Poder tarragoní

El cas­tell, que la colla inten­tava per pri­mer cop enguany, va pujar i va bai­xar a un ritme un xic acce­le­rat, la qual cosa va rebre­gar l’estruc­tura i, un cop car­re­gat, va dei­xar l’agu­lla massa expo­sada per poder defen­sar la bai­xada. Un èxit de la colla que cal valo­rar en la seva justa mesura.

En ter­cera ronda, la Jove va rep­tar el 2 de 9, el gamma extra amb el qual no té gaire bona química però que ahir es va sot­me­tre a la deter­mi­nació d’un tronc que va saber lle­gir el cas­tell, reforçat per unes mani­lles excel·lents. Impa­ra­ble, la Colla Jove va cul­mi­nar la seva gran obra amb un pilar de 8 d’anto­lo­gia. Pòquer de gamma extra!

Paral·lela­ment, a la plaça de Sant Jaume, els Minyons de Ter­rassa sor­tien amb els millors regis­tres després de dur a terme una actu­ació de qua­li­tat i de molta solvència. Els ter­ras­sencs van repe­tir el tri­plet de Sant Fèlix i de Saba­dell, amb una magnífica defi­nició del 2 de 9, amb un tronc cada vegada més con­so­li­dat, i amb el pilar de 8 car­re­gat en l’últim alè de la diada, amb molt de coratge i quan el can­sa­ment ja pas­sava fac­tura. Els ter­ras­sencs van acom­pa­nyar els dos gamma extra d’un 3 de 9 i d’un 4 de 9, que es van com­ple­tar sense cap pro­blema.

Ambició sense recom­pensa. Els Cas­te­llers de Vila­franca van tenir el seu millor moment en la pri­mera ronda, en què van des­car­re­gar una torre de 9 de fac­tura excel·lent. L’onzena de la tem­po­rada, una marca sense pre­ce­dents. Era el punt de tremp que bus­cava la colla per enca­rar a con­ti­nu­ació el gran com­bat amb el 4 de 9 net. Però el “cas­tell total” es va tor­nar a mos­trar ina­bor­da­ble. Amb l’entrada dels sisens ja es van dis­pa­rar les alar­mes a terços i a quarts i, amb l’entrada dels dosos, es va tocar reti­rada. Sense estar men­tal­ment en dis­po­sició de tor­nar-hi, els verds van resol­dre la seva sèrie amb el 3 de 9 i el 4 de 9, més el pilar de 7.

Els Cas­te­llers de Bar­ce­lona van pro­ta­go­nit­zar una actu­ació prou con­vin­cent, amb un 4 de 9 que no va ascen­dir gaire ben qua­drat però que es va man­te­nir sota con­trol en tot moment, i amb un 3 de 9, que es va defen­sar amb ofici, com a apos­tes màximes. El tri­plet es va cul­mi­nar amb un 5 de 8 que la colla va cele­brar amb crits de “no en tenim prou, volem el cinc de nou!”.És el repte. Avui Bar­ce­lona torna a actuar en la diada de les colles bar­ce­lo­ni­nes.

Al seu torn, a Santa Tecla, els Xiquets de Tar­ra­gona hi des­car­re­ga­ven el 4 de 8 amb l’agu­lla i el 3 de 9, i hi car­re­ga­ven el 4 de 9. Tot i l’entre­banc, els mata­las­sers no es van arron­sar i, en la ronda del pilar, va orde­nar l’atac al pilar de 8. Amb un folre i unes mani­lles ben posi­ci­o­na­des, el tronc es va vèncer en la mot­xi­lla d’entrada. En qual­se­vol cas, el fet d’estar en dis­po­sició d’inten­tar-lo ja cal inter­pre­tar-lo com un molt bon senyal per a la colla.

Els Cas­te­llers de Sant Pere i Sant Pau van fir­mar la millor actu­ació de la seva tra­jectòria amb la “clàssica de 8” rubri­cada amb el pilar de 7. Per la seva banda, els Xique­tes del Ser­ra­llo van tenir en el 5 de 7 el seu millor cas­tell d’ahir.