Societat

La violació constant dels drets humans

El país centreamericà veu com la manca de justícia i la impunitat prosperen dia a dia mentre els defensors dels drets humans són perseguits

Els hon­du­renys i hon­du­re­nyes són un per­cen­tatge impor­tant de la població nou­vin­guda resi­dent a Girona. En conei­xem perquè són veïns o cui­den per­so­nes grans de la família... però pot­ser no sabem els motius pels quals s’han vist forçats a dei­xar el seu país, no sem­pre per raons econòmiques, sinó mol­tes vega­des per raons de segu­re­tat i lli­ber­tat.

Des de Càritas hem vol­gut donar veu a aquesta comu­ni­tat en la cele­bració de la seva inde­pendència aquest dis­sabte a Salt, seguint el desen­vo­lu­pa­ment dels dar­rers esde­ve­ni­ments en aquell país, del qual vam tenir notícies de pri­mera mà amb la visita del Padre Melo.

Aquest setem­bre s’ha cele­brat a Tegu­ci­galpa un fòrum orga­nit­zat per ONG hon­du­re­nyes per fer pública la manca de justícia i l’aug­ment de la impu­ni­tat a Hon­du­res. S’ha produït un dete­ri­o­ra­ment dels drets humans i una per­se­cució d’aquells que els defen­sen, i els ciu­ta­dans han de bus­car suport i justícia inter­na­ci­o­nal. L’Estat, però, con­ti­nua vio­lant els drets humans i no fa cas de les reco­ma­na­ci­ons inter­na­ci­o­nals. Recor­dem que,en el cas de Berta Cáceres, la Comissió Intera­me­ri­cana de Drets Humans havia reco­ma­nat de pro­te­gir la seva vida, i final­ment va ser assas­si­nada amb la par­ti­ci­pació del mateix Estat. D’altra banda, els mit­jans de comu­ni­cació no par­len d’aquests temes, per por de les represàlies, de manera que la població és víctima també de falta d’infor­mació. En parau­les de Josué Muri­llo, ana­lista polític, “a Hon­du­res la justícia fun­ci­ona a dues velo­ci­tats: una de molt ràpida per jut­jar les per­so­nes amb pocs recur­sos econòmics, però no els que han comès actes de cor­rupció”. El Congrés acaba d’apro­var l’arti­cle 590 del nou Codi Penal, que cas­tiga com a “ter­ro­risme”, fins amb 20 anys de presó, els pro­mo­tors de mani­fes­ta­ci­ons. Rasel Tomé, dipu­tat del par­tit Liber­tad y Refun­dación, que hi va votar en con­tra, deia que “no pot ser tipi­fi­cada com a delicte de ter­ro­risme una mobi­lit­zació per la defensa dels pobles indígenes o els drets labo­rals, polítics i ambi­en­tals”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia