Urbanisme

Els darrers creixements, en les grans zones urbanes i la segona línia de costa

S'ha construït fins a aquestes zones i també s'ha fet al voltant de les grans infraestructures

Queden pocs espais on no s'ha generat cap tipus d'activitat

L'evo­lució urbanística ha deri­vat fins a un model en què els grans crei­xe­ments s'han con­cen­trat sobre­tot en tres punts. En pri­mer lloc, hi ha les grans zones urba­nes –com Girona, Figue­res i Olot– a par­tir dels quals, des de la ciu­tat, se n'han anat urba­nit­zant els entorns i els muni­ci­pis limítrofs. Per exem­ple, a la zona urbana de Girona, un 76% de les ope­ra­ci­ons urbanísti­ques fetes aquests anys no han estat al nucli prin­ci­pal sinó als seus afo­res. Pre­ci­sa­ment Girona, Olot, Ripoll i Figue­res són les que han desen­vo­lu­pat més plans par­ci­als i, per tant, les que han tin­gut més neces­si­tat de mobi­lit­zar-ne el sòl. Tot seguit vénen pobles com Quart, Sant Gre­gori, Aigua­viva o Vila­fant, que han assu­mit part de l'acti­vi­tat.

En segon lloc, hi ha el crei­xe­ment de la costa que, amb els anys, s'ha anat difo­nent fins a la segona línia. Això és degut tant a la recerca de més sòl hàbil perquè s'urba­nitzi, com també a un canvi de men­ta­li­tat, en què s'ha pri­o­rit­zat sor­tir dels nuclis per un model de casa-jardí. Per tant, per exem­ple, han pro­li­fe­rat mol­tes urba­nit­za­ci­ons de luxe.

I final­ment, hi ha els crei­xe­ments vin­cu­lats a les grans infra­es­truc­tu­res i els seus cor­re­dors, on s'ha anat assen­tant molta acti­vi­tat indus­trial, comer­cial i logística, però també resi­den­cial, gràcies a la millora de la mobi­li­tat.

En canvi, els espais que han que­dat on no s'ha gene­rat cap acti­vi­tat són zones emi­nent­ment rurals o de mun­ta­nya, com l'Alta Gar­rotxa, les Sali­nes i l'Albera, o bé els Ter­ra­prims d'Empordà.

“És més difícil fer passar coses”

Juli Valdunciel és geògraf de la UdG, on imparteix classes, i l'autor de la tesi Paisatge i models urbans contemporanis (1979-2006): Del “desarrollismo” a la globalització. Valdunciel considera que “amb el marc legal i els instruments actuals és molt més difícil fer passar coses”, si bé afirma que a partir d'ara s'haurà de veure què passarà amb els canvis que hi vol introduir el govern de CiU –inclosos inicialment en la llei òmnibus–, que segurament comportaran una recuperació de més poder dels ajuntaments a l'hora de planificar. Valdunciel creu que tot i que el planejament urbanístic ha millorat amb els anys, “s'han teixit operacions que han desvirtuat l'urbanisme”. Per al professor de l'UdG, els bons exemples són els que han aplicat creixements compactes al voltant dels nuclis. En canvi, considera que són males pràctiques els casos en què s'ha permès fer nuclis dispersos, per l'impacte territorial que generen. Cita l'exemple dels creixements de pobles petits que han arribat a triplicar el sòl amb camps de golf.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.