Un mar de vinyes

A l'extrem sud de la Conca de Bar­berà, l'Espluga de Fran­colí, Vim­bodí i el mones­tir de Poblet for­men un tri­an­gle geogràfic mar­cat pel pai­satge de la vinya. Aquest con­reu ja hi era pre­sent en època romana, com demos­tren dife­rents indi­cis tro­bats en anti­gues gran­ges de la zona, però van ser els mon­jos del Cis­ter els que segles més tard van intro­duir noves tècni­ques agrícoles que, uni­des als nous sis­te­mes d' ela­bo­ració, van con­ver­tir el vi d' aques­tes ter­res en un pro­ducte diví. Amb el temps, el fruit d'aques­tes vinyes ha anat gua­nyant fama i qua­li­tat i avui dia són diver­ses les grans empre­ses vinícoles de renom inter­na­ci­o­nal que s'hi han implan­tat atre­tes per l'excel·lència del sòl i el clima.

La ruta que pro­po­sem avui uneix dos dels tres extrems de l'esmen­tat tri­an­gle, l'Espluga i Vim­bodí, tot tra­ves­sant pre­ci­sa­ment el mar de vinyes que els separa. La ruta, molt ben senya­lit­zada, té molt poc des­ni­vell i és ideal per fer-la en família. El punt de par­tida de la ruta pot ser l'Ofi­cina de Turisme o bé el parc flu­vial. La pri­mera part trans­corre per un vial pavi­men­tat, a tocar d'unes naus indus­tri­als. Després de dei­xar enrere la dei­xa­lle­ria i unes gran­ges, pren­drem l'ano­me­nat camí de Mil­manda, que trans­corre enmig de grans camps de vinya. El camí ens durà fins al cas­tell de Mil­manda, un antic lloc de repòs dels mon­jos que actu­al­ment és pro­pi­e­tat par­ti­cu­lar, tot i que es pot visi­tar. Un cop dei­xat enrere el cas­tell, tro­ba­rem una bifur­cació en la qual cal pren­dre el ramal de la dreta, que va fins a una casa que s'alça al front. Dar­rere de la casa hi ha un sen­der que s'endinsa pel ves­sant obac d'un pinar i que porta fins a l'ermita dels Tor­rents, situ­ada a tocar de la car­re­tera que uneix Poblet i Vim­bodí. Aquest sen­der va que­dar molt malmès arran de les neva­des de prin­cipi d'any, per la qual cosa és reco­ma­na­ble con­sul­tar a l'Ofi­cina de Turisme si és tran­si­ta­ble abans d'ini­ciar la ruta. En cas que sigui de difícil accés, es pot con­ti­nuar el camí fent una petita volta que ens obli­garà a fer un petit tram de car­re­tera.

L'ermita dels Tor­rents, dedi­cada a la Mare de Déu dels Tor­rents, copa­trona de Vim­bodí i Poblet, és un edi­fici del 1714, renai­xen­tista, i guarda la imatge de la verge, tro­bada al segle XV. És un bon lloc per fer una atu­rada i recu­pe­rar for­ces, ja que davant de l'ermita hi ha una zona d'esbarjo, amb fogons i tau­les, una font i uns gron­xa­dors. Tocant a l'ermita hi ha també un res­tau­rant.

Per con­ti­nuar la ruta hem de cre­uar el bar­ranc de davant de l'ermita i fer un breu tram de la car­re­tera que va de Vim­bodí a Poblet fins a tro­bar una pista pavi­men­tada (punt 11) que baixa a la dreta. Bai­xant per la pista cre­ua­rem el riu de Milans, capçalera del Fran­colí, i ini­ci­a­rem una forta pujada on tro­ba­rem les pri­me­res cases de Vim­bodí. Podem apro­fi­tar l'estada al poble per visi­tar el Museu i Forn del Vidre, un dels pocs llocs de l'Estat espa­nyol on es mos­tra el procés de fabri­cació del vidre bufat.

Per ini­ciar la tor­nada cap a l'Espluga caldrà des­fer el camí fins a l'ermita dels Tor­rents. Un cop allà, a l'altura del res­tau­rant, tro­ba­rem a la dreta de la car­re­tera una pista que segueix el bar­ranc dels Tor­rents (un punt de segui­ment ho indica). Seguint la pista entre con­reus i vege­tació de ribera arri­ba­rem fins a un collet amb bones vis­tes. El camí baixa després pel mig del bosc fins a tro­bar la car­re­tera de Vim­bodí a Poblet. A l'altra banda comença una pista de terra que du fins als Plans de Mil­manda, amb bones vis­tes del cas­tell i les vinyes que l'envol­ten. Tro­ba­rem una bifur­cació i segui­rem per la dreta, entre la pineda i els vinyars, fins a tro­bar una ampla pista tra­ves­sera. De nou con­ti­nu­a­rem per la dreta i pas­sat un collet, tro­ba­rem una bonica vista del con­junt amb les mun­ta­nyes de Pra­des, les Masies i el mones­tir de Poblet. A la banda esquerra tro­ba­rem la pista que segueix la pedre­gosa llera del riu Sec, amb la qual arri­ba­rem fins al punt 3 del recor­re­gut, pel qual hem pas­sat a l'anada. A par­tir d'aquí tor­na­rem a des­fer el camí fins arri­bar al parc flu­vial, punt final del recor­re­gut. Abans de bai­xar de la bici, però, val la pena acos­tar-se fins a la font Major, con­si­de­rada el lloc de nai­xe­ment del riu Fran­colí. En aquest racó ombrívol tro­ba­rem un antic ren­ta­dor, una font i la imatge de la Mare de Déu de la Font Major.