació dels estats membres, el Servei Europeu d’Acció Exterior (SEAE) i l’agència de l’ONU per als refugiats (Acnur).
La llista de països segurs haurà de ser ratificada ara pel Parlament Europeu i el Consell Europeu (els estats membres) perquè pugui ser adoptada formalment.
Alguns estats ja disposen actualment de les seves llistes nacionals de països d’origen considerats segurs. La proposta de Brussel·les busca “complementar” aquestes llistes i “uniformar” el concepte de “país segur”.
Obligació de revisar cada sol·licitud
En qualsevol cas, la CE puntualitza que la designació com a país segur no suposa automàticament una garantia de seguretat per als sol·licitants provinents del mateix. És per això que recorda que els estats membres han de fer sempre una avaluació individual de cada petició, independentment de l’origen del sol·licitant.
El portaveu d’Afers Interns de la Comissió Europea, Markus Lammert, ha assegurat que l’objectiu de la proposta és “accelerar i agilitzar” la tramitació de les sol·licituds d’asil i ha defensat que, en cap cas, pretén “retallar drets fonamentals ni drets humans”. Lammert ha remarcat que la proposta de la CE no modifica l’obligació que tenen els estats d’avaluar les sol·licituds, independentment d’on vinguin. “El que permet és accelerar els procediments per aquells que tinguin sol·licituds d’asil probablement infundades”, ha precisat.
D’altra banda, l’executiu europeu ha proposat avui accelerar l’aplicació d’altres mesures previstes al Pacte d’Asil i Migració, acordat l’any passat i que hauria d’entrar en vigor al juny de 2026. Una d’elles és la que permetrà als estats membres aplicar el procediment fronterer o un procediment accelerat a persones provinents de països on, de mitjana, es concedeixi la protecció internacional a un 20% o menys dels sol·licitants d’asil. A més, la CE insta els estats membres que encara no ho hagin fet –com l’espanyol– a elaborar abans de l’entrada en vigor del Pacte d’Asil i Migració el llistat de tercers països segurs, així com de països d’origen segurs.
La proposta de Brussel·les, però, podria avalar la decisió de la primera ministra d’Itàlia, la ultradretana Giorgia Meloni, d’enviar a centres de deportació a Albània els sol·licitants d’asil procedents de Bangladesh i Egipte. La justícia italiana va frenar la mesura en considerar que els països no podien ser considerats “segurs” per al retorn dels migrants, però això podria donar un tomb si la proposta de Brussel·les s’acaba aprovant.