"Medicina de guerra"

L'Hos­pi­tal Uni­ver­si­tari de la Pau és un dels pocs edi­fi­cis de Port-au-Prince que es van man­te­nir rela­ti­va­ment sen­cers després del ter­ratrèmol. Dese­nes de paci­ents hi arri­ben cada dia. Els que espe­ren i els que aca­ben de ser ate­sos s'amun­te­guen a terra. Evi­dent­ment, els llits són escas­sos i mol­tes per­so­nes s'estan a terra, a sobre de plàstics. Als paci­ents que aca­ben de ser ope­rats els fan fora tan aviat com poden i els que patei­xen frac­tu­res se'n van amb el guix encara tou. "No podem fer res més. Si la gent s'hi quedés més temps, el col·lapse seria total", explica a l'AVUI l'infer­mer català Jaume Gil, cap d'expe­dició de l'equip de set pro­fes­si­o­nals sani­ta­ris que el Sis­tema d'Emergències Mèdiques (SEM) va des­plaçar a Haití dime­cres pas­sat. Dilluns van aten­dre qua­tre parts; tan bon punt van parir, les mares se'n van anar al car­rer amb els nadons en braços.

Els pro­fes­si­o­nals del SEM (dos met­ges, qua­tre infer­mers i dos tècnics en emergències) tre­ba­llen dotze hores diàries -de sis del matí a sis de la tarda- en aquest cen­tre, en coor­di­nació amb met­ges i sani­ta­ris cubans i mexi­cans i amb els equips d'emergències de Madrid i Navarra. "Fem medi­cina de guerra", afirma Gil. Els equips ope­ren amb mitja anestèsia i sense sub­mi­nis­tra­ment elèctric. Dos quiròfans han sobre­vis­cut i s'han habi­li­tat dues habi­ta­ci­ons més com a sales d'ope­ra­ci­ons.

La immensa majo­ria de les inter­ven­ci­ons que s'hi fan aquests dies són ampu­ta­ci­ons, ja que sovint és l'única solució davant la manca de mit­jans. "Les feri­des que arri­ben són molt llet­ges i amb molta brutícia", afirma Gil. El risc d'infecció i de sèpsia és molt alt. Els equips d'emergències fan el que poden i més. Però, un cop els paci­ents sur­ten de l'hos­pi­tal, el perill que les feri­des s'infec­tin con­ti­nua sent ele­vadíssim, dona­des les con­di­ci­ons de manca d'higi­ene.

A l'entrada de l'hos­pi­tal, els infer­mers del SEM clas­si­fi­quen els malalts en funció de la gra­ve­tat, una tasca gens fàcil davant la gen­tada que s'hi amun­tega. Tots neces­si­ten ajuda, però, malau­ra­da­ment, cal triar i veure qui en neces­sita amb més urgència. Dese­nes de per­so­nes tenen mem­bres frac­tu­rats, però a l'hos­pi­tal no hi ha apa­rells per fer radi­o­gra­fies. "Les frac­tu­res s'estan reduint a ull, s'engui­xen i al car­rer", afe­geix Gil.

Només l'equip del SEM atén entre 80 i 100 paci­ents dia­ris. "A tot l'hos­pi­tal, ni ho sé", diu l'infer­mer. "Els ate­nem, però pràcti­ca­ment no els podem donar men­jar", afe­geix. Molts ferits, fins i tot muti­lats, arri­ben al cen­tre sols i pel seu propi peu. A fora el caos és total. "El car­rer està ple de gent que va amunt i avall", explica Jaume Gil. Aquest infer­mer, que també es va des­plaçar al Pakis­tan l'any 2005, amb motiu del vio­lent ter­ratrèmol que hi va dei­xar milers de vícti­mes, asse­gura que "la mag­ni­tud del que està pas­sant a Haití és encara pit­jor".

Des del cam­pa­ment base, ins­tal·lat a l'aero­port, on con­vi­uen amb la resta de sani­ta­ris i equips de res­cat des­plaçats des de l'Estat espa­nyol, Jaume Gil afirma que, "de moment, el nivell d'esgo­ta­ment encara és accep­ta­ble". L'equip del SEM s'estarà a Haití almenys una set­mana més, fins que arribi un relleu.

Men­tres­tant, als car­rers de les prin­ci­pals pobla­ci­ons hai­ti­a­nes la situ­ació es manté tensa. "Hi ha saque­jos perquè la població està al límit", va expli­car la por­ta­veu de l'Ofi­cina per a la Coor­di­nació d'Assump­tes Huma­ni­ta­ris de l'ONU, Eli­sa­beth Byrs. Con­tro­lar el caos i fer arri­bar l'ajuda huma­nitària als seus des­ti­na­ta­ris serà l'objec­tiu dels 12.000 mari­nes nord-ame­ri­cans que ja s'han des­ple­gat al país i dels 3.500 Cas­cos Blaus de l'ONU que s'afe­gi­ran al con­tin­gent de 9.000 que ja són a l'illa.