Una incògnita sotja el conclau

Mentre les riuades de curiosos i fidels envolten la plaça de Sant Pere per retre homenatge a les despulles de Francesc, ben a prop, a les estances vaticanes, s’hi cou una maniobra que podria comprometre el resultat del conclau. Angelo Becciu, un cardenal condemnat el 2023 a cinc anys i mig de presó per un escàndol financer, a qui el papa argentí va apartar per aquest motiu, s’ha presentat a Roma i insisteix que té dret a votar, i que ho farà. El Vaticà, en canvi, l’ha exclòs dels cardenals electors al conclave. Bergoglio va desposseir-lo dels drets com a cardenal arran de les seves malifetes, però ell assegura que el pontífex no en va deixar constància de forma prou oficial. La situació no és gens clara i suposa el primer gran maldecap per als organitzadors de la successió del sant pare. Becciu no és un cardenal qualsevol, sinó un ex alt càrrec de la poderosa secretaria vaticana que va arribar a ser un dels monsenyors més influents de la cúria. Va aconseguir ser col·laborador d’estreta confiança del papa Francesc fins que, el 2020, Bergoglio va assabentar-se que la Guàrdia de Finança italiana investigava Becciu per una trama que feia inversions especulatives amb diners dels fidels per a obres de caritat. Una de les batalles principals de Bergoglio va ser posar transparència en les opaques finances vaticanes i la traïció de Becciu li va doldre profundament. Tant, que va acabar duent-lo al banc dels acusats, el va fer dimitir de prefecte de la Congregació de la Causa dels Sants i va dir que se li havien “retirat els seus drets cardenalicis”, inclòs, es va sobreentendre, el dret d’elegir el nou pontífex. El procés contra Becciu va ser possible perquè l’abril del 2021 Francesc va derogar la llei que impedia que els cardenals de la cúria fossin jutjats per un tribunal ordinari i va decretar que també poguessin comparèixer com a acusats o testimonis en un tribunal de primera instància del Vaticà –on també hi ha magistrats i fiscals laics. Fins aleshores, només podien ser jutjats per altres cardenals al Suprem vaticà o pel mateix sant pare.

El macrojudici contra Becciu va significar un pas important cap a la fiscalització dels membres de les altes esferes de la cúria romana, que, fins aleshores, podien protegir-se entre ells. Això va fer que a Francesc li sorgissin encara més enemics dins la cúria. Són els mateixos que ara maniobren perquè sigui escollit un nou sant pare molt més tradicionalista, que protegeixi els seus interessos i restableixi els privilegis perduts.

El cas Becciu és complicat perquè no hi ha documents que indiquin de forma clara com s’ha d’interpretar la situació inèdita en què Francesc va deixar el cardenal sard. Alguns experts en dret eclesiàstic creuen que la seva admissió al conclau podria ser una forma d’evitar maldecaps encara més grossos, com ara una possible impugnació del resultat que, per molt que sembli improbable que pogués prosperar, causaria un dany d’imatge enorme. La presència o no al conclau de Becciu, que ha esdevingut el símbol de la corrupció i la voluntat d’aferrar-se als privilegis de la cúria, serà tota una declaració d’intencions en una elecció en què cada vot val per milions.