La fortalesa de l'ermita

L'ermita de Sant Pau, a Sant Pol de Mar, amaga històries de mon­jos i pira­tes i és encara avui una visita obli­gada per a aquells que volen des­co­brir una de les millors tala­ies per admi­rar com la llenca de terra del Maresme s'uneix amb la costa. Situ­ada a lle­vant de la població, l'estruc­tura té més forma de for­ta­lesa que no pas d'edi­fici religiós, mal­grat que la seva blanca façana fa abai­xar els ulls als pro­fans quan hi pica el sol de valent. L'ermita és, doncs, l'últim ves­tigi de l'antic mones­tir, datat pels volts del 955, tot i que va ser cons­truïda el segle XI. A mit­jan segle XIII va pas­sar a mans de la car­toixa d'Esca­la­dei, que va aug­men­tar con­si­de­ra­ble­ment el seu patri­moni i es va fusi­o­nar amb la car­toixa de Mon­ta­le­gre a Tiana. A mei­tat del segle XV una funesta coin­cidència de guer­res civils i epidèmies de pesta va obli­gar els mon­jos a mar­xar. Va ser en una venda poste­rior, el 1465, al ves­comte de Cabrera quan va aga­far l'aspecte robust actual en inte­grar-se en una for­ti­fi­cació obli­gada pels con­ti­nus atacs de la pira­te­ria. De l'antiga ermita del con­vent bene­dictí tan sols en resta l'absis, que amb tres nínxols d'arc de mig punt per­met l'entrada de la llum des de l'exte­rior. A l'edi­fici s'hi pot acce­dir des de dos llocs al car­rer de Pau Simon, amb un bon tram d'esca­les, però de pujada ama­ble, sense gai­res esforços. L'un té un punt de feréstec, de natura fron­dosa i que amaga raco­nets de jardí de postal amb bancs enca­rats cap al mar i al poble que s'obren magnífics a la vista. L'altre, més urbà, enllaça el camí amb els edi­fi­cis de sota l'ermita, també d'un blanc imma­cu­lat que fan pen­sar en illes del Medi­ter­rani.