el reportatge

L'èxit de la ploma rosa

Montgat mostra una exposició en què s'analitza l'auge comercial de les novel·les romàntiques

UN GÈNERE MOLT LLE­GIT. L'expo­sició La novel·la romàntica vol acos­tar el visi­tant a una lite­ra­tura sovint menys­tin­guda però que sem­pre ha tin­gut una gran accep­tació, i ana­litza les claus del seu èxit. La mos­tra es pot veure a la bibli­o­teca de Mont­gat fins al 21 de març.

La novel·la rosa ha vis­cut al llarg dels temps sota estig­mes i per­ju­di­cis. Tot i això des de mit­jan segle XVIII ha tin­gut gran accep­tació entre les mas­ses soci­als. Aquest èxit ha anat per­du­rant al llarg dels temps fins a arri­bar a l'actu­a­li­tat. Pre­ci­sa­ment, per repas­sar i ana­lit­zar l'èxit d'aquest gènere lite­rari, la Bibli­o­teca Tirant lo Blanc de Mont­gat mos­tra fins al 21 de març l'expo­sició La novel·la romàntica. La mos­tra, produïda per l'àrea de Cul­tura de la Dipu­tació i l'Obra Social Caixa Saba­dell, vol reflec­tir l'evo­lució del gènere que ha tin­gut més accep­tació popu­lar al llarg dels anys i que ha estat, de fet, el pio­ner de la lite­ra­tura de con­sum.

L'expo­sició fa un recor­re­gut per l'evo­lució del gènere des del seu pre­ce­dent més reco­ne­gut, la novel·la Pamela (1740), de Samuel Ric­hard­son, fins a Brid­get Jones i les heroïnes de Sexe a Nova York. S'atura en les més famo­ses novel·les del segle XIX, com ara els títols clàssics de Jane Aus­ten i les ger­ma­nes Brontë, i fa esment de l'evo­lució del gènere a Espa­nya, tot parant atenció a Corín Tellado, que va publi­car més de qua­tre mil títols i va ven­dre mili­ons d'exem­plars a tot el món. La mos­tra també dedica un apar­tat als títols més relle­vants del gènere en català. Josep Maria Folch i Tor­res va ser l'autor de les pri­me­res novel·les romànti­ques cata­la­nes, un tes­ti­moni que més enda­vant reco­lli­ria Clo­vis Eime­ric dins la col·lecció rosa Dami­sel·la. A par­tir d'aquí, l'expo­sició també revela algu­nes curi­o­si­tats, com per exem­ple el fet que Agatha Chris­tie va escriure sis novel·les del gènere romàntic amb el pseudònim Mary West­ma­cott, o que l'escrip­tor de novel·les de ter­ror que més ven després de Step­hen King –Dean Koontz– també va cul­ti­var el gènere rosa sense neces­si­tat d'uti­lit­zar cap alter ego. La reper­cussió que aquest gènere ha tin­gut a la gran pan­ta­lla també té un paper des­ta­cat en la mos­tra, en què apa­rei­xen les sèries Sexe a Nova York i Ally McBeal, o el film Orgull i pre­ju­dici, pro­ta­go­nit­zat per Keira Knightly. Dins del pano­rama més actual la irrupció del gènere chick lit, sor­git a mit­jan anys noranta, també es fa pre­sent en l'expo­sició. Les seves pro­ta­go­nis­tes són dones alli­be­ra­des econòmica­ment, sen­ti­men­tal­ment i sexu­al­ment, addic­tes a la cafeïna i l'estrès, en una soci­e­tat que ja no les veu com a dami­sel·les en perill, tot i que sem­bla que elles s'hi volen sen­tir mal­grat el maqui­llatge que duen. Així les pro­ta­go­nis­tes són peri­o­dis­tes, advo­ca­des i exe­cu­ti­ves sense com­ple­xos. I és que tot i ser con­si­de­rada lite­ra­tura de quiosc, la novel·la romàntica o rosa ha tin­gut mili­ons de lec­tors, espe­ci­al­ment dones, i actu­al­ment és el gènere més venut als Estats Units i al Canadà, men­tre que suposa el 7% del mer­cat edi­to­rial mun­dial.

Després de l'estada a Mont­gat, la mos­tra es podrà veure a altres punts de la Xarxa de Bibli­o­te­ques Muni­ci­pals de la Dipu­tació de Bar­ce­lona, com ara a Cal­des de Mont­bui, Igua­lada, Gra­no­llers, Sant Adrià de Besòs o l'Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.