Societat

Fesols de seminari

Els llegums de Santa Pau, lloats per les seves qualitats gastronòmiques pròpies, seran exemple d'una trobada d'experts en agrobiodiversitat

Els fesols de Santa Pau són ren­di­bles. De fet, aca­ben de ser beneïts per les admi­nis­tra­ci­ons cata­lana i espa­nyola amb una deno­mi­nació d'ori­gen pro­te­gida que ara refe­ren­darà la Unió Euro­pea i, per tant, seran encara més ren­di­bles i, el que és més impor­tant, que­darà asse­gu­rada la seva genuïnitat. Aquests lle­gums, als quals la terra volcànica i el micro­clima de Santa Pau els dóna una tex­tura i un gust únics, han estat posats d'exem­ple de la ren­di­bi­li­tat que es pot deri­var del man­te­ni­ment de l'agro­bi­o­di­ver­si­tat. I, és clar, si qui uti­litza l'exem­ple és un dels experts més relle­vants en la matèria, el pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya i direc­tor de la Fun­dació Miquel Agustí, Fran­cesc Casañas, vol dir que la cosa, la dels fesols, va de debò.

Ell mateix explica que la recu­pe­ració de la tave­lla brisa, el nom de la vari­e­tat dels fesols de Santa Pau, és un bon exem­ple d'uti­lit­zació –d'una bona uti­lit­zació– de vari­e­tats anti­gues com a nous pro­duc­tes de con­sum. La tave­lla brisa és la vari­e­tat que més recorda els fesols que el 1500 arri­ben d'Amèrica i que van pene­trant a Cata­lu­nya fins al segle XVIII. Casañas explica que, fa 30 anys, era un con­reu que es feia entre el blat de moro, i que ara és una vari­e­tat millo­rada que intenta repro­duir el fesol de Santa Pau de fa 50 anys. En l'àmbit més gene­ral i per no dur el con­su­mi­dor a la desil·lusió, cal fer una feina con­si­de­ra­ble per triar les vari­e­tats que poden tenir accep­tació, cor­re­gir el mate­rial per man­te­nir l'estàndard d'exigència del mer­cat.

Casañas diri­girà a Olot (4, 5 i 6 de novem­bre) l'últim any de la tri­lo­gia del semi­nari inter­na­ci­o­nal que el Con­sorci Uni­ver­si­tari Inter­na­ci­o­nal Menéndez Pelayo de Bar­ce­lona ha dedi­cat a l'agro­bi­o­di­ver­si­tat, patro­ci­nat per la Fun­dació Agbar, la Càtedra de Geo­gra­fia i Pen­sa­ment Ter­ri­to­rial de la Uni­ver­si­tat de Girona i la Fun­dació d'Estu­dis Supe­ri­ors d'Olot. Després de dedi­car el pri­mer any de la tri­lo­gia a la neces­si­tat de man­te­nir la diver­si­tat cul­ti­vada, i el segon, a les tècni­ques de con­ser­vació, aquest any, l'anàlisi se cen­tra en l'agro­bi­o­di­ver­si­tat com a font de bene­fici. Es tracta, segons el mateix Fran­cesc Casañas, de valo­rar el preu econòmic de l'agro­bi­o­di­ver­si­tat i l'ús que se'n pot fer perquè esde­vin­gui motor de desen­vo­lu­pa­ment ter­ri­to­rial, i també de veure la uti­lit­zació de recur­sos vege­tals cul­ti­vats per a l'obtenció de noves vari­e­tats. “Espe­rem pro­pos­tes de resul­tats a curt ter­mini, perquè, en cas con­trari, qui ha de fer pla­ni­fi­cació no en serà sen­si­ble”, sen­ten­cia. La repre­sen­tant de la Menéndez Pelayo, Teresa Coch, ha remar­cat la qua­li­tat dels ponents i l'espe­ci­fi­ci­tat de les matèries a trac­tar. A més, ha fet memòria de les dues ante­ri­ors tri­lo­gies, el pai­satge i el vul­ca­nisme. L'alcalde d'Olot, Josep Maria Coro­mi­nas, diu que faran un esforç perquè el semi­nari es man­tin­gui a la capi­tal gar­rot­xina



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.