Reportatge

La Barcelona de la Laia

Amb les festes de Santa Eulàlia, fem una passejada pels escenaris de la llegenda

La tra­dició lle­gendària pre­senta santa Eulàlia com una nena cris­ti­ana que als tretze anys va decla­rar la seva religió i que, per aquest motiu, va morir mar­ti­rit­zada. Joan Ama­des esmenta que “era filla de Sarrià, d'una gran casa senyo­rial” i relata com un cop decla­rada la seva fe, va patir fins a tretze mar­ti­ris, com tretze eren els anys que tenia. Pels volts del 12 de febrer, Bar­ce­lona la recorda amb una festa plena d'acti­vi­tats i adreçada prin­ci­pal­ment als infants. No obs­tant això, enguany la Laia també vol seduir els que ja no són tan menuts. El circ català, el hip-hop o el bre­ak­dance són algu­nes pro­pos­tes per als joves. I, per a tots els públics, sem­pre és reco­ma­na­ble una pas­se­jada pels esce­na­ris de la lle­genda, per la Bar­ce­lona de la Laia.

La història de la Laia bar­ce­lo­nina, real o inven­tada, és esgar­ri­fosa. Abans de morir cru­ci­fi­cada va patir tretze tur­ments. Un dels més cone­guts va con­sis­tir a ficar-la nua en una bóta plena de claus i vidres i llançar-la rodo­lant tretze cops per un pen­dent. El car­rer s'ano­mena avui dia Bai­xada de Santa Eulàlia i hi ha una imatge de la santa en una petita cape­lla. El barri gòtic, el cor de la Bar­ce­lona antiga, va ser l'esce­nari d'altres mar­ti­ris: va ser empre­so­nada en un torre (hi ha qui diu que era al car­rer Arc de Santa Eulàlia, con­dem­nat des d'ales­ho­res a no veure la llum del sol; d'altres man­te­nen que la torre era al car­rer de la Volta del Remei; i d'altres fins i tot, al de la Boque­ria, amb Sant Ramon del Call), asso­tada, li talla­ren els pits, li apli­ca­ren oli bullent a les feri­des, cre­mada a una foguera i tan­cada amb puces. A la plaça del Pedró va fina­lit­zar el seu pati­ment.

Diu la lle­genda que santa Eulàlia va ser expo­sada en aquesta plaça, nua i cla­vada en una creu en forma d'aspa (com la que porta a la mà la gegan­tona Laia). El cel la va cobrir amb una capa fina de neu per pro­te­gir-la de les mira­des indis­cre­tes. Just a la plaça, hi roman una estàtua de santa Eulàlia des del segle XVII.

Les relíquies es van tro­bar a l'església de Santa Maria de les Are­nes, ante­ce­dent de Santa Maria del Mar. Durant el tras­llat de les des­pu­lles fins a la cate­dral, la comi­tiva es va atu­rar a la plaça de l'Àngel. Era impos­si­ble avançar perquè el sepul­cre es va fer molt pesat. Lla­vors, un àngel va dava­llar del cel i va asse­nya­lar un canonge del seguici. Aver­go­nyit, el cler­gue va con­fes­sar que havia robat un dit del peu de la santa. Amb el cos sen­cer, les relíquies van entrar fins a la seu, on avui dia des­can­sen.

A la cripta de la cate­dral de Santa Eulàlia i de la Santa Creu hi ha el sepul­cre amb les des­pu­lles de santa Eulàlia. Diuen que men­tre era a casa seva, tenia cura de les oques que s'hi cri­a­ven. Per aquest motiu, al claus­tre de la Cate­dral de Bar­ce­lona hi ha sem­pre tretze oques, de color blanc, com a símbol de la seva puresa.

A la ciu­tat com­tal mol­tes dones i noies duen el nom de Laia, que és una adap­tació del nom Eulàlia, que en grec sig­ni­fica ben par­lada. A Bar­ce­lona, la tarda del dia de Santa Eulàlia, s'hi esdevé un fet ple de màgia. De sobte, totes les gegan­tes de la ciu­tat deci­dei­xen sor­tir a pas­se­jar. I, per un dia, totes tenen un mateix nom: Laia. La pas­se­jada de les Laies comença a les set a la plaça de Sant Josep Oriol i passa pel car­rer Pi, Cucu­ru­lla, Boters, plaça Nova, car­rer Bisbe, Sant Sever, bai­xada de Santa Eulàlia, Banys Nous, car­rer Fer­ran i arriba a la plaça de Sant Jaume cap a un quart de nou. Una bona opor­tu­ni­tat per recrear la lle­genda.

PER ARRIBAR-HI

Al barri gòtic de Barcelona S'hi arriba en metro mitjançant les parades: Plaça Catalunya (L3/L1), Liceu (L3), Drassanes (L3) i Jaume I (L4). També en tren: a plaça Catalunya hi ha estació de Ferrocarrils de la Generalitat (línia del Vallès) i RENFE (R1, R3, R4 i R7)

DADES D'INTERÈS

Més informació: Palau de la Virreina (la Rambla, 99) de dilluns a diumenge, de 10.00 a 20.00 h Tel. 93.316.10.00 www.bcn.cat/barcelonacultura Missatges de text curt al telèfon 93.317.14.16 per a persones amb discapacitat auditiva.
A través del mòbil: Per tenir el programa d'activitats al mòbil, pots enviar un missatge al 217010 amb la paraula LAIA
Reserva d'entrades: Teatre Poliorama i Espai Francesca Bonnemaison A partir del 6 de febrer al telèfon 93.432.43.69. Horari d'atenció telefònica, de dilluns a divendres, de 10.00 a 14.00 h i de 15.00 a 19.00 h.
El cartell de la festa Obra de la il·lustradora Carla Besora. Per conèixer més coses de la seva feina pots visitar el bloc http://carlabesora. blogspot.com/


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.