MEDI AMBIENT
La Costa Brava té menys microplàstics que la resta del litoral català
La Costa Brava és la part del litoral català que té menys concentració de microplàstics a les platges, segons un estudi del grup de recerca Tecnatox de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que fa anys que estudia la presència de microplàstics al medi i els efectes que té sobre la salut.
En aquest estudi, s’han analitzat els 580 quilòmetres de la costa catalana, des del cap de Creus fins a Vinaròs, i les dades són clares: les característiques de la sorra afecten la manera com es distribueixen els microplàstics. “A les platges de la Costa Brava, vam detectar-ne menys acumulació. Ho atribuïm al fet que la sorra és més gruixuda, el que fa que no retingui tants microplàstics com passa a les platges de sorra fina”, comenta Nora Expósito, investigadora del departament d’Enginyeria Química, que també ha participat en la recerca.
Aquest estudi indica que la contaminació és superior a les platges del sud, i que la platja de la Pineda de Vila-seca, concretament, concentra, amb diferència, el nombre més gran de microplàstics de Catalunya. Aquesta platja acumula fins a 2.000 microplàstics per cada quilogram de sorra, una xifra que gairebé duplica la de la segona de la llista, una de la badia del Fangar, al delta de l’Ebre, amb més de 1.100. No són dades sorprenents, i ja fa temps que s’està alertat d’aquesta contaminació.
“El que sí que ens ha sorprès ha estat veure que les platges de Barcelona, la ciutat més poblada de Catalunya, concentren menys quantitat de microplàstics que altres punts més al sud, entre Castelldefels i Vilanova i la Geltrú, i a bona part de la costa de Tarragona”, apunta Joaquim Rovira, investigador del departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV, que ha participat en la recerca.
Una cinquantena
L’estudi, el primer tan exhaustiu que es fa a la costa de Catalunya, ha analitzat una cinquantena de platges del litoral català, un mostreig que ha permès obtenir una radiografia molt acurada de l’estat de contaminació de microplàstics a la costa i identificar-ne les àrees més afectades.
Segons ha explicat la Universitat Rovira i Virgili en un comunicat, als 70 punts analitzats –a les platges més llargues, s’ha pres més d’una mesura– es recollien mostres de franja intermareal, que és la zona de sorra humida que hi ha entre el punt on arriba l’onada més alta i el nivell de l’aigua. Es van analitzar la mida i composició química dels microplàstics trobats en funció de la dimensió. D’una banda, hi ha els microplàstics grans, de fins a 5 mil·límetres i identificables a simple vista, que eren principalment de polietilè i polipropilè, derivats especialment de la degradació d’objectes quotidians, com ara ampolles de plàstics i dels coneguts com a pèl·lets industrials.
Fibres tèxtils
D’altra banda, hi ha els microplàstics petits, d’una mida inferior a 0,5 mil·límetres i que corresponen sobretot a fibres tèxtils sintètiques, com ara polièster i poliamida, i provenen dels desgast dels teixits quan es renta la roba.
Els resultats que s’han obtingut no han estat cap sorpresa per als investigadors, atès el gran volum de fabricació de plàstics i la seva persistència, ja que no són fàcilment biodegradables. “El seu mal ús, la mala gestió dels residus i els abocaments incontrolats fan que els plàstics es fragmentin formant microplàstics i nanoplàstics que trobem pertot arreu”, indiquen els investigadors de la UB Esther Marí i Jordi Sierra, que han participat en l’estudi.
“N’hem trobat en aigües continentals, marines, residuals i potables, en sòls i sediments, en mol·luscs i fins i tot en femtes humanes. Ens atrevim a dir que els plàstics, amb tota probabilitat, són els contaminants xenobiòtics més abundants de la Terra”, adverteixen.