societat
Duen al TSJC la discriminació d’una pacient de Can Ruti, per parlar en català
Plataforma per la Llengua sosté que la usuària va ser discriminada per parlar en català i critica que Salut no hagi obert un expedient
Les queixes en l’àmbit del sistema sanitari públic van créixer un 17,7 % el 2024 a Catalunya, segons l’organisme
Plataforma per la Llengua ha presentat un recurs contenciós administratiu al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra el departament de Salut davant la queixa d’una pacient de l’Hospital Germans Trias i Pujol (Can Ruti) de Badalona que va explicar que una metgessa no la va voler atendre per parlar-li en català. Segons Plataforma per la Llengua, Salut ha rebutjat obrir un procediment administratiu sancionador contra la metgessa. L’entitat considera que els fets vulneren els drets lingüístics de la pacient i que la metgessa hauria pogut cometre diverses faltes administratives i assegura que “anirà fins al final perquè s’obri un expedient sancionador, s’investiguin els fets i, si són constitutius de falta, se sancionin”.
Plataforma per la Llengua exposa en un comunicat que, després que la Unitat d’Atenció a la Ciutadania de l’hospital arxivés la denúncia, van presentar un recurs d’alçada a la Subdirecció General d’Avaluació i Inspecció Sanitàries i Farmacèutiques, que també va quedar tancat. Per això, l’entitat, que ha acompanyat la pacient des que s’hi va posar en contacte, ha decidit acudir al TSJC i obrir la via judicial perquè s’esclareixin els fets.
L’entitat recorda que els fets es remunten el desembre del 2023, quan una usuària i el seu acompanyant es van adreçar en català a una metgessa d’Urgències a dins la consulta i ella els hauria tallat i obligat a parlar en castellà. Segons relata la pacient, ella s’hi va negar, però la metgessa va insistir-hi fins a fer-los fora de la consulta, dient-los que ja els atendria algú que entengués el català. Fora de la consulta, van sol·licitar al Servei d’Admissions que truquessin al coordinador, però el personal s’hi hauria negat i només els haurien ofert l’opció d’omplir el full de reclamacions. Finalment una altra metgessa, que d’entrada no s’hi va adreçar en català, els va acabar atenent. La pacient va esperar tres hores prèviament durant el triatge i dues més després.
Per a l’organització en defensa de la llengua, la conducta de la professional podria ser considerada una falta molt greu (segons l’article 115 del Decret legislatiu 1/1997), atès que hauria infringit la Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació, i la Llei 55/2003, de 16 de desembre, de l’estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut.
Plataforma per la Llengua denuncia que, malgrat que el Departament de Salut hagi desplegat una sèrie d’accions per millorar la capacitació lingüística dels sanitaris i garantir els drets lingüístics dels pacients, en moltes ocasions “no es compta amb prou mecanismes per fer complir la llei, situació que afecta directament els usuaris catalanoparlants en el seu dia a dia”.
L’entitat atén 257 queixes per discriminacions lingüístiques a Catalunya el 2024
Segons l’entitat, les queixes en l’àmbit sanitari continuen sent les més freqüents de les que es produeixen en les relacions amb l’administració pública i alerten que tenen una afectació “molt greu en el benestar i la millora dels pacients”. L’organització fa referència a una investigació de l’Associació de Metges del Canadà, que va concloure que els pacients francòfons d’Ontario tenien estades hospitalàries més curtes i menys risc d’efectes adversos i mortalitat durant l’ingrés si eren atesos en la seva llengua.
Durant el 2023, l’entitat va atendre 247 queixes per discriminacions lingüístiques a la sanitat catalana (224), valenciana (10) i balear (13), que van créixer un 14,17 % el 2024, quan han estat 282: 257 a Catalunya, 14 al País Valencià i 11 a les Illes Balears. En el cas de Catalunya, les queixes en l’àmbit del sistema públic van créixer un 17,7 % el 2024 (de 130 a 153) i un 10,64 % pel que fa a la sanitat privada (de 94 a 104).
Plataforma per la Llengua considera que la Generalitat ha de fer complir la llei i aplicar, si escau, el règim sancionador previst per posar fi a les discriminacions lingüístiques també en l’àmbit sanitari. L’entitat reclama posar el focus en l’ús de la llengua i no només en el seu coneixement i insisteix que no pot ser un mèrit ni dependre de la bona voluntat dels facultatius, sinó que ha de ser un requisit a l’hora d’exercir.
L’organització proposa impulsar el català a la sanitat amb quatre mesures: sessions obligatòries d’assertivitat lingüística, exigència del B2 de català el primer any, acreditació del C1 el segon any i un tractament correcte de les queixes per vulneració de drets lingüístics amb l’obertura d’expedients i l’aplicació de sancions quan correspongui.