Societat

Vigència dels Països Catalans

Un recorregut pel domini lingüístic permet constatar la vitalitat i la unitat de la llengua tot i les diferències de reconeixement legal. El català és present en indrets poc coneguts, com el Carxe o Tabarca

La uni­tat de la llen­gua cata­lana és una rea­li­tat indis­cu­ti­ble des del punt de vista acadèmic i un fet pal­pa­ble sobre el ter­reny. Més enllà del Prin­ci­pat de Cata­lu­nya, el català és llen­gua viva en la resta de ter­ri­to­ris que con­for­men l’àmbit lingüístic, tot i que amb nota­bles diferències quant al grau de reco­nei­xe­ment ofi­cial i d’ús social.

El català viu, al llarg del ter­ri­tori que con­forma el seu àmbit lingüístic, dife­rents rea­li­tats que pas­sen des de l’oblit i el rebuig fins a deci­di­des polítiques en favor de la seva nor­ma­lit­zació.

Per conèixer quina és la situ­ació del català en tots aquests ter­ri­to­ris, l’AVUI ofe­reix una sèrie de repor­tat­ges –dis­po­ni­bles també en vídeo a www.​avui.​cat–, que cada dilluns per­me­tran conèixer la rea­li­tat i la sin­gu­la­ri­tat de dife­rents indrets dels Països Cata­lans, que cons­ta­ten que més enllà del seu incert futur polític, hi ha una rea­li­tat lingüística i cul­tu­ral vigent i inqüesti­o­na­ble que rela­ci­ona tots aquests ter­ri­to­ris, divi­dits en qua­tre Estats, a par­tir de la seva llen­gua comuna, el català.

El Matar­ra­nya

A la comarca del Matar­ra­nya, a la Franja de Ponent, es viu una situ­ació en la qual es com­bina un amplíssim ús social amb un mínim suport ins­ti­tu­ci­o­nal, alhora que es manté una estèril polèmica sobre la deno­mi­nació de la llen­gua. El català d’Aragó viu pen­dent de l’apro­vació d’una llei de llengües que s’ha ajor­nat durant anys i que final­ment es podria apro­var sense reconèixer l’ofi­ci­a­li­tat del català a les zones on es parla.

El Carxe

La serra del Carxe és, amb tota pro­ba­bi­li­tat, l’indret més des­co­ne­gut de l’àmbit lingüístic del català. Es tracta d’un encla­va­ment en ter­res mur­ci­a­nes on mig miler de per­so­nes man­te­nen viva la llen­gua, tot i que només en el pla pri­vat i de rela­ci­ons entre veïns.

L’illa de Tabarca

L’illa de Tabarca o illa Plana, al País Valencià, és un altre d’aquells indrets poc cone­guts on el català, aquí ano­me­nat valencià, manté la seva vita­li­tat. Es tracta d’una illa situ­ada davant la loca­li­tat de Santa Pola però per­ta­nyent al muni­cipi d’Ala­cant, habi­tada per­ma­nent­ment per una vin­tena de per­so­nes, on la llen­gua entre veïns és, gai­rebé en exclu­siva, el català.

For­men­tera

Amb una situ­ació lingüística molt pro­pera a la que es viu al Prin­ci­pat de Cata­lu­nya, la més petita de les illes Bale­ars viu immersa en un procés de nor­ma­lit­zació que compta amb el suport ins­ti­tu­ci­o­nal i també amb el d’una activa soci­e­tat civil que tre­ba­lla per pro­te­gir la cul­tura i evi­tar que el binomi immi­gració i turisme pugui mal­me­tre la llen­gua.

L’Alguer

La ciu­tat de l’Alguer és, des de tots els punts de vista, un món a part. No només pel fet geogràfic i polític, sinó també per la capa­ci­tat que ha demos­trat aquesta ciu­tat de Sar­de­nya d’apro­fi­tar la seva espe­ci­fi­ci­tat lingüística per cons­ti­tuir a par­tir d’ella una iden­ti­tat amb sobrada capa­ci­tat de super­vivència. L’eclosió del turisme català és també un altre dels aspec­tes des­ta­ca­bles del pre­sent i el futur d’aquest encla­va­ment català a la República ita­li­ana.

Per­pinyà

La capi­tal de la Cata­lu­nya Nord és la creu de la situ­ació lingüística. Els nivells d’ús de la llen­gua són els més bai­xos del domini lingüístic i la pro­tecció ofi­cial hi és pràcti­ca­ment ine­xis­tent. Però tot i així, encara hi ha por­tes ober­tes a l’opti­misme. El català és una llen­gua que tímida­ment comença a aparèixer en rètols, fins i tot comer­ci­als, i l’omni­pre­sent escola pública fran­cesa comença a esten­dre pro­gra­mes d’edu­cació bilingüe. Un cas a part és el món del rugbi, autèntic ele­ment aglu­ti­na­dor d’una iden­ti­tat en què la llen­gua, malau­ra­da­ment, no és el prin­ci­pal tret defi­ni­tori.

Andorra
L’únic Estat inde­pen­dent on el català és llen­gua ofi­cial en exclu­siva i rep tot el suport ins­ti­tu­ci­o­nal ima­gi­na­ble no és aliè als pro­ble­mes que la llen­gua té en altres ter­ri­to­ris. El veïnatge amb França i Espa­nya, els sec­tors comer­cial i turístic, les for­tes ona­des migratòries i el petit pes del país a l’esce­nari mun­dial fan que a Andorra la llen­gua cata­lana encara no hagi arri­bat a la total nor­ma­lit­zació.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.