Sixena crispa un veïnatge complex entre Ponent i Aragó

La polèmica sobre els béns del mones­tir de Sixena, i en gene­ral el litigi sobre l’art sacre de la Franja, ha malmès les rela­ci­ons en matèria cul­tu­ral que fa molt difícil la col·labo­ració en el patri­moni cul­tu­ral que sovint és com­par­tit, i ha enve­ri­nat, des de lla­vors, les rela­ci­ons en altres àmbits, com ara l’econòmic i el geo­es­tratègic. De fet, una moció del Par­la­ment català sobre les peces d’art de la Franja va ser l’excusa perquè, el 2006, el govern d’Aragó es retirés de l’euro­regió impul­sada per Mara­gall.

En canvi, en eco­no­mia i, espe­ci­al­ment, en l’agri­cul­tura, la col·labo­ració és àmplia pels interes­sos com­par­tits. En les actu­als mobi­lit­za­ci­ons dels pro­duc­tors de fruita dolça per la cai­guda de preus, els sin­di­cats agra­ris a banda i banda de la fron­tera han tre­ba­llat de la mà, i tant la con­se­lle­ria d’agri­cul­tura cata­lana com l’ara­go­nesa han tre­ba­llat aquest estiu perquè l’ampli­ació de l’eli­mi­nació d’estocs sigui en l’agenda de la comissió euro­pea. També amb les polítiques de rega­diu davant la CHE han actuat ple­gats, fins al punt que es va sor­tir de la posició cata­lana con­tra el dar­rer pla de conca per pro­te­gir les assig­na­ci­ons de rega­dius pre­vis­tes per la CHE. També han col·labo­rat les asso­ci­a­ci­ons de pro­ducció del sec­tor porcí, en què la llotja de Lleida exer­ceix el lide­ratge també de les explo­ta­ci­ons rama­de­res ara­go­ne­ses.

El 2008, es va posar en marxa l’asso­ci­ació Riba­gorça Romànica per al desen­vo­lu­pa­ment. La van for­mar 14 muni­ci­pis riba­gorçans, tant d’admi­nis­tració ara­go­nesa com cata­lana. Els dos governs, lla­vors amb Mon­ti­lla i Igle­sias al cap­da­vant, hi van donar suport, i durant els anys següents van desen­vo­lu­par pro­jec­tes agra­ris i rama­ders a la zona amb finançament com­par­tit.

L’estat de la car­re­tera N-230 al Piri­neu, espe­ci­al­ment entre Areny de Noguera i la boca sud del túnel de Vielha, ha mogut els alcal­des de la zona i les dipu­ta­ci­ons d’Osca i Lleida, així com el Con­selh Gene­rau d’Aran, a mobi­lit­zar-se con­jun­ta­ment per recla­mar al Minis­teri de Foment millo­res urgents que posin fi a la sag­nia d’acci­dents mor­tals que suporta la car­re­tera. El seu recor­re­gut passa indis­tin­ta­ment per muni­ci­pis d’admi­nis­tració cata­lana i ara­go­nesa. L’alt trànsit de mer­ca­de­ries i l’estre­tor i l’abundància de revolts pro­voca situ­a­ci­ons de perill que cada any es cobren vícti­mes greus i mor­tals. D’altra banda, l’opo­sició al pro­jecte de REE de fer una línia de molt alta tensió entre Penyalba i Isona va mobi­lit­zar alcal­des i ciu­ta­dans de banda i banda de la fron­tera. La pla­ta­forma con­tra l’auto­pista, for­mada per ciu­ta­dans i alcal­des dels dos cos­tats, faran una acam­pada aquest setem­bre a Tremp.

En canvi, al mateix Piri­neu, la col·labo­ració és nul·la en matèria turística. Les esta­ci­ons d’esquí ara­go­ne­ses i les del Piri­neu llei­datà es donen l’esquena, així com la pro­moció turística de cada zona. De fet, Aragó manté, arran de la crisi del sec­tor, una política ben dife­rent de la cata­lana pel que fa a esta­ci­ons d’esquí, amb la cre­ació d’una empresa pública, Ara­mon, com a pro­mo­tora d’ampli­ació d’esta­ci­ons i de zones d’habi­tatge i hote­le­res al seu vol­tant. En canvi, la cata­lana ha optat per man­te­nir fins allà on pugui la col·labo­ració publi­co­pri­vada, tot i que, final­ment, ha hagut d’inter­ve­nir amb res­cat públic les del Pallars i, de manera tem­po­ral, la de Boí-Taüll. A més, l’impuls des de Cata­lu­nya d’una can­di­da­tura als Jocs Olímpics de Bar­ce­lona i el Piri­neu català va irri­tar el govern ara­gonès, que fa dècades que busca aquests jocs per a Jaca i les seves esta­ci­ons d’esquí, i el govern de Mar­cel·lí Igle­sias va reac­ci­o­nar amb molta duresa ver­bal.

En l’àmbit ins­ti­tu­ci­o­nal, la col·labo­ració és nul·la. Pas­sada la bel·ligerància de l’ante­rior govern del PP i el PAR con­tra el català a la Franja a través d’una llei lingüística (la del LAPAO) que ama­gava el nom de la llen­gua i pro­mo­via una acadèmia pròpia que fixés la sepa­ració, l’actual govern d’esquer­res ara­gonès ha tor­nat a una política més suau però igual­ment freda: no hi ha ofi­ci­a­li­tat per al català (ni per a l’ara­gonès), no té presència en els mit­jans públics i el seu ense­nya­ment a les esco­les i ins­ti­tuts es fa a través d’una assig­na­tura opta­tiva. Per la seva banda, la Gene­ra­li­tat és cau­te­losa i no fa cap ajuda ni suport obert per a la pro­moció del català fora del seu àmbit ter­ri­to­rial. Actu­al­ment, només la soci­e­tat civil fa tas­ques de pro­moció i col·labo­ració amb enti­tats de la Franja, com ara la col·labo­ració de la Pla­ta­forma per la Llen­gua amb els cen­tres cul­tu­rals de la Riba­gorça, la Lli­tera i el Baix Cinca i el Movi­ment Fran­jolí per les agen­des esco­lars de la llen­gua i altres acti­vi­tats.

És, de fet, un dels grans con­flic­tes ins­ti­tu­ci­o­nals soter­rats entre els governs català i ara­gonès. El finançament de l’atenció sanitària de ciu­ta­dans de la Franja als cen­tres cata­lans (espe­ci­al­ment a l’hos­pi­tal Ara­nau de Vila­nova) és pro­blemàtic des que el govern ara­gonès el va qüesti­o­nar i la Gene­ra­li­tat el reclama. Els usu­a­ris de la Franja en són els per­ju­di­cats men­tre no es resol­gui la qüestió entre admi­nis­tra­ci­ons.