Societat

Darrere del cor verd de Cuba

Si dema­nem a qual­se­vol per­sona que tan­qui els ulls i res­pon­gui a la pre­gunta “Per tu, de quin color és Cuba?”, el 90% ens res­pon­dran, pro­ba­ble­ment, que blava, i esta­ran pen­sant -lícita­ment- en les seves plat­ges de color tur­quesa, unes de les millors del pla­neta. Però l’ànima de l’illa, la Cuba inte­rior, és d’un verd intens. Una vege­tació exu­be­rant, plan­ta­ci­ons de tabac i cafè, cas­ca­des entre el bos­catge i cases cam­pes­tres d’aco­lo­ri­des parets amb balan­cins de fusta als por­xos, tot això és el cor de l’ano­me­nada “perla de les Anti­lles”. Aven­tu­rar-se a des­co­brir els encla­va­ments natu­rals de l’inte­rior, alguns dels quals decla­rats Patri­moni Mun­dial de la Unesco, és des­co­brir una altra de les múlti­ples face­tes d’aquest país.

La vall del Silenci

La vall de Viñales, a l’oest de l’Havana, és una de les més impres­si­o­nants. Després d’uns dies a la bulli­ci­osa capi­tal, des­co­brint la seva història única, la seva arqui­tec­tura colo­nial i el cèlebre Malecón, podem diri­gir-nos a aquesta regió per sub­mer­gir-nos en el món del cul­tiu del tabac i dels cam­pe­rols cubans. Aquí, la vida té un altre ritme, molt més rela­xat.

Una excursió a cavall és una de les for­mes més pràcti­ques i atrac­ti­ves de des­co­brir la vall, en la qual veu­rem pal­me­res, cas­ca­des i coves. Però, per sobre de tot, al pai­satge des­ta­quen els par­ti­cu­lars mogo­tes, ele­va­ci­ons de roca calcària pròpies de la zona, amb una forma cònica i una punta arro­do­nida i cober­tes d’una espessa vege­tació.

Altres pro­pos­tes atrac­ti­ves són degus­tar el porc ros­tit típic, prac­ti­car l’esca­lada o nedar a les pis­ci­nes natu­rals. Si ens interessa l’espe­le­o­lo­gia, estem de sort, perquè en els últims anys està molt en voga a la regió, plena de coves. Entre les més interes­sants hi ha la cova de l’Indi i la gran caverna de Sant Tomàs, una de les més grans del con­ti­nent, amb quilòmetres i quilòmetres de gale­ries.

Final­ment, no podem anar-nos-en de Viñales sense visi­tar alguna plan­tació de tabac, on apren­drem el procés de fabri­cació d’aquest pro­ducte, un dels més vin­cu­lats a la història i l’eco­no­mia cuba­nes. La major part del cul­tiu es con­cen­tra a la vall del Silenci, esquit­xada de case­tes de camp amb por­xos, on la població local s’asseu a gau­dir d’un ambi­ent que sem­bla tret d’altres èpoques.

Llo­ga­ret sos­te­ni­ble

Si arri­bem a Viñales des de l’Havana, val la pena atu­rar-nos a la Comu­ni­dad de las Ter­ra­zas, el pri­mer llo­ga­ret sos­te­ni­ble de l’illa, un encla­va­ment ecològic que reu­neix bohe­mis, artis­tes i agri­cul­tors. És també una excel·lent des­ti­nació on prac­ti­car sen­de­risme entre plan­ta­ci­ons de cafè i una fron­dosa vege­tació. A la ruta tro­bem altres atrac­tius, com ara l’Orqui­de­a­rio de Soroa, amb cen­te­nars d’espècies dife­rents d’aques­tes plan­tes exòtiques. Als amants del rom, en canvi, pro­ba­ble­ment els interes­sarà fer una parada a la fàbrica Guaya­bita del Pinar, on es pro­du­eix aquesta beguda, prop de Viñales.

El Nicho, paradís natu­ral

Una altra regió de la Cuba inte­rior que no ens podem per­dre és el Nicho, al Parc Natu­ral de Collan­tes. Aquest petit edèn és a 56 quilòmetres de Cien­fu­e­gos, una de les ciu­tats més cos­mo­po­li­tes de l’illa, que mereix una visita pel seu cen­tre històric, de clara influència fran­cesa. Un cop al parc, el més impres­si­o­nant són les seves cas­ca­des d’aigües cris­tal·lines i les pis­ci­nes natu­rals, de les quals, si arri­bem a pri­mera hora del dia, podrem gau­dir gai­rebé en soli­tari. El parc, que es recorre a través d’un sen­der natu­ral, està també ple de coves i de fauna i flora autòcto­nes.

Plan­ta­ci­ons històriques

La ciu­tat de Tri­ni­dad és el punt de par­tida per visi­tar la vall dels Enginys. Ele­gants man­si­ons colo­ni­als i car­rers empe­drats ens dona­ran la ben­vin­guda a l’ano­me­nada Ciu­tat Museu de Cuba, que va viure la seva època àlgida de la indústria sucrera, al segle XIX. La seva història ha deter­mi­nat també les roda­lies d’aquesta urbs, amb pai­sat­ges mar­cats pel cul­tiu de la canya de sucre.

Aquí tro­ba­rem les ruïnes d’una dot­zena de com­ple­xos sucrers amb els seus antics magat­zems, bar­ra­cons d’esclaus i maquinària històrica. Manaca-Iznaga, amb la seva torre cam­pa­nar, Buena Vista, Deli­cias o Guáimaro, on hi ha el Museu del Sucre, són algu­nes de les més ben con­ser­va­des. Es poden llo­gar bici­cle­tes o cavalls per recórrer la vall; però, sens dubte, la manera més cri­da­nera de fer-ho és pre­nent el tren de vapor del 1919, que cada dia surt de Tri­ni­dad i passa per alguns dels encla­va­ments més interes­sants. Fer un bany refres­cant a la pro­pera cas­cada de Jabira és una manera per­fecta d’aca­bar el recor­re­gut i la nos­tra ruta per la Cuba més verda.

Més infor­mació

902.200.400

bthe­tra­vel­brand.com

Més de 750 ofi­ci­nes a tot Espa­nya



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia