Medi ambient

Salvar els cavallets de mar

Biòtop Un equip de submarinistes de Vilanova i la Geltrú busca finançament per repoblar la costa En perill La població s'ha reduït notablement per l'excés de la pesca i els projectes de regeneració de la sorra

L'asso­ci­ació Pro­mar, inte­grada per una desena de sub­ma­ri­nis­tes de Vila­nova i la Geltrú, al Gar­raf, busca aquest estiu finançament per ampliar els biòtops d'esculls arti­fi­ci­als que ja hi ha a la costa del Gar­raf i crear una zona per rein­tro­duir les pobla­ci­ons de cava­llet de mar que hi ha a la Medi­terrània (Hip­po­cam­pus hip­po­cam­pus i Hip­po­cam­pus gut­tu­la­tus), una espècie qua­li­fi­cada de vul­ne­ra­ble segons la llista ver­me­lla d'espècies amenaçades i pro­te­gida pel Minis­teri de Medi Ambi­ent. El col·lec­tiu tre­ba­lla des de fa dos anys en la recu­pe­ració d'aquesta espècie després de veure com la població que hi havia repar­tida per la zona s'ha reduït nota­ble­ment.

El col·lec­tiu, que s'encar­rega del segui­ment dels esculls arti­fi­ci­als i l'obser­va­tori del fons marí que hi ha a la costa, ha reco­llit més de 200 cava­llets de mar gràcies al tre­ball d'un pes­ca­dor que uti­litza nan­ses per reco­llir sípies i cala­mars i, en comp­tes de retor­nar l'exem­plar al mar quan se'l troba entor­to­lli­gat a la nansa –amb la qual cosa es con­ver­teix en presa fàcil dels pei­xos–, l'entrega al col·lec­tiu, que el torna a intro­duir en zones pro­pe­res a les pra­des de posidònia que hi ha a la costa del Gar­raf o en zones pro­te­gi­des.

El grup de sub­ma­ri­nis­tes intenta ara cer­car finançament per al pro­jecte, amb fina­li­tats medi­am­bi­en­tals i edu­ca­ti­ves, després de veure que la ins­tal·lació rudi­mentària que fa temps va situar en un ama­ga­tall pro­per a les pra­des on han anat dei­xant exem­plars s'ha començat a poblar. La intenció del grup és ampliar l'acord amb els pes­ca­dors, crear el biòtop i adqui­rir una pei­xera refri­ge­rada a Vila­nova on poder mos­trar els exem­plars cap­tu­rats que seran rein­troduïts.

Òscar Mont­fer­rer, mem­bre fun­da­dor del col·lec­tiu i apas­si­o­nat de la foto­gra­fia sub­ma­rina, explica que, si no es fes­sin aquest tipus d'actu­a­ci­ons, pro­ba­ble­ment la població aca­ba­ria des­a­pa­rei­xent. “Són molt ter­ri­to­ri­als i es des­pla­cen molt poc i molt len­ta­ment. S'ali­men­ten de plàncton i tenen una fra­gi­li­tat extrema. Els can­vis a la costa cata­lana i els exces­sos en la pesca d'arros­se­ga­ment han fet molt de mal al cava­llet de mar.”

Sense estu­dis

Tot i que consta com una espècie vul­ne­ra­ble, no hi ha cap estudi científic que hagi ava­luat l'estat d'aquesta població a la Medi­terrània. L'únic pro­jecte que s'ha pre­sen­tat, però que encara no s'ha fet per falta de finançament, és el con­trol amb colors d'una part de la població, amb la col·labo­ració Submón, una enti­tat dedi­cada a la rea­lit­zació de pro­jec­tes i estu­dis en l'àmbit de la con­ser­vació, l'estudi i la divul­gació del medi marí.

El biòleg i ictiòleg Enric Cah­ner, direc­tor de l'Escola del Mar de Bada­lona, va pro­po­sar ara fa uns deu anys fer un estudi seriós sobre la població que hi havia a la costa bada­lo­nina, perquè hi havia molta gent vin­cu­lada al sec­tor pes­quer que sabia els llocs on hi havia aques­tes pobla­ci­ons. La sor­presa va ser quan es va voler ini­ciar. La població havia des­a­pa­re­gut quasi total­ment. Cah­ner diu que, tot i que no hi hagi cap estudi sobre la població, sos­pita que la crei­xent dava­llada de la població a la costa cata­lana es deu “als pro­jec­tes de rege­ne­ració de sorra que hi ha hagut a la zona del Maresme”. “Aquesta espècie depèn molt del subs­trat del fons marí, i sos­pito que aques­tes cam­pa­nyes han afec­tat molt la població”, hi afe­geix. Cah­ner, que també és sub­ma­ri­nista, diu que avui, a la costa de Bada­lona, se n'hi tor­nen a veure, però que “és difícil”.

La població de cava­llet de mar està loca­lit­zada sobre­tot a la Costa Brava i al delta de l'Ebre, en zones on hi ha pra­des d'algues o zones fan­go­ses amb nombrós mate­rial on enros­car la seva cua. No és comes­ti­ble i està pro­hi­bida la seva comer­ci­a­lit­zació, tot i que té sor­tida en el mer­cat asiàtic: a les Fili­pi­nes, Tailàndia, l'Índia i el Viet­nam, on es con­si­dera una exqui­si­desa. A Cata­lu­nya, abans que es qua­li­fiqués l'espècie com a vul­ne­ra­ble, s'uti­lit­zava com a ele­ment orna­men­tal. Hi ha llocs web que reco­ma­nen posar cava­llets de mar com a deco­ració, cosa que està pro­hi­bit.

LES FRASES

L'excés en la pesca d'arrossegament ha fet molt de mal. Són molt territorials
Òscar Montferrer
Membre de l'associació Promar de Vilanova i la Geltrú
Fa deu anys vam voler fer un estudi de la població, però havien desaparegut
Enric Cahner
Director de l'Escola del Mar de Badalona
2
Són els anys
que acostuma a viure aquesta espècie, molt vulnerable als canvis del seu hàbitat.
200
Són els exemplars
que s'han recuperat a Vilanova des del 2009.

Element mitològic i referent pels neuròlegs

Els cavallets de mar són peixos de la família dels singnàtids amb un cos envoltat per plaques òssies, una morfologia que s'assembla a la d'un cavall, una peculiar cua amb la qual s'agafa per evitar els corrents i una sorprenent capacitat per canviar de color i adaptar-se a l'hàbitat on viu. A la costa mediterrània destaquen bàsicament dues espècies d'aquest peix, que té un tret distintiu respecte a d'altres peixos. La femella inocula a la panxa del mascle i és el mascle qui fa l'eclosió dels ous, dels quals pot treure fins a 400 descendents. El cavallet de mar és, a més d'un peix amb avantpassats datats fa 13 milions d'anys, un element mitològic. L'element apareix en les cròniques homèriques com a símbol de Posidó, el déu dels oceans, i és un element amb força iconografia als mosaics grecs. Potser per això el cavallet de mar té un aura que l'acompanya encara avui. En el mercat asiàtic s'assequen i es converteixen en pols per tractar l'asma, la incontinència o la impotència sexual, segons asseguren. Amb tot, els que coneixen potser més l'animal, amb el nom oficial d'Hippocampus, són els neuròlegs. Al segle XVI l'anatomista Giulio Cesare Aranzio va posar el nom a la regió cerebral que avui es relaciona amb funcions cognitives vinculades amb l'aprenentatge.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.