Estat espanyol
Batalla política per Barajas
Centenars de persones dormen cada nit a l’aeroport mentre el govern estatal, el madrileny i l’Ajuntament es barallen
El Defensor del Poble ha reclamat a les administracions afrontar conjuntament i “com més aviat millor” la situació
El sensellarisme és una xacra social la solució, o almenys millora, de la qual implica diversos actors, com administracions públiques i entitats i associacions dedicades a l’atenció de les persones sense llar. Per si la situació no és prou complicada en si mateixa, encara es complica més si les persones sense llar viuen, o millor dit sobreviuen, en un aeroport, com és el cas del de Barajas. Llavors encara hi ha més actors implicats: l’Ajuntament, el govern de la Comunitat de Madrid, l’executiu central, Aena, els sindicats i les entitats i associacions. Uns actors que, en el cas de Barajas, s’intercanvien acusacions mentre centenars de persones no tenen cap més remei que dormir cada nit a les instal·lacions aeroportuàries.
Tot just dijous passat Aena i el consistori presidit pel popular José Luis Martínez-Almeida van acordar elaborar un cens de les persones que dormen a l’aeroport, una eina bàsica per solucionar la situació. Un acord que arriba després de nombroses picabaralles entre administracions de diferent color polític –l’alcaldia i la presidència de la Comunitat de Madrid, del PP, i la presidència del govern estatal, del PSOE–. El delegat de l’executiu de Pedro Sánchez a Madrid, Francisco Martín, va afirmar fa uns dies que esperava que el consistori i el govern madrileny assumissin la seva responsabilitat i oferissin “una solució digna” a les persones sense llar que es troben a l’aeroport de Barajas i va afegir que les instal·lacions aeroportuàries no poden “continuar sent l’alberg municipal de la ciutat”, mentre que des de les administracions local i autonòmica madrilenyes van interpel·lar el govern central per resoldre la situació, i la vicealcaldessa de Madrid, Inma Sanz, va qualificar de “lamentable” la implicació del govern espanyol en la situació i va demanar a Pedro Sánchez que es posés “de ple” a buscar-hi una solució. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, també hi va dir la seva i va afirmar que l’aeroport està en una “situació inassumible i impròpia d’un país com Espanya” i va demanar al govern central que “no permeti aquesta imatge” generada per les persones sense llar que dormen a l’aeroport.
Crida al diàleg
El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, va iniciar dijous una actuació per reclamar a les administracions que afrontin conjuntament i “com més aviat millor” la situació de les persones “vulnerables” que dormen a l’aeroport madrileny “en condicions precàries”. Gabilondo també va sol·licitar informació a l’Ajuntament de Madrid i va ampliar una actuació oberta des del març amb Aena –que gestiona l’aeroport i que des de dimecres passat fa controls d’accés a les persones que volen passar la nit a les instal·lacions, controls que el sindicat Alternativa Sindical Aena/Enaire (Asae) considera un “fracàs”– i va proposar una reunió a tres bandes amb l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, i el president d’Aena, Maurici Lucena. També ha apel·lat al diàleg la Mesa per l’Hospitalitat de l’Arquebisbat de Madrid, de la qual forma part Càritas, i ha demanat “evitar les expulsions sense alternativa” de persones sense llar de les instal·lacions aeroportuàries.
El Prat com a exemple
Els grups municipals de Más Madrid i el PSOE a l’Ajuntament de Madrid, per la seva banda, insten tant José Luis Martínez-Almeida com Isabel Díaz Ayuso a tenir com a referència l’acord a què es va arribar a l’aeroport del Prat per afrontar la situació de les persones sense llar. Un acord que va prendre com a referència l’experiència acumulada des del 2011 i que va consistir en un conveni entre la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments de la capital catalana i del Prat de Llobregat, Aena i el mateix aeroport per tal de gestionar la situació, i segons el qual el Departament de Drets Socials i Inclusió del govern català destinarà un import anual de més de mig milió d’euros per finançar nous professionals especialitzats i recursos bàsics d’atenció per a les persones ateses en una actuació coordinada entre institucions per garantir atenció social d’urgència, cobertura de necessitats bàsiques i processos d’acompanyament social amb l’objectiu de promoure l’autonomia i la inclusió social de les persones afectades.