La Cuina a Sils: 25 anys amb les mans a les cassoles
El col·lectiu gastronòmic silenc celebrarà al juliol les noces d’argent del primer sopar gastronòmic
La repercussió mediàtica no altera les ganes de fer evocar els vells plats casolans
Entre la primera trobada a la plaça de les Escoles Velles de Sils, el 16 de maig de 1992, i la participació en la Festa del Cargol de Fontcoberta, el cap de setmana passat, han passat més de 25 anys. Són les integrants del col·lectiu La Cuina a Sils, abans conegut com a “cuineres” i al principi com “les àvies”.
El segon dissabte del mes de juliol les cuineres, junt als seus col·laboradors, festejaran el sopar gastronòmic número 25 al pavelló municipal. Van començar el 1994, dos anys després de la primera trobada. El maig de l’any olímpic la Mercè Serra, que ara té 83 anys, ja formava part de les primeres divuit cuineres reunides amb un objectiu. “En [Francesc] Xicu Anoro és el que ens ho va proposar. Va anar a una festa, i una dona gran li va dir que s’havien de recuperar velles receptes. Perquè no es perdessin, ell va convocar una reunió.”
Serra, ara i abans
Anoro, el coordinador, entrenador i president de La Cuina a Sils, va aplegar divuit dones, que en aquell moment havien de tenir més de 75 anys i ser veïnes del poble. Serra hi era el 1992 i s’hi manté. Al principi, volien editar un llibre –n’han editat una dotzena– i per reunir les fotografies i les receptes van organitzar el sopar a partir del 1994. “Amb el boca-orella i les ganes de participar-hi, va ser un boom”, recorda Maria Solà.
Segons les dades facilitades per les mateixes cuineres, el 2005 van arribar a fer 94 cassoles en el sopar del juliol mentre que l’any passat en van ser 68. El primer sopar va començar amb una sorpresa. “Fèiem un sorteig i ningú sabia el que menjaria. «I la cassola número 1 toca a la taula tal.» Ningú sabia el que menjaria”, recorda Serra.
Les cuineres han fet les maletes sovint. Han estat a la festa major de Madrid el 2002, molts anys al Firatast de Girona i de Sant Feliu de Boada, i han estat sol·licitades per a actes promocionals i per a mitjans d’informació en innombrables ocasions. Per tot això, al març el Patronat de Turisme Costa Brava Girona va concedir-los el Premi G! Juli Soler per la difusió que fan de la cuina catalana.
“Donar satisfacció”
Les cuineres han elaborat els plats que feien a casa, i han ajudat a recordar el gust de plats que evoquen temps passats. “No ens hem de moure per diners, ens hem de moure per riure i per donar una satisfacció. Vagis on vagis, fas un cuinat i diuen «hosti, que bo!» [...] El més important és compartir, conèixer gent. Et notes important”, resumeix Anoro.
El col·lectiu té un punt de trobada, a Cal Sastre, que una veïna cedeix a les cuineres o per a actes gastronòmics. Totes tenen la seva especialitat. I entre Anoro i les encarregades, decideixen qui fa què i on va. Des del 1994, que van fer una activitat [vegeu gràfic], i fins al 2016, que van tenir-ne 57, s’han organitzar. La Rosa Valls explica que Anoro els truca per saber si tenen disponibilitat d’anar “aquí o allà”.
La Maria Furroy recorda que a Forlimpopoli, a prop de Bolonya, tenien èxit el bacallà amb panses i pinyons i les mandonguilles amb sèpia, mentre Montse Rabert explica que d’uns anys ençà també els prenen de les mans els bunyols. Els dies 19 i 20, els mateixos veïns de Sils ho comprovaran.