Societat

Patrimoni

Fortins arran de mar

Coincidint amb el 80è aniversari de la fi de la Guerra Civil, es dona a conèixer el patrimoni militar que es va construir a primera línia de la costa

Es van aixecar més de 450 búnquers a tot el litoral per por d’un desembarcament de les tropes franquistes que no es va produir mai

Actualment es conserven un centenar d’aquests nius de metralladores

Va ser amb el bombardeig naval del ‘Canarias’ a Roses que es va reforçar la xarxa de defensa a la costa

Més de 450 for­tins es van aixe­car entre Port­bou i Alca­nar per pro­te­gir la costa cata­lana de les tro­pes fran­quis­tes. Un patri­moni mili­tar que el bàndol repu­blicà va cons­truir amb ajuda de la població i que per­dura com a tes­ti­moni del con­flicte bèl·lic. A pri­mera línia de mar, resis­tei­xen les cons­truc­ci­ons dels nius de metra­lla­do­res dins dels blocs de for­migó o camu­flats en el pai­satge amb pedra. Els sol­dats volien fer-se forts amb vista a un pos­si­ble desem­bar­ca­ment per mar de les tro­pes fran­quis­tes que no es va arri­bar a pro­duir mai.

Una xarxa de defensa es va anar repro­duint per tot el lito­ral, adap­tant les cons­truc­ci­ons a l’oro­gra­fia i bus­cant punts estratègics per a la vigilància. Josep Clara, pro­fes­sor d’història con­tem­porània de la Uni­ver­si­tat de Girona, els comp­ta­bi­litza en el lli­bre Els búnquers de la costa cata­lana. Patri­moni mili­tar en temps de guerra i deixa tes­ti­moni del cen­te­nar de cons­truc­ci­ons que per­du­ren avui dia. “Durant els anys del boom del turisme, n’hi havia molts que feien nosa i es van ender­ro­car per obrir ports i pas­se­jos. D’altres van ser engo­lits pels tem­po­rals de mar”, asse­nyala l’estudiós de la Segona República i el fran­quisme, sobre­tot en l’àmbit gironí.

Les pri­me­res cons­truc­ci­ons mili­tars a la costa es van començar a aixe­car a finals del 1936. Segons explica Clara, al prin­cipi n’hi havia de fetes amb fusta. Va ser arran del bom­bar­deig naval del Cana­rias a la badia de Roses, que va tenir lloc el 30 d’octu­bre del 1936. “El pànic es va esten­dre i la por d’un desem­bar­ca­ment va fer que es cons­truïssin molts nius i bate­ries de defensa amb la col·labo­ració de la població, que es va posar a les ordres dels engi­nyers de l’exèrcit”, explica l’his­to­ri­a­dor.

El Grup de Recerca d’Inves­ti­gació d’Espais de la Guerra Civil Espa­nyola, el Gri­egc, cata­loga des del 2014 tot el patri­moni bèl·lic del con­flicte res­se­guint trin­xe­res, nius de metra­lla­do­res, refu­gis i emplaçaments d’arti­lle­ria, tant a Aragó com a Cata­lu­nya. Les for­ti­fi­ca­ci­ons a la costa cata­lana, tal com indica un dels impul­sors de l’enti­tat, l’his­to­ri­a­dor Adrián Cabe­zas, van ser un esforç des­co­mu­nal que va resul­tar del tot inútil, ja que final­ment les tro­pes fran­quis­tes van entrar pel front d’Aragó. “Els que vivien a la costa esta­ven ate­mo­rits per la pos­si­bi­li­tat de ser ata­cats per mar, ja que els fran­quis­tes havien ocu­pat Mallorca, i es veien inde­fen­sos amb vista a qual­se­vol temp­ta­tiva ofen­siva del bàndol rebel”, explica Cabe­zas.

A punt per als car­ra­bi­ners

A pri­mera línia, arran de l’aigua, es con­ser­ven els nius de metra­lla­do­res des d’on havien de dis­pa­rar els sol­dats en cas que els vigi­lants els aler­tes­sin de la presència d’algun vai­xell. En l’expo­sició La defensa de la costa del Maresme, que es pot veure fins a finals d’any al Museu d’Arenys de Mar coin­ci­dint amb la com­me­mo­ració dels 80 anys de la fi de la Guerra Civil, s’explica la tasca dels car­ra­bi­ners des­ti­nats a la vigilància de la costa. Cabe­zas, que és el comis­sari de l’expo­sició, explica com els car­ra­bi­ners s’encar­re­ga­ven de patru­llar res­se­guint la xarxa de nius per si veien algun vai­xell a l’horitzó i calia avi­sar els sol­dats que hi entres­sin.

Els nius de metra­lla­do­res esta­ven a poca distància els uns dels altres. “Comp­ta­ven que podien dis­pa­rar des d’allà a uns 500 metres, i per això n’hi ha que estan a tocar”, asse­nyala l’his­to­ri­a­dor, que, en el cas del Maresme, ha loca­lit­zat els 24 búnquers que encara avui es con­ser­ven dels 61 nius de metra­lla­do­res que es van cons­truir en aquest tram.

Els sol­dats, que en cas d’atac s’havien de refu­giar en aquests blocs de for­migó i pedra aixe­cats a tocar de l’aigua, comp­ta­ven amb el suport de les bate­ries per a l’arti­lle­ria que també es van fer en alguns punts de la costa. En aquest cas ja es trac­tava d’emplaçaments més grans, on cabien canons, i que per­me­tien cobrir una zona més àmplia. Se’n van arri­bar a cons­truir una tren­tena a tot el lito­ral. El Gri­egc està tre­ba­llant per fer visi­ta­ble aquest any la bate­ria de costa de l’Amet­lla de Mar i rei­vin­di­car així aquest patri­moni històric. A la zona del Penedès i el Gar­raf, des del 2011, amb la col·labo­ració del Memo­rial Democràtic, es va senya­lit­zar un iti­ne­rari dels punts de defensa de la Guerra Civil.

Alguns búnquers, com els de Mont­gat i Premià de Mar, s’han con­ser­vat inte­grats al pas­seig marítim. “No s’han ender­ro­cat, que ja és molt, però tam­poc s’ha pen­sat a res­pec­tar-ne les entra­des, que s’han tapiat”, lamenta Cabe­zas.

Altres for­tins resis­tei­xen al pas del temps a la sorra o gai­rebé dins l’aigua. A Mataró n’hi ha cinc que l’Ajun­ta­ment va cata­lo­gar el 2013 com a bé cul­tu­ral d’interès local, però no s’hi ha fet cap actu­ació de pro­tecció. Sí que ho van fer a Santa Susanna, on el 2008 es van col·locar unes pro­tec­ci­ons i hi van tan­car l’accés. Les enti­tats que sor­gei­xen, com ara el Grup Búnquers Arenys, tre­ba­llen per dig­ni­fi­car i fer visi­ta­bles les nou cons­truc­ci­ons que s’ama­guen a les plat­ges.

En aca­bar el con­flicte bèl·lic, la Guàrdia Civil també va fer ser­vir alguns dels for­tins per con­tro­lar el con­tra­ban que entrava per les plat­ges i, fins i tot, algu­nes famílies i per­so­nes sense sos­tre anys després de la guerra hi van aca­bar tro­bant refugi.

Apuntant al mar
Tant el centenar de nius de metralladores com les bateries que amagaven canons defensaven la primera línia de la costa.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia