Glòria a les Santes

Els cami­ses blau marí dels Cap­gros­sos de Mataró que conec, que no són pocs, sem­pre m’expli­quen que quan entren a la plaça de Santa Anna per actuar en la diada de les San­tes noten la tensió en grau extrem. Ahir tam­poc no va ser una excepció. Els Cap­gros­sos van entrar a plaça amb molts ner­vis, però, a diferència d’oca­si­ons pretèrites, els van saber expul­sar tots amb la pre­cisa exe­cució que van fer del 3 de 9, molt ben triat com a cas­tell de sor­tida.

Després d’haver-li pres el pols a la diada i, sobre­tot, més asse­re­nats, els mata­ro­nins van dibui­xar una actu­ació magis­tral, la millor de la seva història i en la qual, per pri­mera vegada, van enca­de­nar dos cas­tells de la gamma extra. En el pri­mer, el 2 de 9, el folre i les mani­lles van fer un encaix granític que va per­me­tre que el tronc cons­truís una seqüència gai­rebé immi­llo­ra­ble. Pri­mer esclat d’eufòria a la plaça i una forta injecció de con­fiança per enca­rar el 5 de 9.

La super­ca­te­dral, però, no es va dei­xar vèncer en una pri­mera temp­ta­tiva que va pujar desa­jus­tada i es va haver de des­mun­tar. Sense alte­rar l’ànim, els mata­ro­nins van llançar un segon atac, que més que atac va ser seducció. En un cas­tell que plan­teja una lluita sense treva, el ritme cal­cu­lat dels mata­ro­nins va saber domar la fera, fins al punt d’asse­gu­rar la car­re­gada i man­te­nir la bai­xada sota con­trol. Exe­cució memo­ra­ble. Els Cap­gros­sos van aca­bar amb el pilar de 6 i amb mitja colla plo­rant d’emoció. Grans Cap­gros­sos! Glòria a les San­tes!

La millor actu­ació de la plaça de Santa Anna, però, van fir­mar-la uns Cas­te­llers de Vila­franca que ja han posat la directa i que, ahir, van fer una demos­tració de poten­cial escan­da­losa. Els verds es van pre­sen­tar a Mataró amb dues estre­nes de gamma extra, molt com­pli­ca­des en tots dos casos, que van resol­dre amb una auto­ri­tat impres­si­o­nant.

Els Cas­te­llers de Vila­franca havien obert plaça ni més ni menys que amb el 4 de 9 amb l’agu­lla, un cas­tell que no feien des del Con­curs del 2014. Les cares de con­cen­tració del folre i la manera com el cas­tell va guar­dar les mides amb l’entrada dels sisens, feien pre­sa­giar una victòria com­pleta que l’agu­lla va con­fir­mar. En segona ronda els vila­fran­quins van ren­dir la torre de 9 sense con­tem­pla­ci­ons, des del pri­mer so de la gra­lla i amb les mani­lles fal­ca­des. El verds es van aco­mi­a­dar amb el pilar de 7 només car­re­gat. La màquina verda no s’atura.

Van com­ple­tar el car­tell els Minyons de Ter­rassa, els quals, sense efec­tius sufi­ci­ents per inten­tar algun cas­tell de gamma extra, van fogue­jar nous cas­te­llers amb un pro­grama, no menor: 3 de 9 i 5 de 8, més un 4 de 9 i el pilar de 6.

L’altra gran notícia del dia van pro­ta­go­nit­zar-la els Mar­recs de Salt en con­ver­tir-se en nova colla de 9 del món cas­te­ller. La gesta es va pro­duir en la diada de festa major de Salt. Els Mar­recs es pre­sen­ta­ven a la cita amb el cas­tell molt ben assa­jat i ava­lats per una tra­jectòria sol­vent, amb el 2 de 8 i el 5 de 8 ja asso­lits. Pre­ci­sa­ment, els Mar­recs van obrir plaça amb el 5 de 8, una prova exi­gent que van superar amb nota. Enfor­tida moral­ment, la colla giro­nina va des­a­fiar tot seguit el 3 de 9. Era la quarta vegada que s’hi batia després de tres intents l’any pas­sat.

L’atac va ser deci­dit, amb la mida cor­recta i el ritme ade­quat, però... amb l’aixe­ca­dor posat, l’enxa­neta es va fer enrere. “En aquell moment, em va sem­blar que havíem per­dut una gran ocasió”, em deia la cap de colla, Iruna Rigau, “però quan vam ali­near el peu per al segon intent i vaig veure les cares dels com­panys, vaig enten­dre clara­ment que sor­tiríem de plaça amb el 3 de 9 des­car­re­gat”...

L’exe­cució va tenir el mateix traç que la pri­mera, a l’altura del com­promís, i la valen­tia de la cana­lla (és valent qui venç la por) va con­ver­tir els Mar­recs en colla de 9. Des d’ahir, Girona té un club de fut­bol a pri­mera i als Mar­recs en l’elit del món cas­te­ller.