“El que fa Madrid a l'eix mediterrani és molt greu”

He de dir que sí. A part de molts polítics, hi va haver una quan­ti­tat de gent de tot Europa espec­ta­cu­lar, que difícil­ment reu­neix gai­rebé ningú. Vam tenir repre­sen­tants d'uni­ver­si­tats, de fabri­cants de fer­ro­car­rils i mate­ri­als, uni­ons i asso­ci­a­ci­ons inter­na­ci­o­nals de fer­ro­car­rils, de trans­port inter­mo­dal, de com­pa­nyies de trans­port pri­va­des, asso­ci­a­ci­ons logísti­ques, d'engi­nyers, de ports, cam­bres de comerç... Tots estan interes­sats en els estàndards euro­peus que pro­posa Ferr­med, però molts també en l'eix. Per exem­ple, la SNCF veu clar que si aquí li uni­fi­quem l'ample de via se li obre un mer­cat impres­si­o­nant tant pel que fa a viat­gers com per les mer­ca­de­ries.

Si ho diem pel que fa a minis­tres és evi­dent, perquè van dele­gar altra gent. Però va venir gent molt impor­tant de la Comissió Euro­pea, i també molts repre­sen­tants de regi­ons i comu­ni­tats, com ara el con­se­ller Reco­der, i d'ajun­ta­ments de les prin­ci­pals ciu­tats de l'eix medi­ter­rani. Per exem­ple, València i Múrcia van fer un des­ple­ga­ment increïble, amb els pre­si­dents al cap­da­vant. Des del punt de vista regi­o­nal hi havia una bona repre­sen­tació i no ens podem quei­xar, però en canvi sí que ho podem fer dels estats, que van venir amb una repre­sen­tació insu­fi­ci­ent.

Va haver-hi una bona reacció. A nosal­tres ens interessa molt aquest cor­re­dor, però també ens cal un suport fort a tot Europa. I per això hem fet un mani­fest que ens va bé a nosal­tres però també a Europa, que és una cosa fona­men­tal; que hi hagi una xarxa fer­roviària euro­pea de pri­mer nivell, amb uns estàndards comuns i ambi­ci­o­sos que ens facin com­pe­ti­tius davant la Xina, Rússia i els Estats Units. Allà tenen trens de 3 quilòmetres i nosal­tres només arri­bem a 450 metres. A Europa som a l'edat de pedra en el tema de mer­ca­de­ries fer­roviàries. Ferr­med, de fet, va néixer del món empre­sa­rial, perquè el que ens interessa és que els cos­tos logístics es redu­ei­xin. Un 22% de mit­jana del cost dels pro­duc­tes són cos­tos logístics, i hem de poder reduir això. Si tenim un sis­tema de trans­port fer­ro­vi­ari que sigui econòmica­ment com­pe­ti­tiu, les empre­ses hi gua­nya­rem, i Europa també. El que demos­tra l'estudi que hem fet és que el fer­ro­car­ril mai dei­xarà de per­dre quota davant la car­re­tera si no implan­tem els estàndards que pro­po­sem.

No, són uns estàndards per apli­car-los a tot Europa, però és evi­dent que aquest cor­re­dor no té dis­cussió des del punt de vista de ser el cor­re­dor nord-sud més impor­tant d'Europa. A l'àrea d'influència d'aquest eix hi ha el 54% de la població, el 66% del PIB euro­peu, el 80% del tràfic marítim de con­te­ni­dors i el 90% de trànsit flu­vial, i el que no pot ser és que amb un eix així con­ti­nuem amb els trens de pa sucat amb oli que tenim.

Hi ha una plena sin­to­nia entre el que diu Ferr­med i el que diu la Comissió Euro­pea. El pro­blema és que Europa no mana prou perquè són els estats els que paguen les inver­si­ons. La Comissió aporta entre un 10% i un 30% del cost si l'eix es declara pri­o­ri­tari. Per això dema­nem que es defi­neixi a Europa una xarxa de pri­mer nivell, policèntrica i reti­cu­lar –s'han aca­bat les xar­xes radi­als– que uneixi les zones indus­tri­als i logísti­ques més impor­tants. Europa hi està d'acord, però els estats li han fet afe­gir que uneixi també les capi­tals, amb la qual cosa tam­poc hi estem en con­tra. La Comissió no té cap dubte que s'hau­ria de decla­rar pri­o­ri­tari el cor­re­dor medi­ter­rani.

És abso­lu­ta­ment un món a part. Ens diuen que els fran­ce­sos estan en con­tra del cor­re­dor, quan puc garan­tir que hi estan abso­lu­ta­ment d'acord. Hi ha un pro­blema que hem de tenir pre­sent: París i Madrid són dues ciu­tats aïlla­des, excèntri­ques, que ho han absor­bit tot i no han creat una aglo­me­ració al seu vol­tant, com sí que ha fet per exem­ple Bar­ce­lona. A Ferr­med tenim un cri­teri abso­lu­ta­ment soci­o­e­conòmic, i això topa mol­tes vega­des amb els cri­te­ris polítics. En el cas de Madrid hi ha un estira-i-arronsa ter­ri­ble, que Ferr­med estem balan­ce­jant cap a un cos­tat que ells no volen. Per exem­ple, la con­nexió amb el nord d'Àfrica vol­drien que passés per Madrid i els Piri­neus cen­trals, un eix cen­tral on la perifèria s'afegís. Per això s'han empes­cat l'eix Alge­si­res-Madrid-Sara­gossa-París, que és jus­ta­ment el que obviem nosal­tres, perquè no és ren­di­ble. La lluita a l'Estat és per veure qui s'emporta la gran con­nexió amb Europa.

Els tren­quem els esque­mes, però hem acon­se­guit una cosa amb la nos­tra tos­su­de­ria: un con­sens euro­peu impres­si­o­nant, amb 150 mem­bres de tot Europa, quan ningú mai els havia plan­tat cara. I no els plan­tem cara per qüesti­ons polítiques, sinó per motius soci­o­e­conòmics. Un tren que sortís d'Alge­si­res a Frank­furt faria 500 quilòmetres més pel cor­re­dor cen­tral o el d'Irun que per l'eix medi­ter­rani. I en un tren de 1.000 tones netes, això vol dir 23.000 euros per tren. Per això defen­sem el cor­re­dor medi­ter­rani. I, a més, aquí hi ha tots els ports, men­tre que pel cen­tre no hi ha res que ali­menti la línia. El que han fet aquests senyors de Madrid des­car­tant l'eix medi­ter­rani a favor del pas cen­tral és gravíssim, i això ho denun­ciem.

De moment Europa ha adver­tit el minis­tre Blanco. Hem anat expli­cant que Madrid ha uti­lit­zat els fons euro­peus per inver­tir-los en una cohesió al vol­tant de Madrid sense cap ren­di­bi­li­tat, en lloc de fer-ho allà on es neces­si­tava. El trànsit inter­con­ti­nen­tal més impor­tant del món passa per la Medi­terrània, i gràcies al fet que no tenim unes bones con­ne­xi­ons amb els ports passa de llarg i des­car­rega al nord d'Europa. A Madrid això els és indi­fe­rent, només es miren el melic i no s'han ado­nat que l'única forma de ser una pla­ta­forma logística és fer l'eix medi­ter­rani. Un vai­xell que ve de Xan­gai no des­car­re­garà al nord d'Espa­nya, perquè només gua­nya un dia res­pecte a Rot­ter­dam. I si ho fa a Bar­ce­lona, Tar­ra­gona o València, gua­nya tres o qua­tre dies d'anada i de tor­nada.

Sí que és bas­tant sufi­ci­ent, perquè ara Madrid té un pro­blema. Té totes aques­tes regi­ons que els asse­nya­len amb el dit, i no els que­darà cap altre remei. Per això, i amb els con­tac­tes que hem fet a Europa, estic con­vençut que l'eix medi­ter­rani s'inclourà dins la xarxa pri­o­ritària. És una cosa que ine­vi­ta­ble­ment caurà com la fruita madura.

L'únic que es pot mullar és el minis­tre. Si volen fer l'eix cen­tral, que el facin, però quan sigui via­ble, perquè les línies de Port­bou i Irun no estan satu­ra­des. Per Port­bou pas­sen una vin­tena de trens de mer­ca­de­ries al dia, i per Irun, també, men­tre que la línia de Port­bou podria arri­bar als 270 trens dia­ris, queda camp per córrer. El que ha de fer Madrid és arre­glar la línia de Port­bou, amb un ter­cer rail que faci­liti el pas de mer­ca­de­ries.

El minis­tre, quan li vam plan­te­jar aquest tema, ens va reconèixer que hi havia un acord perquè els trens de mer­ca­de­ries pas­ses­sin pel Pertús, però que això no volia dir que no es pogués arre­glar Port­bou. Dema­nem a Madrid que canviï imme­di­a­ta­ment l'ample de via de les línies con­ven­ci­o­nals del cor­re­dor medi­ter­rani fins a València i Car­ta­gena. I també la con­nexió en alta velo­ci­tat entre València i Bar­ce­lona. D'això el minis­tre ha dit que en farien l'estudi, però encara s'ha d'aca­bar.