Vi

L'interes­sant repor­tatge que publi­cava aquest diari en l'edició de diu­menge pas­sat sobre el lent però rela­ti­va­ment pro­me­te­dor avenç dels vins empor­da­ne­sos a les tau­les dels res­tau­rants (i no tant, o gens, als pres­tat­ges dels super­mer­cats) evi­den­cia un parell de coses a tenir en compte. La pri­mera és que els res­tau­ra­dors giro­nins s'estan tor­nant nor­mals. És a dir, que fan com a qual­se­vol altre país del món on la cul­tura del vi hi és arre­lada: poten­ciar les deno­mi­na­ci­ons d'ori­gen de la zona on és l'esta­bli­ment. La segona és que els vins empor­da­ne­sos no posen en joc el pres­tigi del res­tau­ra­dor patriòtic: cada cop hi ha més qua­li­tat i avui dia es pot que­dar per­fec­ta­ment bé con­vi­dant algú a degus­tar un Empordà. La ter­cera (ja sé que havia dit un parell però ara se me n'ha acu­dit una altra) és que els únics que encara no ens hem cre­gut prou que tenim vi del bo som els con­su­mi­dors giro­nins. Ja va sent hora.