“Moltes dones treballen de nit per conciliar”

És una comu­ni­tat de dones empre­ne­do­res que volen viure del seu extra, del seu talent, d'allò que les fa dife­rents. Jo crec a ali­near el teu talent amb allò que et fa sen­tir plena. És una comu­ni­tat exclu­siva per a dones que les rea­firma en la capa­ci­tat de poder crear un negoci sos­te­ni­ble a par­tir del seu talent.

La meva feina en el món del màrque­ting i la comu­ni­cació en esde­ve­ni­ments en el sec­tor cor­po­ra­tiu m'encan­tava, però vaig veure que el tema no era el que em fas­ci­nava. I vaig començar a for­mar-me en dife­rents àmbits, vaig obrir un blog sobre com comu­ni­car i emo­ci­o­nar d'una manera dife­rent perquè veia que s'havia de crear impacte emo­ci­o­nal a través de la teva marca. Em vaig apun­tar a un màster a Nova York el 2012 que impli­cava anar-hi a fer pràcti­ques. I va ser la millor decisió de la meva vida. Quan te'n vas sola a un lloc amb tan­tes pos­si­bi­li­tats de negoci tor­nes veient que sí que pots fer coses mal­grat el con­text de crisi que vivíem. I el pri­mer que vaig fer en arri­bar va ser con­trac­tar una coach de busi­ness perquè m'ajudés a enten­dre com jo podia crear la meva empresa. Vaig crear Gem­ma­fi­llol.com, una con­sul­to­ria de mar­ques, màrque­ting i comu­ni­cació emo­ci­o­nal, sobre­tot per a dones empre­ne­do­res. Amb una com­pa­nya vam crear esde­ve­ni­ments que ofe­rien tota la for­mació per obrir una empresa en un cap de set­mana. Ens vam ado­nar que només ens escol­ta­ven dones per la manera de comu­ni­car-nos.

Una estètica molt cui­dada, unes imatge amb molta llum… Quan par­lem de mas­culí i femení en màrque­ting i comu­ni­cació els llocs web són molt dife­rents. L'home es basa més en el pres­tigi, posa foto­gra­fies en què hi ha molta gent a la sala, foto­gra­fies fos­ques, molt angu­la­des, més dures, mos­tren més pres­tigi i distància. Les dones fan al con­trari, es mos­tren amb els braços oberts, molta llum, molts som­riu­res, bus­quen la con­fiança i la pro­xi­mi­tat. En els esde­ve­ni­ments es cre­ava una ener­gia que mos­trava que allà pas­sa­ven coses. Aquest pro­jecte va morir el 2014 perquè la meva com­pa­nya va deci­dir parar i jo vaig fer un nou pro­jecte molt enfo­cat a l'empre­ne­do­ria en femení amb visió de comu­ni­tat. Tu aprens quan estàs amb gent. La gent junta can­via coses. Anti­ga­ment les dones es reu­nien en tribu i s'expli­ca­ven coses. Totes sabem molt, per què no que­dem cada mes i par­lem sobre un tema amb una ponent experta i ens n'anem a casa més riques? Així va néixer Extra­or­dinària. La gràcia és el cer­cle, la comu­ni­tat.

Extra­or­dinària té tres pilars fona­men­tals: conei­xe­ment en màrque­ting, comu­ni­cació, fis­ca­li­tat, etcètera. Després tenim el pilar de l'acti­tud i el crei­xe­ment per­so­nal. L'empre­ne­dora neces­sita reforçar tot el que està rela­ci­o­nat amb el fet de conèixer-se millor a ella mateixa, saber de quina manera vol empren­dre i com superar el fracàs. En aquest pilar toquem temes de psi­co­lo­gia, de coac­hing, com opti­mit­zar l'ali­men­tació per sen­tir-te millor. Està molt bé el meu negoci, però l'eina més impor­tant del meu negoci sóc jo. I per últim i igual d'impor­tant, el suport. Una empre­ne­dora genera molt negoci a petita escala i crees el teu grup, i el suport en l'àmbit de proveïdors, de networking, fami­liar… és impor­tant.

Observo que l'àmbit mas­culí no té res a veure amb el femení. L'àmbit mas­culí busca èxit, pres­tigi, inde­pendència econòmica. I és fantàstic. Però en l'àmbit femení hi ha motius de con­ci­li­ació amb la mater­ni­tat i d'altres emo­ci­o­nals molt pro­funds que tenen a veure amb la vocació i el somni de dedi­car-te al que t'agrada. S'afronta de manera molt dife­rent el fracàs quan et prens les coses com un joc que quan les raons són tan emo­ci­o­nals. Si són molt emo­ci­o­nals la per­sona es comença a deses­ta­bi­lit­zar. I les dones neces­si­tem la comu­ni­tat, el suport, l'inter­canvi d'experiències. Les dones som més empàtiques, més ober­tes, no ens pre­o­cupa mos­trar-nos vul­ne­ra­bles.

Mol­tes dones empre­ne­do­res tre­ba­llen de nit perquè volen con­ci­liar i viure una mater­ni­tat més res­pon­sa­ble. Penso, d'una banda, que les per­so­nes han de saber on estan els límits, i les res­pon­sa­bi­li­tats s'han de com­par­tir de manera equi­li­brada. I, d'una altra banda, les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques han de posar recur­sos. En el mer­cat labo­ral, en el moment en què la dona és fèrtil és quan té un valor molt alt. I és molt com­plex tor­nar al mer­cat labo­ral després d'una excedència per cui­dar els fills.

Moltíssim. És un repte superar això. La mater­ni­tat res­pon­sa­ble hau­ria de ser com­pa­ti­ble amb tenir un càrrec en una empresa. Jo estic molt a favor de la dis­cri­mi­nació posi­tiva perquè quan les coses no sur­ten de manera natu­ral s'han de pro­vo­car. Però també veig mol­tes dones posa­des en llocs de poder que aga­fen acti­tuds mas­cu­li­nit­za­des, molt jeràrqui­ques, man­ca­des d'una comu­ni­cació asser­tiva. No crec que el nos­tre país esti­gui prou madur per enten­dre les diferències entre les quo­tes feme­ni­nes i el lide­ratge femení. Estic d'acord que les dones ho tenim més difícil a l'hora d'empren­dre per una qüestió de res­pon­sa­bi­li­tat. L'admi­nis­tració s'ha de mullar més. Els autònoms, tant dones com homes, són una gran base d'aquest país i com no ens aju­din l'atur crei­xerà moltíssim.