Societat

JOAN AMORÓS

SECRETARI GENERAL DE FERRMED, LOBBY EUROPEU PER A LA PROMOCIÓ DEL TREN DE MERCADERIES

“El que fa Madrid a l'eix mediterrani és molt greu”

“Sóc optimista sobre el futur del corredor de mercaderies, crec que s'inclourà entre el programa de prioritats europees”

“La lluita a l'Estat espanyol és per veure qui s'emporta la gran connexió ferroviària amb Europa”

Europa ens fa costat, el problema és que són els estats els que fan les inversions
Davant la Xina, Rússia i els EUA, aEuropa som a l'edat de pedra pel que fa als trens de mercaderies

Dime­cres pas­sat el lobby euro­peu Ferr­med reu­nia més de 350 per­so­nes a Brus­sel·les. Allà van recla­mar l'ano­me­nat eix Ferr­med com a eix fer­ro­vi­ari euro­peu pri­o­ri­tari per a les mer­ca­de­ries, inclo­ent-hi el cor­re­dor medi­ter­rani, i també l'apro­vació d'uns estàndards tècnics que faci­li­tin el trans­port.

Deia que l'acte de dime­cres havia de ser una demos­tració de força. Satis­fet amb la res­posta?

He de dir que sí. A part de molts polítics, hi va haver una quan­ti­tat de gent de tot Europa espec­ta­cu­lar, que difícil­ment reu­neix gai­rebé ningú. Vam tenir repre­sen­tants d'uni­ver­si­tats, de fabri­cants de fer­ro­car­rils i mate­ri­als, uni­ons i asso­ci­a­ci­ons inter­na­ci­o­nals de fer­ro­car­rils, de trans­port inter­mo­dal, de com­pa­nyies de trans­port pri­va­des, asso­ci­a­ci­ons logísti­ques, d'engi­nyers, de ports, cam­bres de comerç... Tots estan interes­sats en els estàndards euro­peus que pro­posa Ferr­med, però molts també en l'eix. Per exem­ple, la SNCF veu clar que si aquí li uni­fi­quem l'ample de via se li obre un mer­cat impres­si­o­nant tant pel que fa a viat­gers com per les mer­ca­de­ries.

Hi va haver més empre­sa­ris que polítics?

Si ho diem pel que fa a minis­tres és evi­dent, perquè van dele­gar altra gent. Però va venir gent molt impor­tant de la Comissió Euro­pea, i també molts repre­sen­tants de regi­ons i comu­ni­tats, com ara el con­se­ller Reco­der, i d'ajun­ta­ments de les prin­ci­pals ciu­tats de l'eix medi­ter­rani. Per exem­ple, València i Múrcia van fer un des­ple­ga­ment increïble, amb els pre­si­dents al cap­da­vant. Des del punt de vista regi­o­nal hi havia una bona repre­sen­tació i no ens podem quei­xar, però en canvi sí que ho podem fer dels estats, que van venir amb una repre­sen­tació insu­fi­ci­ent.

Quina reacció va tenir la Comissió Euro­pea en relació amb aquest acte?

Va haver-hi una bona reacció. A nosal­tres ens interessa molt aquest cor­re­dor, però també ens cal un suport fort a tot Europa. I per això hem fet un mani­fest que ens va bé a nosal­tres però també a Europa, que és una cosa fona­men­tal; que hi hagi una xarxa fer­roviària euro­pea de pri­mer nivell, amb uns estàndards comuns i ambi­ci­o­sos que ens facin com­pe­ti­tius davant la Xina, Rússia i els Estats Units. Allà tenen trens de 3 quilòmetres i nosal­tres només arri­bem a 450 metres. A Europa som a l'edat de pedra en el tema de mer­ca­de­ries fer­roviàries. Ferr­med, de fet, va néixer del món empre­sa­rial, perquè el que ens interessa és que els cos­tos logístics es redu­ei­xin. Un 22% de mit­jana del cost dels pro­duc­tes són cos­tos logístics, i hem de poder reduir això. Si tenim un sis­tema de trans­port fer­ro­vi­ari que sigui econòmica­ment com­pe­ti­tiu, les empre­ses hi gua­nya­rem, i Europa també. El que demos­tra l'estudi que hem fet és que el fer­ro­car­ril mai dei­xarà de per­dre quota davant la car­re­tera si no implan­tem els estàndards que pro­po­sem.

Aquests estàndards van lli­gats al cor­re­dor medi­ter­rani i l'eix Ferr­med?

No, són uns estàndards per apli­car-los a tot Europa, però és evi­dent que aquest cor­re­dor no té dis­cussió des del punt de vista de ser el cor­re­dor nord-sud més impor­tant d'Europa. A l'àrea d'influència d'aquest eix hi ha el 54% de la població, el 66% del PIB euro­peu, el 80% del tràfic marítim de con­te­ni­dors i el 90% de trànsit flu­vial, i el que no pot ser és que amb un eix així con­ti­nuem amb els trens de pa sucat amb oli que tenim.

Si el cor­re­dor no té dis­cussió, Europa hau­ria d'empènyer per fer-lo.

Hi ha una plena sin­to­nia entre el que diu Ferr­med i el que diu la Comissió Euro­pea. El pro­blema és que Europa no mana prou perquè són els estats els que paguen les inver­si­ons. La Comissió aporta entre un 10% i un 30% del cost si l'eix es declara pri­o­ri­tari. Per això dema­nem que es defi­neixi a Europa una xarxa de pri­mer nivell, policèntrica i reti­cu­lar –s'han aca­bat les xar­xes radi­als– que uneixi les zones indus­tri­als i logísti­ques més impor­tants. Europa hi està d'acord, però els estats li han fet afe­gir que uneixi també les capi­tals, amb la qual cosa tam­poc hi estem en con­tra. La Comissió no té cap dubte que s'hau­ria de decla­rar pri­o­ri­tari el cor­re­dor medi­ter­rani.

I l'Estat espa­nyol?

És abso­lu­ta­ment un món a part. Ens diuen que els fran­ce­sos estan en con­tra del cor­re­dor, quan puc garan­tir que hi estan abso­lu­ta­ment d'acord. Hi ha un pro­blema que hem de tenir pre­sent: París i Madrid són dues ciu­tats aïlla­des, excèntri­ques, que ho han absor­bit tot i no han creat una aglo­me­ració al seu vol­tant, com sí que ha fet per exem­ple Bar­ce­lona. A Ferr­med tenim un cri­teri abso­lu­ta­ment soci­o­e­conòmic, i això topa mol­tes vega­des amb els cri­te­ris polítics. En el cas de Madrid hi ha un estira-i-arronsa ter­ri­ble, que Ferr­med estem balan­ce­jant cap a un cos­tat que ells no volen. Per exem­ple, la con­nexió amb el nord d'Àfrica vol­drien que passés per Madrid i els Piri­neus cen­trals, un eix cen­tral on la perifèria s'afegís. Per això s'han empes­cat l'eix Alge­si­res-Madrid-Sara­gossa-París, que és jus­ta­ment el que obviem nosal­tres, perquè no és ren­di­ble. La lluita a l'Estat és per veure qui s'emporta la gran con­nexió amb Europa.

Però si Madrid és qui deci­deix la inversió, l'eix medi­ter­rani no pinta bé.

Els tren­quem els esque­mes, però hem acon­se­guit una cosa amb la nos­tra tos­su­de­ria: un con­sens euro­peu impres­si­o­nant, amb 150 mem­bres de tot Europa, quan ningú mai els havia plan­tat cara. I no els plan­tem cara per qüesti­ons polítiques, sinó per motius soci­o­e­conòmics. Un tren que sortís d'Alge­si­res a Frank­furt faria 500 quilòmetres més pel cor­re­dor cen­tral o el d'Irun que per l'eix medi­ter­rani. I en un tren de 1.000 tones netes, això vol dir 23.000 euros per tren. Per això defen­sem el cor­re­dor medi­ter­rani. I, a més, aquí hi ha tots els ports, men­tre que pel cen­tre no hi ha res que ali­menti la línia. El que han fet aquests senyors de Madrid des­car­tant l'eix medi­ter­rani a favor del pas cen­tral és gravíssim, i això ho denun­ciem.

I què hi pot fer Europa?

De moment Europa ha adver­tit el minis­tre Blanco. Hem anat expli­cant que Madrid ha uti­lit­zat els fons euro­peus per inver­tir-los en una cohesió al vol­tant de Madrid sense cap ren­di­bi­li­tat, en lloc de fer-ho allà on es neces­si­tava. El trànsit inter­con­ti­nen­tal més impor­tant del món passa per la Medi­terrània, i gràcies al fet que no tenim unes bones con­ne­xi­ons amb els ports passa de llarg i des­car­rega al nord d'Europa. A Madrid això els és indi­fe­rent, només es miren el melic i no s'han ado­nat que l'única forma de ser una pla­ta­forma logística és fer l'eix medi­ter­rani. Un vai­xell que ve de Xan­gai no des­car­re­garà al nord d'Espa­nya, perquè només gua­nya un dia res­pecte a Rot­ter­dam. I si ho fa a Bar­ce­lona, Tar­ra­gona o València, gua­nya tres o qua­tre dies d'anada i de tor­nada.

La força que puguin fer Cata­lu­nya, València, Múrcia i Anda­lu­sia no és sufi­ci­ent davant de Madrid?

Sí que és bas­tant sufi­ci­ent, perquè ara Madrid té un pro­blema. Té totes aques­tes regi­ons que els asse­nya­len amb el dit, i no els que­darà cap altre remei. Per això, i amb els con­tac­tes que hem fet a Europa, estic con­vençut que l'eix medi­ter­rani s'inclourà dins la xarxa pri­o­ritària. És una cosa que ine­vi­ta­ble­ment caurà com la fruita madura.

Després de l'acte de dime­cres, la reacció de Madrid ha estat molt tèbia.

L'únic que es pot mullar és el minis­tre. Si volen fer l'eix cen­tral, que el facin, però quan sigui via­ble, perquè les línies de Port­bou i Irun no estan satu­ra­des. Per Port­bou pas­sen una vin­tena de trens de mer­ca­de­ries al dia, i per Irun, també, men­tre que la línia de Port­bou podria arri­bar als 270 trens dia­ris, queda camp per córrer. El que ha de fer Madrid és arre­glar la línia de Port­bou, amb un ter­cer rail que faci­liti el pas de mer­ca­de­ries.

Però ara interessa que els trens pas­sin pel túnel de la Jon­quera, i que TP Ferro amor­titzi la inversió.

El minis­tre, quan li vam plan­te­jar aquest tema, ens va reconèixer que hi havia un acord perquè els trens de mer­ca­de­ries pas­ses­sin pel Pertús, però que això no volia dir que no es pogués arre­glar Port­bou. Dema­nem a Madrid que canviï imme­di­a­ta­ment l'ample de via de les línies con­ven­ci­o­nals del cor­re­dor medi­ter­rani fins a València i Car­ta­gena. I també la con­nexió en alta velo­ci­tat entre València i Bar­ce­lona. D'això el minis­tre ha dit que en farien l'estudi, però encara s'ha d'aca­bar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.