Missatges que entren pel gust

La vista i l'oïda són els sen­tits més direc­tes per esti­mu­lar si es vol fer arri­bar qual­se­vol mis­satge. Els altres sis­te­mes sen­so­ri­als, però, també
poden influir indi­rec­ta­ment en l'èxit d'una idea o d'un pro­ducte si se'n fa una publi­ci­tat pre­sen­cial: una bona olor, o un tacte agra­da­ble, són capaços d'accen­tuar la
recep­ti­vi­tat de l'indi­vidu. L'empresa de càtering Food & Mambo, fun­dada a Bella­terra i actu­al­ment amb seu a Sant Llo­renç d'Hor­tons (Alt Penedès), està revo­lu­ci­o­nant el món de la comu­ni­cació a través del gust, però també a través de tota la poten­ci­a­li­tat artística que pot ofe­rir la
posada en escena d'un menú. For­mes
del men­jar sug­ge­ri­do­res, pre­sen­ta­ci­ons dels plats atrac­ti­ves, o fins i tot mane­res de ser­vir espe­ci­als, són les seves armes per con­ver­tir la res­tau­ració oca­si­o­nal i ambu­lant en tota una experiència, que dife­renciï aquell àpat en con­cret, el que té la seva auto­ria, de qual­se­vol altra degus­tació gas­tronòmica.

“No venim del món de la res­tau­ració, sinó del màrque­ting, de les finan­ces i de les belles arts”, afirma un dels cinc mem­bres de l'equip de Food & Mambo, Mario Llorca, tot i ser cons­ci­ent de la importància del cui­ner de l'empresa, Roger Aubets, amb pas­sat al ser­vei de càtering d'El Bulli: “És un xef que té el ves­sant artístic molt accen­tuat i que no para de crear”, des­taca. Tot i això, les deci­si­ons i les idees són res­pon­sa­bi­li­tat dels cinc com­po­nents del grup, tots igual, que enfo­quen cada encàrrec com un des­a­fi­a­ment únic i irre­pe­ti­ble. “Seríem incapaços d'apro­fi­tar alguna cosa de les que ja hem fet”, diu Marta Alsina, que se sent orgu­llosa de no tenir cap carta de menús ni de fixar-se en abso­lut en els pro­to­cols de taula: “La gent que ens truca ja sap que tindrà un valor afe­git” –el de reforçar el mis­satge que es vul­gui trans­me­tre als assis­tents a l'àpat–, comenta, encara que això impli­qui un sobre­es­forç per tro­bar els mate­ri­als que són neces­sa­ris: “Tenim autènti­ques bata­lles amb les empre­ses de llo­guer de vai­xe­lles i tot sovint ens ho hem de fer nosal­tres”.

“Al cap d'un any, la gent recor­darà un congrés si hi ha men­jat i s'ho ha pas­sat bé”, diu Llorca, que està molt satis­fet d'haver recreat qua­dres i escul­tu­res comes­ti­bles, sopars medi­e­vals, repre­sen­ta­ci­ons tea­trals o cir­cen­ses, i men­jars temàtics de tot tipus.”Si es tracta de reduir cos­tos, també ofe­rim men­jars en cai­xes atrac­ti­ves, alhora que hem pro­mo­ci­o­nat mar­ques inven­tant algun pro­ducte rela­ci­o­nat amb elles, com quan vam fer un caviar de brandi”, hi afe­geix. L'empresa va abas­tar el rècord de fac­tu­ració el 2009, en plena crisi, i pot pre­su­mir d'haver gua­nyat el premi al millor càtering de l'Estat el 2006 i 2007. Els dos últims anys va ser fina­lista; dar­rere, curi­o­sa­ment, d'un cli­ent seu. L'ori­gen de l'empresa tam­poc no és gens usual, ja que va començar ofe­rint cai­xes de men­jar al Parc Tec­nològic i al polígon de Can Sant Joan. “El ser­vei fun­ci­ona als Estats Units, però aquí no, perquè la gent vol sor­tir a dinar. Les cai­xes només tenen èxit amb reu­ni­ons de tre­ball”, reco­neix Llorca, que entén el poste­rior desen­vo­lu­pa­ment com a una evo­lució natu­ral. El dis­seny del seu web, www.​foo​dand​mamb​o.​es, és el millor exem­ple de la seva vocació comu­ni­ca­tiva.