“Cal igualar moltes coses, com ara els sous”

En part sí que ho és. Però tinc clar que no totes les dones tenen les matei­xes opor­tu­ni­tats que he tin­gut jo, i per això s'ha de defen­sar que s'igua­lin encara moltíssi­mes coses que no estan nor­ma­lit­za­des, com ara els sous. Diri­geixo una empresa on la mei­tat dels tre­ba­lla­dors són dones i encara veig que mol­tes mar­xen al mig­dia a casa per fer el dinar al marit o als fills, i és cert que aquest és un fet gene­ra­ci­o­nal que va can­vi­ant amb la gent més jove, però la dona en gene­ral està acos­tu­mada a haver de fer més coses. I això mateix és el que fa que en gene­ral siguem més pro­duc­ti­ves.

En el sec­tor tèxtil i de la moda, a Cata­lu­nya encara hi ha mol­tes empre­ses fami­li­ars on el model és que l'home sigui el gerent i la dona sigui la res­pon­sa­ble de la part de dis­seny, i, si tenen fills, el noi estu­dia econòmiques i la noia, dis­seny; això encara passa. Quan deci­dim crear el clúster érem 12 empre­ses i jo era l'única dona en la direcció; però, tot i això, no vam ser mai 11+1, érem 12 repre­sen­tants d'empre­ses que volíem tre­ba­llar jun­tes i col·labo­rar. Avui som més de 130 empre­ses al Modacc i con­ti­nuem crei­xent en el sen­tit que han entrat mol­tes empre­ses que no són només tèxtils, sinó de moda cata­lana, i això ens per­met aglu­ti­nar fir­mes que fan saba­tes o bos­ses, entre altres coses, i tenir una pers­pec­tiva de sec­tor molt més àmplia.

El tèxtil va ser el camí de la revo­lució indus­trial a Cata­lu­nya i va per­me­tre que la dona s'incor­porés al mer­cat de tre­ball, i també molta pro­ce­dent de la immi­gració que venia del sud d'Espa­nya a tre­ba­llar a Cata­lu­nya. Però aquest pes es va anar diluint amb el temps i després amb la glo­ba­lit­zació mol­tes empre­ses del sec­tor van aca­bar per anar a fabri­car a l'Àsia bus­cant uns cos­tos labo­rals més bai­xos. Real­ment, el tèxtil va pas­sar a ser una paraula del pas­sat, i en part per això vam can­viar el nom del clúster i vam apos­tar sobre­tot per la paraula moda.

Cer­ta­ment, em trac­ta­ven una mica d'inno­cent. Però no vaig ser dife­rent, vaig fer el mateix que tot­hom, vaig fer les male­tes i vaig anar qua­tre vega­des a la Xina a veure fàbri­ques d'allà per saber si era tan evi­dent que calia des­mun­tar les d'aquí. Em cos­tava veure com una fàbrica com la nos­tra, amb tota una inversió en maquinària i amb uns pro­ces­sos com­ple­xos al dar­rere, es podia des­mun­tar per anar a la Xina, i per això la meva aposta va ser que­dar-nos aquí, perquè som espe­ci­a­lis­tes en un tipus de pro­ducte de qua­li­tat, en una firma que farà ara 120 anys d'història, i tenia clar que allà no podríem fer el mateix pro­ducte. I fixa't que han pas­sat uns anys i ara resulta que els xine­sos s'han ena­mo­rat dels nos­tres mit­jons i estem venent allà, ara ja a sis boti­gues.

Sí, a Taiwan, el Japó, els Estats Units, Mèxic i, evi­dent­ment, a Europa, així que real­ment penso que no estàvem tan equi­vo­cats de man­te­nir una alta qua­li­tat en els nos­tres pro­duc­tes en comp­tes de des­lo­ca­lit­zar. Estem venent mit­jons nos­tres fins i tot a Austràlia, i si ho pen­ses bé crec que això demos­tra que fa vuit anys la vam encer­tar que­dant-nos aquí i no des­mun­tant la planta.

En gene­ral he de dir que no, a l'Àsia estan molt acos­tu­mats a dones en càrrecs direc­tius i no hi ha pro­blema, i a l'Amèrica Lla­tina, tot i que pot­ser cul­tu­ral­ment la dona encara té un rol més dife­ren­ciat, tam­poc he tin­gut pro­ble­mes, però en el món àrab és dife­rent. No hi ha pro­ble­mes ni a Dubai, ni als Emi­rats o a Qatar, allà estan més que acos­tu­mats a la dona exe­cu­tiva, però a l'Aràbia Sau­dita és una altra història. He viat­jat per tot el món però allà no hi he anat mai ni hi aniré. M'he tro­bat en una fira a París amb uns cli­ents d'allà i he hagut de fer veure que jo era l'assis­tent perquè era cons­ci­ent que, si sabien que manava una dona, perdíem la comanda perquè no hi hau­ria hagut nego­ci­ació pos­si­ble.

Ha aug­men­tat perquè també les ven­des a l'Estat han anat bai­xant en tan­car mol­tes boti­gues mul­ti­marca. A més, el poder adqui­si­tiu de la gent és el que és i pot­ser Cóndor ha que­dat com una marca que com­pren per a les oca­si­ons espe­ci­als. L'expor­tació s'acosta al 30% i això ens ha permès com­pen­sar la crisi de ven­des aquí. Ara tenim les ven­des repar­ti­des per dife­rents països i això vol dir que, per molt que un entri en crisi, nosal­tres no hem de patir. Per exem­ple, a Rússia vam entrar i ens va anar molt bé, però després la situ­ació del país va fer que pleguéssim veles. I ara tenim molts dub­tes del que pas­sarà als Estats Units.

Estem expec­tants jun­ta­ment amb els nos­tres dis­tribuïdors allà per veure què passa però estic segura que al final impe­rarà el sen­tit comú i això farà que no es pren­guin mesu­res com ara apu­jar els aran­zels als pro­duc­tes euro­peus. El que més em pre­o­cupa ara com ara és què pas­sarà amb el dòlar, perquè si el dòlar pateix res­pecte de l'euro i el nos­tre pro­ducte s'enca­reix allà, això sí que seria molt nega­tiu per a les nos­tres ven­des. Això és el que ens fa més por.

Jo crec que sí, el que passa és que es neces­sita una inversió impor­tant per tor­nar a començar perquè quan van mar­xar les empre­ses s'ho van ven­dre tot, i per això no és fàcil. I, tot i que a la Xina els cos­tos labo­rals estan pujant, els fabri­cants que van mar­xar ja no estan acos­tu­mats a tre­ba­llar amb els sala­ris d'aquí. Per això, perquè no és fàcil, també tre­ba­llem aquesta col·labo­ració des del Modacc, perquè és impor­tant gene­rar més indústria, perquè el sec­tor tec­nològic i empre­ne­dor està molt bé però no són aques­tes empre­ses les que gene­ra­ran la gran ocu­pació que neces­si­tem. I tam­poc té gaire sen­tit par­lar només de ser­veis i de turisme perquè sense una indústria forta l'eco­no­mia del país no serà forta.

És un pas impor­tant, jus­ta­ment perquè rein­dus­tri­a­lit­zar és un repte com­pli­cat, en què es neces­sita molt de suport, i per a nosal­tres és impor­tant sen­tir aquest mis­satge des de l'admi­nis­tració.

Seguim tre­ba­llant la línia de franquícies a l'Estat espa­nyol com una via per com­pen­sar el tan­ca­ment de boti­gues mul­ti­marca, tot i que el canal de venda en línia també està anant molt bé. I pel que fa a les expor­ta­ci­ons encara hi ha molts països en què no som pre­sents i on ens podem esta­blir. L'objec­tiu sobre­tot és seguir sent un refe­rent de qua­li­tat a tot el món, i aquí el fet de por­tar Bar­ce­lona afe­git a la marca ens ajuda molt a obrir por­tes. Som una molt bona ban­dera de Cata­lu­nya i, per exem­ple, quan anem pel món ens pre­gun­ten pel procés.

Sí, sobre­tot quan anem a Corea del Sud i a Taiwan, allà estan molt sen­si­bi­lit­zats i ens pre­gun­ten com van avançant les coses.