Lluís Corominas: “no culpable”

Sor­pre­nent. Després de dos dies de deli­be­ra­ci­ons, el jurat de l'Audiència de Bar­ce­lona va decla­rar ahir Lluís Coro­mi­nas no cul­pa­ble d'haver matat un lla­dre que era en un cotxe apar­cat prop de casa dels seus sogres, la família de joiers Tous, el 2006.

Per sis vots con­tra tres, el tri­bu­nal popu­lar va con­si­de­rar pro­vat que Coro­mi­nas va dis­pa­rar dos trets als dos lla­dres que eren al vehi­cle amb la creença que peri­llava la seva vida i davant el temor de ser ata­cat. És a dir, tot i haver mort una per­sona, se'l con­si­dera no cul­pa­ble, en apli­car-li els exi­ments com­plets de legítima defensa i por insu­pe­ra­ble. Davant el vere­dicte, la magis­trada pre­si­denta va absol­dre in voce del delicte d'homi­cidi Coro­mi­nas, que es va anar a abraçar amb la seva dona, que era entre el públic, a més dels seus pares i altres fami­li­ars i amics.

Lluís Coro­mi­nas, a instàncies de la magis­trada, va escol­tar dret el vere­dicte de més de 30 pre­gun­tes, con­fec­ci­o­nat i con­sen­suat per les parts. En un jurat, per con­si­de­rar pro­vat un aspecte des­fa­vo­ra­ble a l'acu­sat calen 7 vots, men­tre que per demos­trar un fet favo­ra­ble, només cinc vots.

El jurat va con­si­de­rar pro­vat per una­ni­mi­tat (9 vots a 0) que Coro­mi­nas exer­cia de coor­di­na­dor de segu­re­tat de la família Tous, tal com va dir als Mos­sos el dia de l'homi­cidi, tot i que després ho va des­men­tir davant del tri­bu­nal popu­lar que l'ha jut­jat durant les dar­re­res tres set­ma­nes. El tri­bu­nal popu­lar, fins i tot, va apro­var per una­ni­mi­tat que el gen­dre dels Tous va donar ver­si­ons con­tra­dictòries del que va suc­ceir aque­lla nit del 9 de desem­bre del 2006. També per majo­ria, el jurat afirma que l'acu­sat va sos­pi­tar que el Renault Megane, apar­cat prop de la casa dels seus sogres, és el mateix que va veure tres dies abans, i que és el dels intru­sos que van acce­dir al jardí de casa dels seus fami­li­ars.

No obs­tant això, la majo­ria del jurat fa seva la versió de Coro­mi­nas. No con­si­dera pro­vat (per tres vots a favor i sis en con­tra) que Coro­mi­nas fos cons­ci­ent del risc de dur una pis­tola car­re­gada quan va anar a cer­car el vehi­cle dels sos­pi­to­sos. Amb la mateixa votació refu­sen que Coro­mi­nas dis­parés al vehi­cle dels lla­dres per impe­dir que fugis­sin. I també per 6 vots con­tra 3 con­si­de­ren “pro­por­ci­o­nal” els dos trets que va dis­pa­rar per repel·lir un atac que va ima­gi­nar-se. I no con­si­dera pro­vat que Coro­mi­nas pogués fer una altra cosa que dis­pa­rar, com prémer l'acce­le­ra­dor i fugir amb el seu vehi­cle del cotxe dels lla­dres.

I és que el jurat con­si­dera que el lla­dre mort va fer un movi­ment brusc –mai des­crit per l'acu­sat– i Coro­mi­nas va tenir una por insu­pe­ra­ble de ser ata­cat. “No tenia temps de reac­ci­o­nar i va res­pon­dre amb un acte reflex”, con­clou el jurat, que ho argu­menta amb les afir­ma­ci­ons dels psicòlegs que van asse­gu­rar que un estat d'estrès pot pro­vo­car dis­tor­si­ons audi­ti­ves i visu­als.