adeu al Pontífex
Incertesa i diversitat de perfils entre els candidats a succeir el papa Francesc
L’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, surt a alguna de les travesses
S’especula també amb la possibilitat del primer papa asiàtic, on augmenta la fe cristiana
En el darrer conclave per escollir papa, el 2013, el cardenal de Milà Angelo Scola era un dels clars favorits per ser designat com el nou cap de l’església catòlica. De fet, n’era tant que, segons expliquen, en veure sortir la fumata blanca de la xemeneia del Vaticà, un alt càrrec de l’Església italiana va córrer a enviar un missatge als periodistes expressant l’alegria per la seva elecció, abans de comprovar que la decisió final s’havia decantat per l’argentí Jorge Mario Bergoglio. D’aquesta manera es feia bona la dita vaticana que apunta a la impredictibilitat d’aquesta mena de votacions: “qui entra al conclave com a papa, en surt com a cardenal”.
Malgrat aquesta premissa, però, i atès que la llista de candidats a substituir Francesc és limitada ja han començat a sortir noms de possibles candidats per agafar les regnes dogmàtiques i geopolítiques del Vaticà. Una decisió que vindrà condicionada per la composició del conclave que es convocarà pròximament i que s’espera que s’allargui dos o tres dies.
En la trobada, celebrada a porta tancada i sota un hermetisme absolut, els 135 cardenals electors escolliran el nou papa. D’aquests, més d’un centenar van ser nomenats pel papa Francesc, mentre que 22 van ser triats per Benet XVI i encara en queden cinc de l’època de Joan Pau II. A més, es dona la circumstància que Francesc va descartar les velles normes no escrites segons les quals determinats bisbats, sobretot italians, obtenien automàticament el capell cardenalici. En canvi, sí va atorgar la condició de cardenal a bisbes de llocs on mai abans n’hi havia hagut, com ara Ruanda, Tonga, Haití, Sudan del Sud o Papua Nova Guinea. Actualment, els cardenals electors europeus segueixen sent majoria (39%), però han perdut presència respecte al 2013 (52%), quan es va triar Francesc com a primer papa llatinoamericà.
Aquesta intervenció del darrer papa ha fet que, a l’hora d’especular sobre qui serà el seu substitut, als carrers del Vaticà, però també a les cases d’apostes, hi surtin ben posicionats cardenals amb un tarannà progressista, en continuïtat amb l’obra de Francesc. En qualsevol cas, i d’acord amb la impredictibilitat abans comentada, també hi ha candidats d’un perfil clarament conservador que sonen com a futur papa. A continuació, un llistat dels cardenals que, segons les especulacions, tenen més possibilitats de rellevar Francesc.
Candidats agrupats en dos bàndols
Segons el portal especialitzat OLBG, el cardenal que lidera les apostes és Luis Antonio Tagle, arquebisbe emèrit de Manila i expresident de Càritas Internacional. Filipí de 67 anys, Tagle és un dels perfils més reformistes perquè compartia amb Francesc idees clares d’obertura i canvi. Té a favor el fet de procedir d’una regió on la població catòlica creix ràpidament, però recentment sembla haver perdut pes, potser per haver suggerit que la postura de l’Església sobre les parelles homosexuals i divorciades és massa estricta. En cas de ser escollit, seria el primer papa asiàtic.
Un altre dels favorits a les travesses és el cardenal italià Pietro Parolin, de 70 anys i actual secretari d’Estat del Vaticà. El càrrec li aporta una àmplia experiència en l’àmbit diplomàtic i s’ha mostrat obert a debatre la qüestió del celibat i la de la comunió de les persones divorciades que es tornin a casar. Parolin és considerat un candidat moderat de “continuïtat” i un representant papal fiable pels diplomàtics laics. El 2018, va liderar un acord controvertit amb el govern xinès sobre el nomenament de bisbes, criticat per alguns com una claudicació davant el règim comunista.
L’italià Matteo Zuppi, de 69 anys i arquebisbe de Bolonya, és un altre dels aspirants ben posicionats a la branca progressista de l’Església. Es preveu que continuaria el llegat de Francesc, compartint la seva preocupació pels pobres i marginats i amb una posició relativament liberal sobre les relacions homosexuals.
L’agència Reuters ha inclòs a la seva llista de possibles successors el cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que també era una de les figures properes al papa Francesc i aquest matí ha declarat que “segurament” morirà sent arquebisbe de Barcelona, però que la decisió és “a les mans de Déu”.
A la banda dels més conservadors, que tenen el suport de membres de l’extrema dreta, hi ha el guineà Robert Sarah, de 79 anys, i el nord-americà Raymond Burke, de 76 anys. Tots dos són clarament antiavortistes i homòfobs i acumulen un grapat de titulars criticant obertament Francesc.
D’altres cardenals que sonen com a possibles successors de Francesc són el ghanès Peter Kodwo Appiah Turkson, que podria convertir-se en el primer papa negre en segles i ha estat molt actiu en qüestions com la crisi climàtica, la pobresa i la justícia econòmica, el conservador Péter Erdo (hongarès de 72 anys), José Tolentino Calaça de Mendonça, cardenal portuguès lliberal que podria ser llastrat per la seva joventut (59 anys) o també Mario Grech, maltès de 68 anys inicialment vist com un tradicionalista però que arran de l’elecció de francesc va començar a adoptar postures més progressistes.
