Tret de sortida

Dos madri­lenys, una exe­cu­tiva i un home que ha vin­gut a Bar­ce­lona per a un trac­ta­ment mèdic, van ser, ahir, els pri­mers cli­ents que van entrar al Cla­ris Hotel & Spa, el pri­mer hotel de cinc estre­lles de Bar­ce­lona que ha obert les por­tes després de l’estat d’alarma. Aquest hotel, de 115 habi­ta­ci­ons, té un 30% de reser­ves fetes, prin­ci­pal­ment de cli­ents de l’Estat i d’altres llocs d’Europa, però com la majo­ria d’hotels de luxe i super­luxe de la ciu­tat aquest any tro­ba­ran molt a fal­tar alguns dels seus cli­ents més fidels, com ara els nord-ame­ri­cans, dels que tenen més poder adqui­si­tiu.

Des d’ahir, la UE per­met i reco­mana obrir fron­te­res amb 14 països (Austràlia, Algèria, el Canadà, Corea del Sud, Geòrgia, el Japó, el Mar­roc, Mon­te­ne­gro, Nova Zelanda, Sèrbia, Tailàndia, Tunísia, l’Uru­guai i Ruanda). L’entrada de xine­sos queda vin­cu­lada al fet que els euro­peus puguin entrar a la Xina. “Amb la gent d’aquests 14 països no en tenim prou”, va adme­tre Joa­quim Clos, pro­pi­e­tari del Cla­ris i direc­tor gene­ral de Derby Hotels (20 hotels a Bar­ce­lona, dos a Madrid, un a Lon­dres, un a París), que va reconèixer que han obert, tot i per­dre diners, per “res­pon­sa­bi­li­tat i com­promís amb la ciu­tat”. La tem­po­rada es dona per per­duda (els mesos d’abril, maig i juny són tem­po­rada alta per al Cla­ris, amb una ocu­pació del 80 i 90%, unes 3.000 per­noc­ta­ci­ons), però donar una imatge de nor­ma­li­tat i gene­rar con­fiança a l’estran­ger (sobre­tot sanitària) és fona­men­tal per al futur.

Fins dilluns, i segons con­firma Turisme Bar­ce­lona, només hi havia un 10% dels hotels de Bar­ce­lona oberts (45 de 450) i l’ocu­pació era del 10%, una misèria. Amb l’ober­tura ahir del Cla­ris, però, s’ha donat el tret de sor­tida a la nova etapa en el turisme de la ciu­tat. Avui obrirà The Ser­ras, un hotel de gran luxe a tocar del port, i diven­dres l’Ohla de Via Laie­tana, també de cinc estre­lles. I de mica en mica es va este­nent la taca d’oli i als grans hotels se n’hi afe­gei­xen d’altres, de totes les cate­go­ries. Men­tres­tant al cen­tre de la ciu­tat les boti­gues llu­ei­xen bui­des o mig bui­des, els quios­cos estan tan­cats i als bars i res­tau­rants tots tenen lloc. En espera dels turis­tes inter­na­ci­o­nals (i les seves car­te­res ple­nes) tots els esforços de l’admi­nis­tració són, men­tres­tant, per omplir les acti­vi­tats, els museus, les rutes i els res­tau­rants amb la gent de casa. No en va a Bar­ce­lona 90.000 per­so­nes viuen d’això.