Neu i caos

La des­cripció podria ser inter­mi­na­ble. Al matí ja esta­ven talla­des l'auto­pista AP-7 i la N-II a la Jon­quera però també els colls d'Ares o de Santa Coloma de Que­ralt i Cabra del Camp i s'havien d'uti­lit­zar cade­nes en una vin­tena de vies, algu­nes de la regió metro­po­li­tana de Bar­ce­lona com la C-58 a l'alçada de Vaca­ris­ses i també s'avi­sava de la presència de neu i gel a la C-16, al mateix muni­cipi en direcció al Bages. A més de les car­re­te­res del Piri­neu o Pre­pi­ri­neu també s'havien d'usar cade­nes a vies com la B-520 a Tara­dell, la C-55 a Sant Joan de Vila­tor­rada, la C-12 a les Ave­lla­nes, la C-13 a Cama­rasa o la C-1412b a Ponts. Hi començava a haver res­tric­ci­ons al pas de cami­ons a l'auto­via A-2 al coll del Bruc en direcció a la Pana­de­lla. Però a par­tir del mig­dia la nevada començava a inten­si­fi­car-se a Bar­ce­lona i Girona fins al punt que a les sis de la tarda la capi­tal cata­lana ja estava col·lap­sada, a més de bona part del país. A Cata­lu­nya el fet més greu era el tall de sub­mi­nis­tra­ment elèctric a la línia de 220 Kv de Vic a Juià, que dóna ser­vei a la Costa Brava. De fet, les comar­ques de Girona eren les que vivien una situ­ació més com­pli­cada, fins i tot amb part d'un pavelló poli­es­por­tiu ensor­rat pel pes de la neu. Al matí, la ciu­tat de Sol­sona s'havia que­dat sense elec­tri­ci­tat durant qua­tre hores i s'havia hagut de garan­tir el sub­mi­nis­tra­ment energètic al cen­tre sani­tari de la població per mitjà d'un gene­ra­dor. Però l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona tam­poc s'havia sal­vat del col·lapse a mitja tarda. En aquesta regió, Fecsa-Endesa infor­mava que la situ­ació era rela­ti­va­ment tran­quil·la «mal­grat la intensa nevada». Rela­ti­va­ment tran­quil·la volia dir que hi podia haver talls pun­tu­als de sub­mi­nis­tra­ment elèctric per la fallada de línies de baixa tensió però, segons la com­pa­nyia, els pro­ble­mes s'inten­ta­ven solu­ci­o­nar en pocs minuts o hores quan es detec­ta­ven. Hi havia talls segur en zones de Cas­te­llar del Vallès, Saba­dell, Sant Llo­renç Savall o bar­ris de Bar­ce­lona com a mínim. Als acces­sos via­ris de la ciu­tat, la situ­ació era ja caòtica. Al coll del Bruc, a l'auto­via A-2 es va inter­rom­pre la cir­cu­lació de vehi­cles fins que els pri­mers no van començar a posar cade­nes però les ron­des de la ciu­tat ja esta­ven con­ges­ti­o­na­des per vehi­cles atu­rats i parats al mig de les calçades. Una cosa sem­blant pas­sava als bar­ris alts de Bar­ce­lona, al peu de Coll­se­rola, on pri­mer es va tallar el ser­vei dels busos de Trans­ports Metro­po­li­tans de Bar­ce­lona (TMB) que hi pres­ta­ven ser­vei. Final­ment, TMB havia de deci­dir la sus­pensió del ser­vei de tots els auto­bu­sos de la ciu­tat. La sus­pensió coin­ci­dia amb el blo­queig dels ser­veis de Roda­lies de Renfe. Roda­lies i FGC havien tin­gut alguns pro­ble­mes a pri­mera hora del matí amb la neu a les línies R3 de Vic, R6 d'Igua­lada, així com la de Man­resa a Cer­vera i patia retards la R4 entre Ter­rassa i Man­resa. Abans de la sis de la tarda, tan­ma­teix, Roda­lies ja havia suspès totes les cir­cu­la­ci­ons a la línia entre Bar­ce­lona i Port­bou. De Mar­to­rell a Man­resa i Igua­lada només fun­ci­o­nava un tren cada hora.

Però a par­tir de les sis, Roda­lies ja va sus­pen­dre tots els ser­veis de totes les línies excepte la llançadora entre Bar­ce­lona i l'aero­port del Prat i la línia sud entre la capi­tal cata­lana i Sant Vicenç de Cal­ders. La línia entre la ciu­tat i l'aero­port del Prat es rea­lit­zava en un ser­vei de busos alter­na­tiu. El metro es con­ver­tia en l'únic ser­vei de trans­port públic de gran capa­ci­tat que fun­ci­o­nava. La cai­guda de tensió a les catenàries també havia obli­gat a inter­rom­pre les línies S1 de Ter­rassa, S2 de Saba­dell i S5 de Sant Cugat del Vallès de FGC. També s'havien inter­rom­put els ser­veis de funi­cu­lar de Vall­vi­drera i Gelida i fun­ci­o­na­ven al cin­quanta per cent les línies R5 de Man­resa i R6 d'Igua­lada. Al metro, on no va cal­dre inter­rom­pre cap ser­vei, només va ser neces­sari regu­lar els flu­xos d'afluència de pas­sat­gers en esta­ci­ons d'enllaç com Sants, Dia­go­nal o Fabra i Puig. Abans de les vuit del ves­pre, TMB anun­ci­ava que el metro bar­ce­loní fun­ci­o­na­ria tota la nit.

El secre­tari gene­ral d'Inte­rior, Joan Boada, com­pa­rei­xia poc després de les set del ves­pre i reve­lava que la cir­cu­lació de cami­ons a la xarxa prin­ci­pal del país ja estava con­tro­lada perquè s'havia orde­nat l'apar­ca­ment de tots els grans com­bois. El pro­blema con­ti­nu­a­ven sent els vehi­cles pri­vats atra­pats en algu­nes vies, per exem­ple, a l'Eix Trans­ver­sal o a la C-58. També hi havia inter­rup­ci­ons pun­tu­als del trànsit als túnels de Vall­vi­drera i era molt difícil la cir­cu­lació a la ronda Lito­ral men­tre que també era lenta però no estava inter­rom­puda a la C-31 i la C-32. A pobla­ci­ons com Mar­to­rell o Gelida, els ajun­ta­ments van habi­li­tar poli­es­por­tius amb llits, man­tes i ali­ments per si havien de pas­sar la nit al muni­cipi tots els con­duc­tors atu­rats a l'auto­pista AP-7.

Al mar, la situ­ació no era millor perquè les ona­des eren molt altes per la inten­si­tat del vent i el tem­po­ral de mar i el Port de Bar­ce­lona va deci­dir tan­car total­ment el moll Ados­sat, el pas­seig de l'antic tren­ca­o­na­des, així com l'accés al dic sud. També es pro­hi­bia l'estada de vai­xells a la zona de fon­deig del port bar­ce­loní i s'obli­gava l'entrada de tots si era pos­si­ble. L'aero­port de Girona va ser el que va viure la pit­jor situ­ació amb la sus­pensió i el des­vi­a­ment de vols men­tre que a l'aero­port bar­ce­loní del Prat es va escam­par urea per les pis­tes i car­rils de roda­ment dels avi­ons i es va acti­var el pro­ce­di­ment de baixa visi­bi­li­tat, si bé no es van can­cel·lar vols.