Societat

Societat

La nevada del segle

El 14 de desembre del 2001 va començar un temporal que va deixar més de mig metre de neu a Igualada, el registre més destacat des del 1944

Milers de conductors van quedar atrapats al tram anoienc de l'A-2

Igua­lada es va des­per­tar un diven­dres, avui fa quinze anys, amb un fred que no pre­sa­gi­ava el col·lapse abso­lut amb què aca­ba­ria el cap de set­mana.

Albert Borràs, direc­tor de l'Obser­va­tori de Pujalt, recorda que les pri­me­res pre­vi­si­ons anun­ci­a­ven només una entrada d'aire siberià molt fred i sec. Només el dijous a la tarda ja es pro­nos­ti­cava una nevada d'un màxim de 5 centímetres, una mica més relle­vant en les pre­vi­si­ons del mateix diven­dres. I cap al mig­dia, va començar a nevar.

Borràs defi­neix el tem­po­ral com “una sor­presa a 24 hores vista”, que es va inten­si­fi­car per la con­vergència de vents de ponent i de lle­vant. El resul­tat, un gruix d'entre 50 i 55 centímetres a Igua­lada, el regis­tre més des­ta­cat des del 1944. Els dies poste­ri­ors la situ­ació es va com­pli­car per les bai­xes tem­pe­ra­tu­res, que van arri­bar a 10 graus sota zero. A tall d'exem­ple, Borràs recorda que “el dia de Nadal la màxima a Igua­lada va ser de 0 graus”.

Les bai­xes tem­pe­ra­tu­res van con­ver­tir la neu en gel, fet que va obli­gar a treure-la amb mar­tells neumàtics en alguns car­rers on no toca el sol. Ho recorda el que lla­vors era regi­dor de Via Pública a l'Ajun­ta­ment d'Igua­lada, Jordi Riba. El regi­dor –avui a l'opo­sició– explica que “no s'espe­rava un tem­po­ral així ni en inten­si­tat, ni en durada ni en tem­pe­ra­tura”. La mobi­li­tat a la sor­tida de les esco­les va com­pli­car el trànsit a la ciu­tat i la inten­si­tat de la nevada feia que “pas­ses­sis una lle­va­neu i al cap d'una hora sem­blava que no hagués pas­sat”.

Però el des­a­fi­a­ment més difícil a què va fer front la ciu­tat va ser res­ca­tar els con­duc­tors que havien que­dat atra­pats a l'A-2. Dese­nes de volun­ta­ris amb vehi­cles tot ter­reny i cade­nes van acom­pa­nyar-los amb els equips d'emergències fins al pavelló de les Comes. Més d'un miler de per­so­nes van ser res­ca­ta­des, i Riba recorda: “Vam des­per­tar uns quants cops durant la mati­nada el Mar­ce­lino”, que encara avui regenta La Casa de les Man­tes. Des d'Emergències de la Gene­ra­li­tat Riba lamenta que “no van donar res­posta”. La gestió de la nevada va pro­vo­car una allau de crítiques al govern muni­ci­pal, for­mat pel PSC i ICV. Riba reco­neix: “Vam apren­dre moltíssim”, i recorda que el pla d'emergències muni­ci­pal recull mol­tes lliçons apre­ses el 2001.

La nit al cotxe

Josep Lluís González és un dels que van patir el tem­po­ral en pri­mera per­sona. Tre­ba­llava a Bar­ce­lona i tor­nava a la tarda per l'A-2: “Nevava feble­ment, no hi havia cap avís però m'estra­nyava, perquè pel sen­tit con­trari no cir­cu­lava ningú.” En arri­bar al Bruc, es va tro­bar el col·lapse. Va pas­sar la nit dosi­fi­cant el dipòsit de ben­zina per escal­far l'inte­rior del cotxe de tant en tant i “amb una manta que tenia al male­ter, una bossa de blat de moro i cinc Rössli, que lla­vors fumava”. González va anar fent dor­mi­des –“el fred em des­per­tava”– i ningú els va aten­dre fins l'endemà, quan Pro­tecció Civil els va donar entre­pans. Al cap de poc va poder girar cua cap a Mar­to­rell, on va aga­far un tren cap a Igua­lada. Amb el temps, no recorda haver tin­gut sen­sació de perill: “Sí que vaig pas­sar molt fred i em vaig sen­tir molt sol, allà, amb el cotxe tapat per la neu.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia