Societat

Indignació pirinenca

Les veïnes i els veïns de Camprodon es manifesten molestos perquè han rebut turisme tot i la crida de les autoritats a no moure’s de casa

A l’estació d’esquí i d’esports d’hivern de Vallter 2000, s’hi van desplaçar curiosos, tot i que la Generalitat n’havia decretat el tancament, juntament amb les de la resta del Pirineu

L’estampa dels carrers de Camprodon no era l’habitual d’un dissabte qualsevol

Les veïnes i els veïns de les comar­ques giro­ni­nes piri­nen­ques estan moles­tos en molts casos; empre­nyats, en molts altres, i indig­nats, en d’altres. Saben quin pes tenen els turis­tes en el calaix dels res­pec­tius nego­cis i bona part dels con­sul­tats s’han con­tin­gut a l’hora de pro­nun­ciar-se, una prudència que aban­do­nen quan la con­versa és de les ano­me­na­des off the record. Coin­ci­dei­xen a lamen­tar que, entre diven­dres i ahir, mol­tes per­so­nes es van des­plaçar a les zones de mun­ta­nya i que això els eleva el risc d’infecció per coro­na­vi­rus. “Hi ha gent que s’ho agafa com unes vacan­ces”, es lamen­tava la pro­pietària d’una fleca. I és que la den­si­tat de població, que és baixa en aques­tes zones, es mul­ti­plica expo­nen­ci­al­ment amb l’arri­bada de turis­tes. I això que és una bene­dicció, en el con­text actual ho veien com un pro­blema, si bé en dei­xa­ven de banda els segons resi­dents. Ahir fins i tot es van regis­trar casos de forans que deien fent broma a la res­pon­sa­ble d’una botiga de Cam­pro­don que venien a por­tar-li el coro­na­vi­rus. Anècdo­tes pun­tu­als com aquesta al marge, el cas és que algun hotel de Cam­pro­don fins i tot va pen­jar el car­tell de “com­plet” per no allot­jar més cli­ents dels que ja tenia per reser­ves.

Tot i aques­tes quei­xes, l’estampa que ofe­rien ahir els car­rers del cen­tre de Cam­pro­don, el muni­cipi més comer­cial dels sis que con­fi­gu­ren la vall de Cam­pro­don, no era l’habi­tual d’un dis­sabte. A mig matí, totes les boti­gues que no eren del sec­tor ali­men­tari tenien les per­si­a­nes abai­xa­des, també els bars i res­tau­rants. La res­pon­sa­ble del Frank­furt Iluro expli­cava a un parell de dones visi­tants que no estava apu­jant la per­si­ana, sinó que acce­dia al local per aca­bar d’orde­nar-lo, ja que l’obli­gació de tan­car els havia aga­fat força per sor­presa. En mol­tes de les boti­gues dels car­rers Sant Roc i València, els més comer­ci­als del poble, hi havia cues a fora per res­pec­tar les limi­ta­ci­ons d’afo­ra­ment per motius de segu­re­tat dic­ta­des per les auto­ri­tats.

La majo­ria d’aquests esta­bli­ments eren de venda d’embo­tits –un clàssic cam­pro­do­nenc–, petits esta­bli­ments d’ali­men­tació en gene­ral i els tres super­mer­cats del poble. A més, tenien les por­tes ober­tes les fle­ques i les pas­tis­se­ries. En el cas de La Coi­xi­nera, els res­pon­sa­bles de la fleca van mig tan­car la per­si­ana cor­re­dissa exte­rior i van bar­rar el pas a la porta d’accés amb una taula. D’aquesta manera, obli­ga­ven a man­te­nir una distància de segu­re­tat amb els cli­ents. A més, per emfa­sit­zar que la situ­ació és deli­cada i que és impor­tant que tot­hom pren­gui consciència de les res­pon­sa­bi­li­tats per­so­nals, aquesta fleca ha deci­dit posar a la venda només pa, que és un dels prin­ci­pals ali­ments bàsics. Així, ha dei­xat de pro­duir crois­sants i bri­oi­xe­ria durant el període de temps que esti­guin vigents les mesu­res de con­tenció del virus. “Al poble tot­hom ho ha entès, i n’hi ha que fins i tot ens ho han agraït”, afir­mava una de les res­pon­sa­bles de La Coi­xi­nera.

A la plaça que els cam­pro­do­nins han dedi­cat al doc­tor Robert, un dels res­pon­sa­bles del cine del Casal Cam­pro­doní pen­java el car­tell que informa de la sus­pensió de les exhi­bi­ci­ons. Jus­ta­ment al cos­tat, la porta del bar d’aquest casal, un dels esta­bli­ments més popu­lars de Cam­pro­don, ja estava tan­cada i, per tant, no hi havia l’acti­vi­tat frenètica que hi sol haver ordinària­ment. Ell mateix mani­fes­tava els seus dub­tes sobre si avui es farà el mer­cat set­ma­nal o no. “Diuen que hi haurà les para­des de fruita i ver­dura fresca, però no sé si amb la situ­ació que hi ha puja­ran”, comen­tava la dona que l’acom­pa­nyava.

Ni amb les por­tes tan­ca­des

L’estació d’esquí i esports hiver­nals de Vall­ter 2000, a Set­ca­ses, era ahir al matí un bon exem­ple de les quei­xes de les veïnes i els veïns de la vall de Cam­pro­don. Tot i que la Gene­ra­li­tat va decre­tar el tan­ca­ment de totes les esta­ci­ons del Piri­neu, hi va haver gent que s’hi va des­plaçar. A Vall­ter, fins i tot, hi havia famílies que hi havien fet nit amb una auto­ca­ra­vana. Ja amb els remun­ta­dors parats i tota l’estació tan­cada, algu­nes per­so­nes van fer bai­xa­des amb tri­neu i d’altres sim­ple­ment es van acos­tar a tocar neu. “Fes-nos una foto, que l’envi­a­rem als avis”, deia una dona. Un veí de Sant Boi de Llo­bre­gat remar­cava que no tenia por del coro­na­vi­rus i expli­cava que, per con­tra, la seva dona el pres­si­o­nava per tor­nar cap a casa per por del tan­ca­ment de les car­re­te­res.

Sigui com sigui, els empre­sa­ris turístics del Piri­neu estan pre­o­cu­pats per l’impacte que tindrà la situ­ació en els seus nego­cis. La cap de recepció del càmping Vall de Cam­pro­don, Marga Cabó, expli­cava que del 80% d’ocu­pació pre­vista per aquest cap de set­mana, s’havia cai­gut al 2%, quan en aquesta època hi sol haver una vui­tan­tena de famílies. Poques hores abans de tan­car les ins­tal·laci­ons, expli­cava que ja han rebut anul·laci­ons de reser­ves per Set­mana Santa i fins i tot algu­nes de l’estiu, i es mani­fes­tava pre­o­cu­pada per la incer­tesa que genera la situ­ació actual.

2%
és el percentatge al qual ha quedat reduïda l’ocupació d’un dels equipaments d’hostatgeria més importants de la vall de Camprodon.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia