L'alumnat immigrat obté 83 punts menys en el PISA
La nota mitjana en comprensió lectora és de 425, per sota de l'OCDE
Es redueix el percentatge d'estudiants amb competències molts baixes
Menys distància entre centres públics i privats
La important millora registrada per Catalunya en la prova de comprensió lectora de l'informe PISA, més de 21 punts respecte dels resultats del 2006, ha estat aconseguida exclusivament pel major rendiment dels estudiants autòctons. Segons l'anàlisi en detall dels resultats, la diferència entre la nota mitjana de l'alumnat nadiu (508) i la del d'origen estranger (425) és de 83 punts.
En el conjunt de l'Estat, aquesta diferència només és superada per la Rioja, i se situa molt per sobre de la mitjana de l'OCDE i de països amb un major percentatge d'immigrats escolaritzats com ara Àustria o Alemanya. Jorge Calero, president del Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu a Catalunya, no va negar que la dada és molt significativa, però que té molt a veure amb el fet que aquests alumnes, que van arribar a partir del 2003, fa molt poc temps que són dins del sistema educatiu català.
Calero també va destacar d'aquesta dada que, a diferència del que de vegades s'afirma, la presència a les aules d'estudiants d'origen estranger no repercuteix negativament en l'alumnat autòcton.
Tot i això, el conseller d'Educació en funcions, Ernest Maragall, va voler fer una lectura positiva d'aquesta dada i va destacar que aquests alumnes haurien obtingut un pitjor resultat en els seus països d'origen. Va posar com a exemple la nota obtinguda per Perú (370), Tunísia (404) o Romania (424).
L'altra cara de la moneda de l'informe PISA 2009 és la reducció del nombre d'estudiants amb un nivell de competències molt baix. Si el 2006, en comprensió lectoral, aquest tipus d'alumnat significava un 21% del total, aquest any és un 13,5%. En les proves de competència matemàtica, aquest alumnat creix fins al 19% i en les de ciències se situa al voltant del 16%.
En canvi, l'assignatura pendent de Catalunya és la de situar més estudiants en els nivells d'excel·lència. Tant en l'àmbit de la llengua com en el de les ciències, l'alumnat amb molt bons resultats és només un 4% mentre que en matemàtiques sí que hi ha més excel·lència i el percentatge supera el 10%.
Excel·lència femenina
Tot i que l'excel·lència és més nombrosa en matemàtiques i ciències –on els nois obtenen millors resultats que les noies–, en el còmput global hi ha més noies en els nivells més alts de puntuació. Si les xifres analitzades corresponen a les notes més baixes, hi ha majoria de nois.
Una altra distància que, segons el Consell Superior d'Avaluació del Sistema d'Educació, s'ha reduït en l'últim informe PISA és la puntuació que separa els centres públics i els privats. La diferència en les tres competències avaluades se situa al voltant de la vintena de punts. En la prova del 2009 van participar 1.381 alumnes de 15 anys matriculats en 50 instituts: 28 de titularitat pública, 21 de concertats i un d'exclusivament privat.
La diferència entre centres públics i privats és molt més alta en la mitjana de l'Estat, on s'aproxima als 40 punts. L'informe, però, destaca l'homogeneïtzació dels sistemes educatius català i estatal. En aquest sentit, el conseller Maragall va assegurar que una mesura d'èxit, a banda dels resultats, “és la de l'equitat”.
Notícies relacionades
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 08-12-2010, Pàgina 34
- El Punt. Barcelona 08-12-2010, Pàgina 34
- El Punt. Camp de Tarragona 08-12-2010, Pàgina 34
- El Punt. Comarques Gironines 08-12-2010, Pàgina 33
- El Punt. Penedès 08-12-2010, Pàgina 34
- El Punt. Maresme 08-12-2010, Pàgina 34
- El Punt. Vallès Occidental 08-12-2010, Pàgina 34
- Avui 08-12-2010, Pàgina 24