La monarquia
Lluís Simon
Una pica a Montserrat
En la seva gens dissimulada agenda de reconciliació uniformitzadora, els reis mouran una altra peça el dia de la revetlla de Sant Joan. Un dels grans temples del catalanisme històric, Montserrat, haurà d’obrir un altre cop les portes als Borbons. En plena celebració del mil·lenari era difícil evitar que Felip VI no ho aprofités. I més amb Salvador Illa de president de la Generalitat, que l’acompanyarà una vegada més, no com a gran autoritat civil del país, sinó com un subordinat més a la causa nacional del seu monarca.
El monestir, doncs, s’allunya del catalanisme que representen tots aquells, per molt maldestres que fossin, que van acabar a la presó o a l’exili i els seus milions de votants. El botxí, amb el cap alt, passejarà per l’abadia com a vencedor del mal anomenat procés.
Els temps han canviat. Si no, el que celebraríem seria l’entronització de la Mare de Déu el 1947, quan per primer cop els franquistes van adonar-se que tal volta no havien guanyat del tot la Guerra Civil. Què en pensaria l’abat Aureli Maria Escarré, l’home que va muntar aquella mobilització popular, d’una rebuda sota pal·li dels Borbons d’ara? La història de Montserrat va lligada també a la Caputxinada, la Taula Rodona, el Consell de Forces Polítiques de Catalunya i l’Assembla de Catalunya.
En aquell moment es va frenar la descatalanització de l’Església catalana, molt allunyada del tradicional nacionalcatolicisme castellà. Els reis venen ara perquè han vist una finestra d’oportunitat. L’independentisme, que havia substituït el catalanisme com a única via per a la supervivència nacional, està en caiguda lliure. La resistència, fins i tot en un àmbit tan simbòlic com Montserrat, és fútil.
Himmler va arribar a la muntanya sagrada a la recerca del Sant Greal. Els reis també cobegen en secret un gran desig no consumat. Molts encara no reconeixen els seus títols nobiliaris a Catalunya. Obrint de bat a bat portes com les de Montserrat i en ple mil·lenari de la patrona del país, pretenen que en la nostra consciència, tant els que són de missa com els que no ho són, es dibuixi clarament Catalunya com la seva autonomia.
Montserrat hauria de vigilar especialment quina és la seva relació amb els reis espanyols. Ferran el Catòlic, quan es va asseure al tron de Castella, la primera cosa que va fer va ser prendre al monestir la seva dignitat abacial per convertir-lo en un apèndix de Sant Benet de Valladolid.
Els 50 anys de Badia
Els socialistes també obriran el dia 23 un dels seus grans feus al Vallès Occidental, Badia, als monarques espanyols, que visitaran el municipi amb motiu, diuen, dels 50 anys de la seva creació com a vila pròpia. Terra cremada per al sobiranisme, hi haurà sobretot felicitat i discursos grandiloqüents en un indret que va acollir, com és ben sabut, molts migrants d’arreu de l’Estat espanyol que van venir al nostre país a buscar fortuna. Els partits d’esquerra i els sindicats van tenir un paper clau en el progrés d’aquests col·lectius. Eren formacions que es deien republicanes, provinents d’una tradició que en aquells moments anava contra els privilegis econòmics i socials que representa la monarquia. Eren altres temps.
Pareu màquines: Belén ha parlat!
La “princesa del poble” a Espanya no és Letícia ni Sofia. Si algú sap crear un estat d’opinió cada vegada que obre la boca, és Belén Esteban. Ja ni recordem per què és famosa i sobretot com és que TVE s’ha gastat una milionada per pagar-li un programa, però ha començat la seva pròpia campanya perquè Joan Carles I torni a Espanya abans que mori. Aquest és un debat que ha ressorgit arran de les denúncies de Miguel Ángel Revilla, que ha posat el dit a la nafra de l’emèrit, antic amic seu. El més divertit de tot plegat és com els experts i expertes en la crònica social no saben ja com entomar el debat al voltant del monarca, l’home que durant molts anys els va donar menjar.
Un veler va cap a Brooklyn...
L’última parada oficial del vaixell escola de la marina espanyola en què viatja la princesa espanyola Elionor serà d’aquí uns dies Nova York. Fins aquí tot normal, més enllà de les magnífiques vacances que podrà viure l’hereva al tron a costa nostra. Ara bé, si l’entrada del vaixell és pel riu Hudson, els joves mariners hauran de revisar les imatges de l’accident del vaixell mexicà Cuauhtémoc contra el pont de Brooklyn. Dos joves cadets van morir i molts altres van acabar a l’aigua primer i a l’hospital després. Si es va tractar d’una conspiració trumpista, que sàpiguen que pel president dels EUA tan latinos són els mexicans com els espanyols.
