La demarcació tindrà set noves unitats judicials en tres anys
Les comarques gironines tindran set noves unitats judicials en tres anys per alleugerir la sobrecàrrega de feina. Les primeres a entrar en servei, ja al 2025, seran a Santa Coloma i Figueres. Les altres es desplegaran a la Bisbal, a Olot i a Girona (on n’hi haurà tres). El president de l’Audiència de Girona, Adolfo García Morales, ha subratllat que la mesura ajudarà a reduir la sobrecàrrega judicial a la demarcació, que de mitjana se situa en un 130% per sobre de mòdul –és a dir, la que es considera adient– i que, en algun cas, arriba fins al 200%. A més, a partir del juliol (excepte a Girona i Figueres) es començarà a implantar la nova organització judicial, que substituirà els actuals jutjats unipersonals per tribunals d’instància.
Si tot va com s’espera, abans que acabi el 2025, Santa Coloma de Farners i Figueres tindran una unitat judicial més cadascun. Són les “prioritàries”, tal com ha assenyalat la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mercè Caso, en la reunió de la sala de govern aquest dimarts a l’Audiència de Girona. A les capitals de la Selva i l’Alt Empordà, s’afegiran en els tres anys vinents també una nova unitat a la Bisbal d’Empordà, una altra a Olot i tres més a Girona.
Però no només seran set places de jutge o jutgessa, sinó que aniran acompanyades del funcionariat pertinent i que s’incorporaran a la “nova organització” prevista per la llei i que substituirà els actuals jutjats unipersonals, pels tribunals d’instància que “han de millorar l’eficiència de la Justícia”.
Tot plegat amb l’objectiu, d’una banda, d’evitar els endarreriments i de l’altra, alleugerir la sobrecàrrega de feina que tenen actualment els jutges gironins, que actualment està un 30% per sobre del qual es considera adient. El problema és que en alguns casos aquest percentatge s’enfila al 100%, o el que és el mateix, tenen el doble de feina de la què haurien de tenir.
Aquest aspecte “preocupa” al TSJC i al president de l’Audiència de Girona, Adolfo García Morales, que lamenta que “estem parlant com si el 130 fos la panacea”. “Alguns òrgans com l’audiència Civil o la primera instància de Girona estan sobrecarregats per sobre del 200%”, denuncia García Morales.
Per la seva banda, Caso ha destacat que aquesta situació suposa també un problema amb els endarreriments, especialment a l’hora de tenir una sentència, amb “el greuge que això li suposa al ciutadà”. “El que seria exigible seria treballar al 100%, no menys, però és que tots estan superats i fins que no arribem a neutralitzar-lo amb una entrada més raonable o amb més unitats judicials, serà molt difícil aconseguir-ho”, ha remarcat.
Els tribunals d’instància, un repte
La presidenta del TSJC també ha reconegut que l’entrada de la nova llei d’eficiència de l’administració de justícia que contempla el canvi dels jutjats unipersonals actuals per tribunals d’instància suposa “un repte” i ha destacat que “treballaran incansablement” perquè doni resposta a les necessitats de la ciutadania. “Determinarà situacions compromeses, però tots els professionals tenim la voluntat perquè surti bé”, ha destacat.
Caso ha detallat que suposa “un canvi en l’organització” que ha de suposar “un pas endavant” i ha reconegut que no s’estava donant una “resposta adequada per garantir la tutela judicial efectiva” als ciutadans. “Ens esforçarem perquè vagi bé”, ha reblat.
El problema “endèmic” de la mobilitat
Finalment, Caso i García Morales han reconegut el “problema endèmic” que té Catalunya en general i Girona en particular en relació amb la mobilitat dels jutges. La presidenta del TSJC ha recordat que “l’estabilitat és determinant” i lamenta que les circumstàncies no són les més favorables per aconseguir-les. En aquest sentit, ha destacat que la càrrega de feina és alta, que la vida “és cara” a Catalunya i que no surten jutges i jutgesses.
Per això, ha reivindicat el complement de mobilitat per afavorir l’estabilització d’aquells qui venen d’altres parts de l’Estat i així evitar que marxin “de seguida que hi ha una oportunitat”. Per la seva banda, García Morales ha tornat a demanar el complement específic per Girona, que fa temps que es reclama des del sector.