Beauvais, molt més que un aeroport

Aga­far un vol fins a l'aero­port de Rya­nair a París-Beau­vais pot ser molt més que fer el tra­jecte per visi­tar la capi­tal fran­cesa. És, també, la pos­si­bi­li­tat de des­co­brir la ciu­tat de Beau­vais, la capi­tal del depar­ta­ment de l'Oise, situat a la regió de la Picar­dia.

Beau­vais ha estat pre­mi­ada amb el guardó de 4 Flors al con­curs de ciu­tats flo­ri­des de França, i és l'única que ha acon­se­guit la Flor d'Or, la més alta dis­tinció, pels seus jar­dins, visi­bles des de qual­se­vol racó de la ciu­tat. Però a més, a Beau­vais hi ha diver­ses mera­ve­lles arqui­tectòniques. La més impor­tant és la cate­dral de Saint Pierre, situ­ada al cor de la ciu­tat, que, tot i estar ina­ca­bada, sorprèn per les seves pro­por­ci­ons, com la del seu cor gòtic, el més alt del món, de 48 metres i mig d'altura. Després de tota una sèrie de difi­cul­tats tècni­ques durant la seva cons­trucció, al segle XIII, com ara la cai­guda de la fletxa de 153 metres, i de les cons­tants ame­na­ces d'ensor­ra­ment, actu­al­ment se'n con­serva la capçalera ínte­gra, que dóna fe de la gran­di­o­si­tat que hau­ria tin­gut si s'hagués aca­bat el pro­jecte ini­cial.

Un altre encant de la cate­dral de Saint Pierre és el rellotge astronòmic que té a l'inte­rior, tot un com­pendi de les tècni­ques de rellot­ge­ria del segle XIX, for­mat per més de 90.000 peces per­fec­ta­ment sin­cro­nit­za­des.

I ben bé al cos­tat de la cate­dral hi podem visi­tar el Museu Depar­ta­men­tal de l'Oise, situat a l'antic palau epis­co­pal.

La visita turística con­ti­nua a l'altra banda de la cate­dral, on hi ha la Gale­rie Nati­o­nale de la Tapis­se­rie, cons­truïda sobre els con­tra­forts de les for­ti­fi­ca­ci­ons gal·loro­ma­nes. Actu­al­ment pre­senta expo­si­ci­ons tem­po­rals i es pot assis­tir a la fabri­cació d'una peça de tapis­se­ria.

Altres encants del cen­tre de Beau­vais són la plaça de la Vila, davant de l'ajun­ta­ment, la façana del qual data del segle XVIII. En aquesta plaça s'hi troba l'estàtua de la jove Jeanne Hac­hette, que el 24 de juny del 1472 va defen­sar la ciu­tat a cops de des­tral i va evi­tar així la invasió dels angle­sos al final de la guerra dels 100 anys. També cal visi­tar l'església de Saint Étienne o la casa de la família de cera­mis­tes Gréber, amb una façana ori­gi­nal, coberta fins a dalt de ceràmiques, entre les quals des­ta­quen les sala­man­dres, un emblema que ha estat uti­lit­zat per sim­bo­lit­zar un cir­cuit per a via­nants pel cen­tre de la ciu­tat.

Però la visita al cen­tre de Beau­vais no acaba en un recor­re­gut per esglésies i monu­ments. A poca distància hi ha el llac de Canadà, un espai verd de més de 45 hectàrees, dedi­cat a l'oci i a acti­vi­tats nàuti­ques. Tot el llac està envol­tant d'un camí per a via­nants i ciclis­tes.

Als vol­tants de la ciu­tat, però també molt a prop, hi ha la Mala­dre­rie Saint Lazare, una antiga lepro­se­ria exem­ple pràcti­ca­ment únic de l'arqui­tec­tura hos­pi­talària a França dels segles XII i XIII, res­tau­rada l'any 2005. Es va cons­truir per trac­tar els malalts de lepra i per evi­tar, al mateix temps, el con­tagi amb la resta de la població. Actu­al­ment és un cen­tre cul­tu­ral on es fan con­certs, obres de tea­tre o con­ferències.

Fa apro­xi­ma­da­ment un any s'hi han res­tau­rat uns jar­dins medi­e­vals de plan­tes aromàtiques i medi­ci­nals.