L'escopeta de Companys

L'home que sosté l'esco­peta i fa veure que apunta és Lluís Com­panys i Jover. La data en què es va fer la foto­gra­fia no se sap amb exac­ti­tud: a finals dels vint o prin­ci­pis dels trenta. Tam­poc no s'han iden­ti­fi­cat encara els homes que l'acom­pa­nyen recol­zats a les esco­pe­tes, fumant, amb una bar­reja molt repu­bli­cana de bar­rets de petit pro­pi­e­tari i gor­res d'ate­neu obrer. Què hi feia, el futur pre­si­dent, apa­rent­ment rela­xat, amb un petit som­riure als lla­vis, entre homes que sem­bla­ven sor­tits uns del setge de Sta­lin­grad i d'altres de la sas­tre­ria Can Vilar­dell de Via Laie­tana? S'hi va acor­dar res, en aque­lla cacera?

El lloc sí que està iden­ti­fi­cat: són a l'estany d'Ivars, comarca del Pla d'Urgell, davant de la masia de Cal Sinet, que lla­vors fun­ci­o­nava com a casa de postes i vivia del rudi­men­tari turisme que atreia l'estany, un oasi blau enmig de l'extensa plana dels camps de Ponent. A l'embas­sa­ment els pes­ca­dors pes­ca­ven angui­les, els caçadors caçaven ànecs, els homes i la cana­lla s'hi banya­ven a l'estiu i algu­nes dones també ho feien, però d'ama­gat i posant en risc el seu pres­tigi. La foto­gra­fia forma part d'una llarga recerca que ha fet durant tres anys el Con­sorci de l'Estany d'Ivars d'Urgell i Vila-sana sota la direcció de l'his­to­ri­a­dor Josep Maria Solé i Sabaté, i que s'ha pre­sen­tat aquest mes. S'han recu­pe­rat foto­gra­fies, docu­ments, i el tes­ti­moni viu de per­so­nes grans que van conèixer l'estany abans que fos des­se­cat per les auto­ri­tats fran­quis­tes el 1951 per apro­fi­tar les ter­res com a agràries. Des d'aquell any, l'estany va caure en l'oblit, com tan­tes altres coses. També es va eli­mi­nar el fantàstic nom del poble d'Utxa­fava, vila situ­ada a la riba de l'estany i que des de lla­vors té l'asèptic nom de Vila-sana. Alguns vila­tans diuen que la idea de can­viar el nom del poble va venir del mossèn, a qui tot això de la fava li sem­blava poc ele­gant i ple de dobles inten­ci­ons. Sigui com sigui, l'estany es va poder reom­plir el 2005 amb aigua del canal d'Urgell, va adop­tar el nom d'estany d'Ivars i Vila-sana, i ara torna a ser un oasi blau i un punt d'atracció d'aus migratòries i de turis­tes de tota mena i con­dició, alguns ves­tits de diu­menge i d'altres d'esport. El que no s'ha pogut recu­pe­rar encara és el mis­teri de la cacera de Com­panys. El país ha can­viat una mica: entre d'altres coses, els turis­tes ja no apun­ten a les aus amb esco­pe­tes sinó amb càmeres de fotos. Però almenys l'estany, vui­tanta anys després, con­ti­nua allà on era.