Pessebre de posar i treure

Una de les carac­terísti­ques prin­ci­pals del pes­se­bre vivent de Tona, que aquest any cele­bra el 39è ani­ver­sari, és que cada any es cons­tru­eix i es des­munta gai­rebé en la seva tota­li­tat, de manera que la gran majo­ria de les esce­nes són fetes sem­pre des de zero. Això per­met ofe­rir al visi­tant una nova visió en cada edició. Hi pre­nen part unes 200 per­so­nes entre figu­rants i grups de tre­ball.

Les repre­sen­ta­ci­ons són a l'aire lliure, a la falda del cas­tell de Tona. L'entrada s'orga­nitza en grups acom­pa­nyats per un guia. El recor­re­gut dis­corre per un seguit d'esce­nes en què el diàleg i el mim d'uns figu­rants mos­tren, con­jun­ta­ment amb els efec­tes espe­ci­als de llum i so, aquells fets històrics a l'entorn del nai­xe­ment de Jesús. Tot el pes­se­bre està dis­tribuït en esce­nes per dins el bosc, on els arbres pro­te­gei­xen el visi­tant del fred i a la vegada brin­den un esce­nari idíl·lic.

Era l'any 1972 quan una colla de joves de diver­ses enti­tats del poble es van pro­po­sar de mun­tar un pes­se­bre vivent. La tasca era prou ago­sa­rada ja que a Cata­lu­nya només hi havia un parell de punts de referència. De mica en mica s'ha anat con­so­li­dant fins a con­ver­tir-se en el pes­se­bre vivent d'Osona.