Bellesa salvatge

No és Escòcia. No hi tro­ba­rem homes ves­tits amb fal­di­lles que toquen la gaita, ni penya-segats impos­si­bles. Ni pubs on beure una bona pinta de cer­vesa. Però s'hi res­pira el mateix aire de bellesa sal­vatge, pura. Els patri­o­tes esco­ce­sos de Bra­ve­he­art s'hi hau­rien sen­tit com a casa, a l'Aubrac, un ampli altiplà de 1.000 metres d'altura situat a l'extrem més occi­den­tal del depar­ta­ment de la Losera, a la regió fran­cesa del Llen­gua­doc-Ros­selló. A l'Aubrac la mirada es perd en infi­ni­tes mun­ta­nyes arro­do­ni­des cober­tes de pas­tu­res, prats i erms que ens recor­den la tra­dició pas­to­ral del ter­ri­tori. Un mar verd esquit­xat per enor­mes blocs de pedra basàltica on a par­tir del mes de maig i durant tot l'estiu hi pas­tu­ren les vaques de l'Aubrac, amb els seus pecu­li­ars ulls amb rivet de color negre.

L'Aubrac és un dels qua­tre ter­ri­to­ris que inte­gren el depar­ta­ment de la Losera, el menys poblat de França i con­si­de­rat “el cor verd” del país. Des de Bar­ce­lona s'hi arriba en poc més de qua­tre hores de cotxe, després de tra­ves­sar l'espec­ta­cu­lar aqüeducte de Mil­hau i tot seguint l'A75 fins a Aumont-Aubrac. Aquesta població, famosa per la seva gas­tro­no­mia i per l'ani­mació dels seus dies de mer­cat, és el punt de par­tida ideal per des­co­brir el ter­ri­tori, ja sigui a peu, tot fent el camí de Sant Jaume, que ens durà fins a poblets dis­crets com Nas­bi­nals –amb una bonica església romànica– i Aubrac, ja sigui per­dent-nos en cotxe per les seves estre­tes i poc tran­si­ta­des car­re­te­res tot seguint la ruta dels llacs i dels burons, anti­gues cons­truc­ci­ons bai­xes de pedra on els pas­tors tro­ba­ven refugi i hi fabri­ca­ven el seu for­matge. Després de caure en desús, molts dels burons van ser aban­do­nats i van que­dar en ruïnes, però alguns van ser reha­bi­li­tats i con­ver­tits en con­for­ta­bles res­tau­rants on es pot gau­dir dels plats típics de la zona com l'exqui­sit aligòt (ela­bo­rat amb puré de pata­tes i for­matge tomme fos) i el retor­ti­llat.

La ruta dels llacs, una de les més boni­ques de la Losera, es troba al sud-est de Nas­bi­nals, a més de 1.000 metres d'alti­tud, i està for­mada per qua­tre llacs d'ori­gen gla­cial: el de Sal­hi­ens, fosc i pro­fund; el de Sau­ve­rols, envol­tat d'her­bes altes; el de Saint-Andéol, el més gran, amb dos quilòmetres de cir­cum­ferència; i el de Born. Aquest últim dóna nom també a un buron on podrem gau­dir dels embo­tits de la zona i dels seus con­tun­dents plats típics, com l'esmen­tat ali­got. Un rètol escrit en occità deixa ben clar al comen­sal que es troba al lloc ideal per assa­bo­rir aquest plat tra­di­ci­o­nal: “Per manjà un bon Ali­got et passà uno bonno jor­nado al masuc de Born te cal ana”.

Tren­cant la qui­e­tud dels llacs i petits rie­rols, a poca distància de Nas­bi­nals hi tro­bem el salt d'aigua de Déroc, de 32 metres d'altura, rere el qual s'amaga una gruta on es poden veure magnífiques colum­nes basàlti­ques.

L'Aubrac des­taca també per la seva flora. Les prop de dues mil espècies que hi són pre­sents fan d'aquest ter­ri­tori una reserva natu­ral de la flora euro­pea. L'espec­ta­cle és irre­sis­ti­ble a la pri­ma­vera i l'estiu, quan les mun­ta­nyes i els prats que­den enta­pis­sats de taques mul­ti­co­lors. Hi des­ta­quen els nar­ci­sos, de color blanc, que són recol·lec­tats per a l'ela­bo­ració de per­fums a Grassa, i la gen­ci­ana, que es cull per fer un popu­lar licor amb les seves arrels.

Paradís del cami­nant, l'Aubrac ofe­reix també racons ide­als per al relax, com per exem­ple el bal­ne­ari de La Chal­dette (www.​lachaldette.​com), dis­se­nyat per l'arqui­tecte Jean-Mic­hel Wil­motte. Situat en un entorn pri­vi­le­giat, a la riba del riu Bès, aquest petit bal­ne­ari ha desen­vo­lu­pat un nou con­cepte de “ter­ma­lisme verd” asso­ci­ant acti­vi­tats a l'aire lliure amb els bene­fi­cis del ter­ma­lisme.