Els “indignats”, a boxes

Reforçats després d'haver superat amb nota el test de la celebració de la victòria del Barça a la Champions, els “indignats” van decidir ahir ajornar fins demà la continuïtat de l'acampada a la plaça de Catalunya. Amb la veu del cantant Paco Ibáñez encara ressonant a la plaça, l'assemblea del moviment es va donar un dia de reflexió per valorar els riscos d'allargar més del compte la mobilització que, com a molt, podria allargar-se una setmana més.

El que sí que és segur és que les mobilitzacions continuaran, d'alguna manera o una altra, segurament descentralitzades per barris. De moment, el diumenge 19 de juny hi ha convocada una manifestació a Barcelona. Quatre dies abans, el dia 15, els “indignats” tenen previst portar al Parlament les propostes que han anat recollint aquests dies.

“Haurem de repensar la nostra estratègia, si no això dura quatre dies”, admetia ahir en Martí, un estudiant d'últim curs d'Arquitectura. Els “indignats” se senten més forts que mai, especialment després de l'estèril operació policial de divendres, que va disparar el corrent de simpatia cap a aquest col·lectiu, i de l'èxit en el dispositiu de seguretat autogestionari de la nit de la Champions, que tantes pors havia suscitat. “Hem aconseguit una gran empatia amb els seguidors del Barça, que ens han ajudat a fer els cordons de seguretat i fer fora la gent que tirava ampolles”, remarca en Martí.

La Inés explica que els acampats van tenir una nit relativament tranquil·la gràcies a una bona organització. “Vam fer assegudes pacífiques als accessos a la plaça i a dins no hi va haver incidents”, relata. Els Mossos d'Esquadra –pel que diuen alguns acampats– van fer acte de presència a la plaça en forma de policia secreta.

Però, tot i el moment dolç que està vivint el moviment, hi ha sectors que s'estan plantejant redissenyar l'estructura organitzativa de la protesta de Barcelona per fer-la més eficient, en coordinació amb les assemblees dels barris de Barcelona i d'altres localitats de Catalunya. Tot plegat s'hauria de traduir en el desmantellament del campament i en una ocupació alternativa de l'espai públic.

Els “indignats” són conscients que no es poden quedar eternament ocupant el rovell de l'ou de Barcelona i les autoritats, tard o d'hora, acabaran amb l'acampada. “Això sí que és indignant. Què hi fa aquell noi fent servir una font pública per dutxar-se?”, es queixava ahir un home gran que havia anat a treure el nas a la plaça de Catalunya.

La pregunta del milió, però, és com es canalitzarà aquest moviment crític amb el sistema. Fins ara, els “indignats” han anat recollint totes les propostes que els han arribat ja sigui a través de les moltes assemblees que hi ha hagut o mitjançant internet. La xarxa és, precisament, la gran esperança dels “indignats”. Ha estat gràcies a ella que han pogut organitzar aquesta revolta social insòlita i és gràcies a ella que confien a mantenir-ne viva la flama.

Mentrestant, els acampats continuaven rendibilitzant ahir l'onada de simpatia popular a l'estil clàssic: amb paradetes per recollir firmes contra el conseller d'Interior, Felip Puig, (diuen que ja en tenen més de 100.000), amb espectacles de titelles per als nens i amb cartells com els de tota la vida. “En Messi és una tempesta però això que passa aquí és un huracà”, deia un dels més vinculats amb la més estricta actualitat.

I és que, potser “el futbol és l'opi del poble”, com recordaven amb motiu de l'operació policial de divendres alguns “indignats”, però ahir ningú no posava cap pega a instal·lar un tendal gegant blaugrana d'una multinacional per protegir-se del sol, que picava de valent.