Societat

Amb ulleres de policia

El cos dels Mossos d’Esquadra engega un projecte innovador perquè les persones amb discapacitat intel·lectual puguin identificar i afrontar si són víctimes d’abusos, com ara el sexual o l’econòmic

Dos agents de la unitat de proximitat i atenció ciutadana fan tallers amb imatges a aquests joves, que sovint confessen casos reals patits

“No domino les xarxes ni el mòbil i m’ha passat coses molt greus”, confessa una participant del taller

Tretze joves amb dis­ca­pa­ci­tat intel·lec­tual del cen­tre ocu­pa­ci­o­nal Aspa­sur, a Ripo­llet, són els pro­ta­go­nis­tes d’un taller ben dinàmic i diver­tit, però amb moments col­pi­dors. “A veure, qui té mòbil?” Tots els braços aixe­cats. “I Face­book?” Tots. “I es pot men­tir a Face­book?” Aquí arri­ben els dub­tes. La capo­ral Imma Bes­tard i la ser­genta Montse Alco­lea, de la uni­tat de pro­xi­mi­tat i atenció ciu­ta­dana de la regió metro­po­li­tana Nord, els expli­quen la història “real” de la Maria, aju­da­des per unes vinye­tes perquè aquests nois i noies, que ente­nen millor les imat­ges, es puguin posar en la pell de la pro­ta­go­nista. És un cas d’asset­ja­ment a les xar­xes soci­als, cone­gut com a gro­o­ming, i que actu­al­ment patei­xen ado­les­cents d’arreu. Un adult es fa pas­sar per un jove i la Maria li va ense­nyant fotos, cada cop més com­pro­me­ses, fins que que­den, des­co­breix l’engany i és extor­quida perquè man­tin­gui rela­ci­ons sexu­als.

La capo­ral Bes­tard va des­bros­sant a poc a poc la història. “Només us diré que és una noia de Bar­berà del Vallès.” A cada imatge pre­gunta als joves què cre­uen que ha pas­sat i què cal­dria fer per evi­tar ris­cos. “Als des­co­ne­guts, no els agrego o els blo­quejo”, diu en Dani. L’agent li posa tanta emoció que, arri­bant al clímax i aler­tant-los que li va pas­sar un fet molt greu, un dels nois salta: “Ai, que la matarà”, i tots riuen.

“Hem d’entrar a Face­book i les xar­xes soci­als amb ulle­res de poli­cia”, repe­teix la capo­ral, posant-se-les i tra­ient-se-les. “A mi m’ha pas­sat com a la Maria. No domino les xar­xes soci­als, em poso en llocs i m’han pas­sat coses molt greus. La tutela em va treure el mòbil perquè feia coses i anava a casa d’altres”, con­fessa la María José. La seva valen­tia és recon­for­tada amb aplau­di­ments i amb altres con­fes­si­ons d’abu­sos. El xer­raire i diver­tit Paco acaba rela­tant el seu aban­do­na­ment i el del seu germà per part dels tiets. Con­clusió de la història: “El que li han fet a la Maria és un delicte i cal bus­car ajuda, en els pares”, exposa la capo­ral. “O la psicòloga del cen­tre”, diu la Vanessa. I “si hem de que­dar amb alguna per­sona, que sigui de dia, acom­pa­nyats i en un lloc cèntric”. Són els mis­sat­ges prin­ci­pals i ente­sos per tots.

Aquest taller s’emmarca en una pro­jecte pio­ner de la poli­cia cata­lana, en estreta col·labo­ració amb la fede­ració Din­cat (que aglu­tina unes 300 enti­tats que tre­ba­llen amb per­so­nes amb dis­ca­pa­ci­tat intel·lec­tual de Cata­lu­nya), la Fun­dació Vicki Ber­na­det i la Fun­dació Cata­lana Síndrome de Down. Les per­so­nes amb dis­mi­nució psíquica, jun­ta­ment amb els menors, són el prin­ci­pal col·lec­tiu que pateix abu­sos i la seva vul­ne­ra­bi­li­tat pro­voca que els casos no aflo­rin. Per fer front a aquesta xacra, l’agent Car­les Domingo, de l’àrea cen­tral d’atenció al ciu­tadà, explica que, des del 2016, tre­ba­llen en l’ela­bo­ració de mate­rial infor­ma­tiu i en aquests tallers, que ara faran per tot Cata­lu­nya, en què usen el sis­tema ROA (reflexió, ofe­ri­ment i apli­cació). “Els aju­dem a posar nom al que han vis­cut, que la per­sona s’apo­deri i sàpiga com actuar”, declara Domingo, que també deta­lla que s’ha ela­bo­rat una guia perquè a les comis­sa­ries es pugui aten­dre millor aques­tes per­so­nes.

La direc­tora d’Aspa­sur, de la Fun­dació Cre­a­tiva Catalònia, Joana Coro­mi­nas, afirma que, abans del taller, hi ha un inter­canvi amb les agents sobre pro­ble­mes detec­tats. “Fem par­ti­ci­par-hi vícti­mes i també abu­sa­dors, que pri­mer han patit, per aflo­rar casos i per pre­ve­nir”, sosté. La sessió a Ripo­llet és tan dinàmica que les psicòlogues detec­ten que una noia, amb greus man­can­ces, explica un cas de fals abús denun­ciat, i amb agi­li­tat, les poli­cies tre­uen el tema: “No es pot men­tir a la poli­cia. Si la Maria posés una denun­cia falsa, pot­ser dei­xaríem de bus­car un nen per­dut per aju­dar-la a ella.” Tot­hom ho ha entès.

94
abusos sexuals
a l’any es denuncien a Catalunya en què les víctimes són persones amb disminució psíquica. Representen el 5% del total de casos registrats, però hi ha una xifra oculta d’agressions no denunciades pel col·lectiu per por o per desconeixement.
8
tipus d’abusos
han plasmat els Mossos en vídeos i vinyetes per alertar les persones amb disminució, com ara la discriminació, l’abús econòmic o la negligència en la seva atenció.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia