Sense estudis que avalin la mesura

Marcar amb caràcter general que l'acabament de les classes a primària sigui a dos quarts de cinc de la tarda i, fins i tot, permetre que les escoles puguin fixar l'hora de sortida a les quatre, podria portar molts maldecaps a les famílies afectades pels canvis el pròxim curs 2011/2012. “A Barcelona, moltes escoles ja acaben a dos quarts de cinc, però no és tan habitual a la resta del territori i, generalment, els pares prefereixen que els nanos surtin més tard”, explica una mestra, que treballa en un centre que actualment fa classe fins a les cinc.

En general, tots els experts consultats consideren que els canvis en el sistema educatiu haurien d'estar avalats per investigacions que donin fe dels beneficis de les mesures que s'apliquen. “En educació, es van implantant mesures però són decisions intuïtives sense una base. El que haurien de fer les administracions és escoltar més als grups de recerca que treballen al país”, argumenta Eva Liesa, professora de la Facultat de Ciències de l'Educació de Blanquerna - Universitat Ramon Llull (URL).

A més de criticar que les mesures no comptin amb l'acreditació d'algun estudi, Anna Escobedo, professora de sociologia i anàlisi de les organitzacions de la Universitat de Barcelona (UB), també lamenta els canvis constants en el calendari i l'horari escolar. “Són qüestions que no es poden modificar unilateralment, sense tenir en compte les condicions laborals de pares i mares”, subratlla Escobedo. L'experta de la UB afegeix que, en temps de crisi, la possibilitat que els centres escolars tanquin a les quatre de la tarda “afegirà més dificultats” per poder conciliar la vida familiar amb la laboral. En opinió d'Escobedo, l'escola “ha d'assumir altres funcions com la de guarda, que no és gens menyspreable”.

En canvi, Marina Tomàs, professora de pedagogia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), defensa que l'escola no ha d'assumir càrregues que no li pertoquen. “L'escola està ensenyant els nens a vestir-se i altres qüestions bàsiques i això no li permet avançar en altres continguts”.

En aquesta línia, Tomàs defensa que el gran assumpte pendent en el sistema educatiu català és la formació de la família. “De res servirà que els infants surtin abans si no compten amb l'acompanyament dels pares”, explica. L'experta de la UAB subratlla que en sistemes educatius de referència –on el fracàs escolar és molt reduït– “els pares atenen de manera més directa els fills, fan els deures amb ells... i això aquí es fa poc o no es fa”. Per tant, la sintonia entre la família i l'escola és absolutament necessària i, en el cas de Catalunya, no existeix. També és important, en opinió de Tomàs, “una línia definida de cap on hem d'anar”.

D'altra banda, Liesa defensa que des del Departament d'Ensenyament s'hauria de parlar “d'escola catalana” i, per tant, evitar diferències entre centres públics i concertats. Per això, i recorrent a la mateixa argumentació sobre el canvi en l'horari d'acabament de les classes, la professora de Blanquerna critica que tant la implantació com la supressió de la sisena hora “siguin decisions sense un criteri educatiu clar”.