Societat

ROSER RAMOS

DIRECTORA GENERAL DE CÓNDOR- ARITEX

“Cal igualar moltes coses, com ara els sous”

“En el tèxtil encara es dona la pauta que l'home porta la gerència i la dona, la part de disseny”

“A l'Aràbia Saudita no negociarien amb mi pel fet de ser dona”

Quan vaig dir que no tancàvem la fàbrica per anar a la Xina em tractaven d'innocent, però hem demostrat que vam fer bé

Roser Ramos és la direc­tora gene­ral de la firma de mit­jons i roba infan­til Cóndor-Are­tex des del 2007. Cinc anys abans, l'empresa tèxtil la va con­trac­tar com a direc­tora comer­cial per diri­gir un equip for­mat bàsica­ment per homes, “i real­ment en aquell moment va ser xocant que fit­xes­sin una dona, sobre­tot perquè era una empresa molt tra­di­ci­o­nal en aquest sen­tit”, recorda. En tot cas, segons Ramos: “Per molt que hi pugui haver des­con­fiança al prin­cipi, la clau és que, pas­sats tres mesos, ningú noti el teu sexe en la feina que fas.”

És en part un dèficit cele­brar un dia de la dona tre­ba­lla­dora?
En part sí que ho és. Però tinc clar que no totes les dones tenen les matei­xes opor­tu­ni­tats que he tin­gut jo, i per això s'ha de defen­sar que s'igua­lin encara moltíssi­mes coses que no estan nor­ma­lit­za­des, com ara els sous. Diri­geixo una empresa on la mei­tat dels tre­ba­lla­dors són dones i encara veig que mol­tes mar­xen al mig­dia a casa per fer el dinar al marit o als fills, i és cert que aquest és un fet gene­ra­ci­o­nal que va can­vi­ant amb la gent més jove, però la dona en gene­ral està acos­tu­mada a haver de fer més coses. I això mateix és el que fa que en gene­ral siguem més pro­duc­ti­ves.
El 2011 va ser una de les impul­so­res del clúster de la indústria tèxtil (Modacc), que també va pre­si­dir. Va ser més difícil pel fet de ser dona?
En el sec­tor tèxtil i de la moda, a Cata­lu­nya encara hi ha mol­tes empre­ses fami­li­ars on el model és que l'home sigui el gerent i la dona sigui la res­pon­sa­ble de la part de dis­seny, i, si tenen fills, el noi estu­dia econòmiques i la noia, dis­seny; això encara passa. Quan deci­dim crear el clúster érem 12 empre­ses i jo era l'única dona en la direcció; però, tot i això, no vam ser mai 11+1, érem 12 repre­sen­tants d'empre­ses que volíem tre­ba­llar jun­tes i col·labo­rar. Avui som més de 130 empre­ses al Modacc i con­ti­nuem crei­xent en el sen­tit que han entrat mol­tes empre­ses que no són només tèxtils, sinó de moda cata­lana, i això ens per­met aglu­ti­nar fir­mes que fan saba­tes o bos­ses, entre altres coses, i tenir una pers­pec­tiva de sec­tor molt més àmplia.
El 2011, quan mun­teu el clúster, el sec­tor estava molt tocat per les des­lo­ca­lit­za­ci­ons que havia vis­cut la indústria. Segu­ra­ment hi havia molta gent que no pen­sava que el tèxtil tingués futur a Cata­lu­nya...
El tèxtil va ser el camí de la revo­lució indus­trial a Cata­lu­nya i va per­me­tre que la dona s'incor­porés al mer­cat de tre­ball, i també molta pro­ce­dent de la immi­gració que venia del sud d'Espa­nya a tre­ba­llar a Cata­lu­nya. Però aquest pes es va anar diluint amb el temps i després amb la glo­ba­lit­zació mol­tes empre­ses del sec­tor van aca­bar per anar a fabri­car a l'Àsia bus­cant uns cos­tos labo­rals més bai­xos. Real­ment, el tèxtil va pas­sar a ser una paraula del pas­sat, i en part per això vam can­viar el nom del clúster i vam apos­tar sobre­tot per la paraula moda.
Tots van anar a fabri­car a l'Àsia, però vosal­tres us vau que­dar aquí. Us va cos­tar en aquell moment fer enten­dre per què?
Cer­ta­ment, em trac­ta­ven una mica d'inno­cent. Però no vaig ser dife­rent, vaig fer el mateix que tot­hom, vaig fer les male­tes i vaig anar qua­tre vega­des a la Xina a veure fàbri­ques d'allà per saber si era tan evi­dent que calia des­mun­tar les d'aquí. Em cos­tava veure com una fàbrica com la nos­tra, amb tota una inversió en maquinària i amb uns pro­ces­sos com­ple­xos al dar­rere, es podia des­mun­tar per anar a la Xina, i per això la meva aposta va ser que­dar-nos aquí, perquè som espe­ci­a­lis­tes en un tipus de pro­ducte de qua­li­tat, en una firma que farà ara 120 anys d'història, i tenia clar que allà no podríem fer el mateix pro­ducte. I fixa't que han pas­sat uns anys i ara resulta que els xine­sos s'han ena­mo­rat dels nos­tres mit­jons i estem venent allà, ara ja a sis boti­gues.
Els seus mit­jons són pre­sents en més de 40 països...
Sí, a Taiwan, el Japó, els Estats Units, Mèxic i, evi­dent­ment, a Europa, així que real­ment penso que no estàvem tan equi­vo­cats de man­te­nir una alta qua­li­tat en els nos­tres pro­duc­tes en comp­tes de des­lo­ca­lit­zar. Estem venent mit­jons nos­tres fins i tot a Austràlia, i si ho pen­ses bé crec que això demos­tra que fa vuit anys la vam encer­tar que­dant-nos aquí i no des­mun­tant la planta.
Ser dona ha estat una bar­rera en algun dels països on heu entrat?
En gene­ral he de dir que no, a l'Àsia estan molt acos­tu­mats a dones en càrrecs direc­tius i no hi ha pro­blema, i a l'Amèrica Lla­tina, tot i que pot­ser cul­tu­ral­ment la dona encara té un rol més dife­ren­ciat, tam­poc he tin­gut pro­ble­mes, però en el món àrab és dife­rent. No hi ha pro­ble­mes ni a Dubai, ni als Emi­rats o a Qatar, allà estan més que acos­tu­mats a la dona exe­cu­tiva, però a l'Aràbia Sau­dita és una altra història. He viat­jat per tot el món però allà no hi he anat mai ni hi aniré. M'he tro­bat en una fira a París amb uns cli­ents d'allà i he hagut de fer veure que jo era l'assis­tent perquè era cons­ci­ent que, si sabien que manava una dona, perdíem la comanda perquè no hi hau­ria hagut nego­ci­ació pos­si­ble.
Com ha aug­men­tat el pes de les ven­des a fora en aquests anys?
Ha aug­men­tat perquè també les ven­des a l'Estat han anat bai­xant en tan­car mol­tes boti­gues mul­ti­marca. A més, el poder adqui­si­tiu de la gent és el que és i pot­ser Cóndor ha que­dat com una marca que com­pren per a les oca­si­ons espe­ci­als. L'expor­tació s'acosta al 30% i això ens ha permès com­pen­sar la crisi de ven­des aquí. Ara tenim les ven­des repar­ti­des per dife­rents països i això vol dir que, per molt que un entri en crisi, nosal­tres no hem de patir. Per exem­ple, a Rússia vam entrar i ens va anar molt bé, però després la situ­ació del país va fer que pleguéssim veles. I ara tenim molts dub­tes del que pas­sarà als Estats Units.
Us pre­o­cupa el nou govern de Trump i les pos­si­bles mesu­res pro­tec­ci­o­nis­tes que pugui apli­car?
Estem expec­tants jun­ta­ment amb els nos­tres dis­tribuïdors allà per veure què passa però estic segura que al final impe­rarà el sen­tit comú i això farà que no es pren­guin mesu­res com ara apu­jar els aran­zels als pro­duc­tes euro­peus. El que més em pre­o­cupa ara com ara és què pas­sarà amb el dòlar, perquè si el dòlar pateix res­pecte de l'euro i el nos­tre pro­ducte s'enca­reix allà, això sí que seria molt nega­tiu per a les nos­tres ven­des. Això és el que ens fa més por.
Ara es parla de relo­ca­lit­zar pro­ducció que havia mar­xat i de rein­dus­tri­a­lit­zar l'eco­no­mia cata­lana. Real­ment hi ha pos­si­bi­li­tats de recu­pe­rar pro­ducció en el tèxtil?
Jo crec que sí, el que passa és que es neces­sita una inversió impor­tant per tor­nar a començar perquè quan van mar­xar les empre­ses s'ho van ven­dre tot, i per això no és fàcil. I, tot i que a la Xina els cos­tos labo­rals estan pujant, els fabri­cants que van mar­xar ja no estan acos­tu­mats a tre­ba­llar amb els sala­ris d'aquí. Per això, perquè no és fàcil, també tre­ba­llem aquesta col·labo­ració des del Modacc, perquè és impor­tant gene­rar més indústria, perquè el sec­tor tec­nològic i empre­ne­dor està molt bé però no són aques­tes empre­ses les que gene­ra­ran la gran ocu­pació que neces­si­tem. I tam­poc té gaire sen­tit par­lar només de ser­veis i de turisme perquè sense una indústria forta l'eco­no­mia del país no serà forta.
En aquest sen­tit, com valora la posada en marxa del Pacte Naci­o­nal per la Indústria?
És un pas impor­tant, jus­ta­ment perquè rein­dus­tri­a­lit­zar és un repte com­pli­cat, en què es neces­sita molt de suport, i per a nosal­tres és impor­tant sen­tir aquest mis­satge des de l'admi­nis­tració.
Quins són els rep­tes per al futur de Cóndor?
Seguim tre­ba­llant la línia de franquícies a l'Estat espa­nyol com una via per com­pen­sar el tan­ca­ment de boti­gues mul­ti­marca, tot i que el canal de venda en línia també està anant molt bé. I pel que fa a les expor­ta­ci­ons encara hi ha molts països en què no som pre­sents i on ens podem esta­blir. L'objec­tiu sobre­tot és seguir sent un refe­rent de qua­li­tat a tot el món, i aquí el fet de por­tar Bar­ce­lona afe­git a la marca ens ajuda molt a obrir por­tes. Som una molt bona ban­dera de Cata­lu­nya i, per exem­ple, quan anem pel món ens pre­gun­ten pel procés.
De veri­tat?
Sí, sobre­tot quan anem a Corea del Sud i a Taiwan, allà estan molt sen­si­bi­lit­zats i ens pre­gun­ten com van avançant les coses.

Agafar-se la vida com si es tractés de llançar-se en parapent
Roser Ramos està més que acostumada a llançar-se davant dels reptes amb determinació. Potser és herència dels anys que va viure a França i en què es va aficionar a practicar el parapent, un esport que, tot i que al país veí no és tan poc habitual com aquí, ja és tota una declaració d'intencions d'aquesta dona que comanda l'estratègia de Cóndor des de fa una dècada aproximadament. Segurament això també ha pesat en l'Ajuntament d'Arenys de Mar, on Cóndor té la fàbrica, perquè l'hagi escollit per llegir el manifest del Dia de la Dona Treballadora.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia