Que el Vaticà ens entengui

Ens agrada que Benet XVI parli català i que no només ho faci tes­ti­mo­ni­al­ment, amb una frase, sinó inten­ci­o­na­da­ment, al prin­cipi i al final de tots els dis­cur­sos. O al bell mig, donant con­tin­gut. O resant el pare­nos­tre en català a l'Obra del Nen Déu. Tot un detall! Però també hi va haver el cas­tellà i el llatí. Els qui volen el cent per cent del català hau­ran que­dat dece­buts. Però també ens interessa mos­trar-nos atents amb aquells que des de qual­se­vol racó d'Espa­nya el seguien ja des de San­ti­ago de Com­pos­tel·la. Pel que fa al llatí, cal recor­dar que és la llen­gua mare en totes les cele­bra­ci­ons al Vaticà, allà on vagi el papa i allà on es faci una tro­bada inter­na­ci­o­nal amb ell. Que el papa parli català era una lluita molt antiga i es repro­du­eix en cada papa. La intenció no és altra que poder-lo enten­dre en la nos­tra pròpia llen­gua.

Ara bé, no n'hi ha prou d'enten­dre un papa, cal també que el papa ens enten­gui a nosal­tres. Diu­menge, a dins de la nova basílica de la Sagrada Família, pels car­rers i a l'Obra del Nen Déu, vam tenir l'opor­tu­ni­tat de fer-nos enten­dre i mos­trar-nos tal com som. Una opor­tu­ni­tat única! I ho vam acon­se­guir amb tot el que vam poder ense­nyar. Amb l'art i la bellesa d'un edi­fici que té per parets uns autèntics retau­les i que té una nau amb una llum increïble (Antoni Gaudí és un geni fruit d'un poble). Amb els cants popu­lars del credo i del Viro­lai i l'impres­si­o­nant Nigra sum de Pau Casals (que va fer atu­rar el papa). Benet XVI va poder veure l'atenció deli­cada i ten­dra amb els nens i joves d'una ins­ti­tució d'Església dedi­cada a les famílies que tenen difi­cul­tats amb els seus fills. I la gent que omplien els car­rers. El papa va pas­sar amb massa velo­ci­tat per tot arreu, però hi va haver sim­pa­tia i empa­tia.

Ens agrada que se'ns enten­gui, que se'ns com­pren­gui, que no se'ns renyi. Encara millor: volem que se'ns engres­qui a viure la fe, perquè la rea­li­tat ja és prou dura i difícil. Ara Benet XVI ja sap com som i ho sap també el seu secre­tari d'estat, Tar­ci­sio Ber­tone, que ha vin­gut repe­ti­des vega­des a Bar­ce­lona i coneix des de fa anys Mont­ser­rat. Com som? Ho va dir Benet XVI tot just arri­bar a l'aero­port de San­ti­ago: “una gent aco­lli­dora i dinàmica”. Què hem fet? Ho va reconèixer també: mol­tes ins­ti­tu­ci­ons soci­als i d'ajuda. Què hem de fer? Ho va dir per a tot Europa: hem de ser la presència de Déu enmig del món. D'acord, però que se'ns res­pecti el nos­tre estil: asse­nyat i dia­lo­gant. Hi haurà senyals de res­pecte del Vaticà envers Cata­lu­nya? Jo crec que sí. Més encara, ja n'hi ha hagut. ¿No és un senyal el fet que un capellà, fill del mateix bis­bat, Xavier Novell, sigui des de la set­mana pas­sada el nou bisbe de Sol­sona, com ja ho havia estat abans Antoni Deig? Algú ha fet la feina al Vaticà i s'ha fet bé.