Una història per descobrir

Tot i que es conei­xia l'existència del jaci­ment arqueològic des de prin­ci­pis del segle pas­sat, no va ser fins a mit­jan anys vui­tanta quan van començar les exca­va­ci­ons a Can Roqueta, a mesura que s'anava posant en marxa el desen­vo­lu­pa­ment urbanístic del polígon. Durant les dar­re­res tres dècades s'han fet una vin­tena d'inter­ven­ci­ons que han permès docu­men­tar 2.500 estruc­tu­res pre­històriques, pro­to­històriques i històriques com ara caba­nes, sit­ges i tom­bes, cosa que fa que el jaci­ment de Can Roqueta sigui un dels més impor­tants del sud d'Europa de l'edat de bronze i ferro. Deu arqueòlegs i espe­ci­a­lis­tes han tre­ba­llat, sota la coor­di­nació d'Antoni Palomo, direc­tor de l'empresa Arqueolític Terra Sub i pro­fes­sor de la UAB, i la direcció de Noemí Ter­rats i Almu­dena Gar­cia, en la dar­rera exca­vació, que ha obert la porta a estu­diar fins a 56 noves estruc­tu­res, entre les quals des­taca l'existència de fos­ses amb res­tes de cavalls. “Ens per­metrà conèixer quina funció tenia el cavall, si els trac­ta­ven de manera espe­cial com sem­bla”, explica Palomo, que asse­gura que ara comença per a l'equip “la part més interes­sant” perquè, tot i que la part arqueològica és impor­tant, “el que volem és fer la inter­pre­tació històrica a través de les tro­ba­lles”. L'equip ha tre­ba­llat en el sec­tor de Can Roqueta-Can Reve­lla en un espai de dues hectàrees apro­xi­ma­da­ment de les 250 que té el com­plex arqueològic, que es troba entre Saba­dell i Bar­berà del Vallès, zona que està cata­lo­gada com a espai d'expec­ta­tiva arqueològica en el pla espe­cial de pro­tecció dels béns arqueològics, medi­am­bi­en­tals i arqui­tectònics de la capi­tal valle­sana. Segons Palomo, “es tracta d'un jaci­ment molt gran i potent que abasta des dels pri­mers neolítics fins pràcti­ca­ment a l'actu­a­li­tat amb el mas de Can Roqueta, per exem­ple”. Pun­tu­a­litza, però, que la part més impor­tant és la que va de l'edat de bronze a la de ferro. Les dar­re­res tro­ba­lles s'emmar­quen en aquest període. Així, s'ha docu­men­tat un petit con­junt d'estruc­tu­res ads­cri­tes a l'inici de l'edat del bronze i dos enter­ra­ments de l'anti­gui­tat tar­dana. “Les dei­xa­lles són el reflex de la vida de la comu­ni­tat”, comenta Palomo a l'hora d'argu­men­tar perquè són impor­tants arqueològica­ment les dife­rents sit­ges docu­men­ta­des a Can Roqueta, que ser­vien ini­ci­al­ment per emma­gat­ze­mar ali­ments i després per llençar ceràmiques, res­tes de la casa, objec­tes per tre­ba­llar els ali­ments o el camp.

De les exca­va­ci­ons fetes durant aquests anys des­taca la de la necròpolis de cre­mació al sec­tor de Can Piteu, ja que es van docu­men­tar més d'un miler de tom­bes d'entre l'any 1000 i el 500 abans de Crist i diver­sos assen­ta­ments i enter­ra­ments de l'etapa del bronze ini­cial. Els tre­balls es van fer quan es va deci­dir cons­truir l'estació depu­ra­dora de les aigües resi­du­als del Ripoll. No es des­carta que es facin més exca­va­ci­ons a la zona, mal­grat que no n'hi ha cap de pre­vista de forma imme­di­ata. La forma de tre­ba­llar és sen­zi­lla: un cop es fan els tre­balls arqueològics i es docu­men­ten totes les tro­ba­lles es torna a tapar i es pot urba­nit­zar a l'espai. Les res­tes docu­men­ta­des i estu­di­a­des estan dipo­si­ta­des al Museu d'Història de Saba­dell. “Exis­teix un impor­tant patri­moni arqueològic lli­gat amb la pre­història que és invi­si­ble però que queda com a bibli­o­gra­fia i que té un impor­tant caràcter científic i museístic”, diu Palomo.