Llàgrimes d'una nit d'estiu

Si en diuen llàgri­mes (de sant Llo­renç) és perquè algú plora, però en tot cas mai tanta plo­rera no havia ser­vit per delec­tar tanta gent, d'una manera tan sim­ple. Només cal alçar el cap, quan el sol ja sigui a jóc, i espe­rar que les res­tes de la cua del cometa Swift-Tuttle fre­guin l'atmos­fera ter­res­tre perquè l'espec­ta­cle de les Per­sei­des torni a ale­grar les nits d'estiu. La cita anual amb la pluja de partícules còsmi­ques viu aquests dies el moment àlgid, i els experts asse­gu­ren que la nit de demà diven­dres i la mati­nada de dis­sabte serà el millor moment per a la seva obser­vació.

Tot­hom que vul­gui pre­sen­ciar l'espec­ta­cle celeste ha de tenir en compte dues cir­cumstàncies, una de posi­tiva i una de nega­tiva. La bona nova és que aquest any les con­di­ci­ons de visi­bi­li­tat noc­tur­nes seran excep­ci­o­nals, amb molt poca presència de núvols que enter­bo­lei­xen les obser­va­ci­ons astronòmiques. La dolenta és que la lluna plena d'agost bri­llarà amb tota solem­ni­tat aquests dies, i ja se sap que la claror és el pit­jor ene­mic dels astres.

Tot i això, els afi­ci­o­nats de debò a l'astro­no­mia no estan dis­po­sats a per­me­tre que la lluna els aixafi l'espec­ta­cle i han orga­nit­zat, com és habi­tual, diver­ses obser­va­ci­ons col·lec­ti­ves amb ànim de vèncer aquest petit incon­ve­ni­ent. La majo­ria de con­cen­tra­ci­ons s'han pre­vist per a demà a la nit i aquest és el cas de l'obser­va­tori del Mont­sec, a la Noguera, el de Pujalt, a l'Anoia, i el de Cas­tell­ta­llat, enfi­lat a la serra del mateix nom a la comarca del Bages. La con­vo­catòria s'estén a demà per aquells que vul­guin con­tem­plar les Per­sei­des des d'Alpi­cat, al Segrià, amb les expli­ca­ci­ons de la gent de la Soci­e­tat Astronòmica de Lleida.

En tots els casos l'obser­vació d'aquest lla­gri­mall còsmic es farà
al cos­tat d'experts que fan les cor­res­po­nents expli­ca­ci­ons sobre el perquè es pro­du­eix cada any el feno­men. La pluja d'estels és per­cep
a ull nu, però en tots aquests llocs també hi haurà a dis­po­sició del
públic teles­co­pis de llarg abast
per fer altres obser­va­ci­ons.

Per als qui des­car­tin l'asses­so­ra­ment dels experts però vul­guin
tenir un mínim conei­xe­ment que
expli­qui el feno­men han de saber que Sant Llo­renç es va cele­brar ahir, però que les llàgri­mes còsmi­ques que por­ten el seu nom són visi­bles des de mit­jan juliol fins a finals d'agost. L'Ins­ti­tut Astrofísic de Canàries té cal­cu­lat que la màxima
acti­vi­tat serà entre les 3 de la mati­nada i dos quarts de qua­tre de la tarda de dis­sabte, i el moment
òptim entre les 5 i les 6 de la mati­nada d'aquest mateix dia.

Es tracta de minúscu­les partícules de pols, algu­nes més peti­tes
que grans de sorra, que els come­tes van dei­xant en les seves òrbi­tes a l'entorn del sol. For­men unes cor­rents que en ser tra­ves­sa­des per l'òrbita del pla­neta Terra fa que algu­nes partícules es des­in­te­grin dei­xant una traç espec­ta­cu­lar sobre
el fir­ma­ment. És ales­ho­res quan
el cel plora i la Terra riu.